La Generalitat Valenciana demanarà als registradors la llista dels béns que es va apropiar l’Església davant el silenci del Govern

El Govern valencià estudiarà l’obertura d’una nova via per a obtindre la relació dels immobles o altres possessions de les quals s’haguera pogut apropiar l’Església Catòlica a la Comunitat Valenciana entre els anys 1996 i 2015.

Davant la falta de resposta per part del Ministeri de Justícia, tant a una carta remesa per la Conselleria de Transparència com a una reunió sol·licitada fa poc per a abordar la qüestió, fonts del departament que dirigeix la consellera Rosa Pérez han informat a elDiario.es que sol·licitaran la informació directament al Col·legi de Registradors, seguint el mateix procediment que va dur a terme la Generalitat de Catalunya per obtindre les dades relatives al seu territori.

I és que l’entitat col·legial va facilitar un informe al Govern central l’any 2018 segons el qual les autoritats eclesiàstiques van dur a terme 34.984 immatriculacions a tot Espanya entre els anys 1998 i 2015. Del total de les finques, “18.535 es refereixen a temples de l’Església o dependències complementàries a aquests i 15.171 a finques amb altres destinacions”. Això vol dir que només la meitat dels immobles que han passat a engrossir el patrimoni de l’Església són estrictament religiosos; la resta poden ser finques, garatges o edificis d’habitatges.

Malgrat tot, el Govern, que en el cas dels socialistes porta en el seu programa electoral la recuperació dels béns registrats com a propis indegudament per l’Església, es resisteix a fer pública la llista, ja que aquestes dades que van eixir a la llum fa un any les va fer públiques el Col·legi de Registradors mateix després d’una resolució del Consell de Transparència, en resposta a un requeriment de Maldita.es.

Una segona resolució de la mateixa institució va instar el Govern a fer públic tot l’informe. No obstant això, el Ministeri de Justícia va recórrer davant els tribunals contra el dictamen emparant-se en una disposició de la llei segons la qual no és obligatori publicar informació en curs d’elaboració, i afig que, quan estiga a punt, la lliurarà al Congrés, que va ser el que va encarregar que s’elaborara. Un any després, poc més s’ha sabut sobre aquest tema.

Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya va requerir directament als registradors la informació relativa al seu territori, que va presentar el mes de juliol passat. Segons les dades oferides, en conjunt, l’Església té inscrits 3.722 immobles nom seu, sense cap títol que n’acredite la propietat, només a Catalunya. Les inscripcions il·legítimes es van fer tant en temps de la dictadura franquista com ja en democràcia, ja que van des del 1946 fins al 2015.

Les immatriculacions són, la majoria, construccions de culte (50%), com ara temples, ermites o cementeris, però també terrenys (41%), sobretot rústics, i edificis com rectories o palaus.

A més de presentar les dades, l’executiu català ha publicat un mapa interactiu per a localitzar cadascun d’aquests immobles o propietats i ha creat una oficina de mediació per donar la possibilitat d’obrir una negociació entre les parts implicades perquè els particulars puguen recuperar les seues propietats, una iniciativa que també estudiarà el Govern valencià.

Des de la Conselleria de Transparència valenciana argumenten que l’objectiu d’aquesta investigació és confirmar que tots aquests béns són legítims o si, per contra, pot haver-se donat algun cas d’apropiació de béns la titularitat dels quals correspondria al patrimoni públic, cosa que equivaldria a un espoli.

El fenomen de les immatriculacions dels béns immobles està propiciat per l’article 206 de la Llei hipotecària del 1946 que va permetre a les autoritats eclesiàstiques inscriure béns a nom seu sense acreditar títol de cap domini, mitjançant un procediment d’autocertificació.

Aquesta possibilitat d’autocertificar-se a l’efecte de la immatriculació no s’impedeix fins a l’aprovació de la Llei de 13/2015, de 24 de juny de reforma de la llei hipotecària, en què queda circumscrita únicament a les administracions públiques i a les entitats de dret públic la facultat d’autocertificar la titularitat a favor seu de les finques i els immobles.