La Generalitat Valenciana impulsa la dessalació, però recorrerà contra “tot allò que siga lesiu” del decret del Govern sobre el transvasament Tajo-Segura

El Govern valencià aposta per l’aigua dessalada, la reutilització i la depuració com a alternativa de futur a les possibles retallades del transvasament Tajo-Segura, encara que continuarà batallant per mantindre aquest recurs. L’executiu autonòmic, conscient de les conseqüències del canvi climàtic i l’escassetat de precipitacions, que s’han reduït un 12% en els últims 40 anys, prepara una sèrie de mesures per a garantir l’aigua als regants.

En aquest context d’escassetat de recursos hídrics, i després de l’aprovació per part del Consell de Ministres del decret que regula el transvasament i que manté la retallada d’aigua escalonada, encara que amb matisos, el president Ximo Puig, ha anunciat dimecres que la Generalitat subvencionarà l’aigua dessalada per compensar la retallada. El Consell finançarà el preu de l’aigua als regants amb 10 cèntims per metre cúbic, que deixarà el preu en 24 cèntims en compte dels 34 que marca el Govern.

El dirigent socialista ha volgut garantir en el seu discurs en la sessió de control en les Corts Valencianes que els regants que empren l’aigua del transvasament tindran recursos hídrics per a continuar amb les seues activitats, en resposta al retret del PP i Ciutadans sobre la decisió del Ministeri de Transició Ecològica.

El decret inclou un cabal ecològic (cabal mínim per a poder transvasar aigua) de 7 metres cúbics per segon el 2023, de 8 metres cúbics el 2026 i de 8,65 metres cúbics per segon el 2027, cosa que implica que, en el pitjor dels escenaris, la reducció màxima d’aigua trasvasable estarà entre 70 i 110 hectòmetres cúbics, que es compensaran amb inversions per a aconseguir disposar de recursos addicionals amb aigua dessalada, reutilitzada i amb l’eficiència del regadiu.

Amb tot, Puig va comentar que ha encarregat un informe a l’Advocacia de la Generalitat per a determinar que contra “tot allò que siga lesiu per als interessos de la Comunitat Valenciana es recórrega”. En aquest punt, va voler posar en relleu també els aspectes positius que s’han introduït en el decret després de les queixes del Govern valencià i després del dictamen del Consell d’Estat: “Hi ha coses positives, com les inversions, l’acord de la comissió de seguiment de les masses d’aigua i de les inversions, i per això també instarem immediatament la creació de la comissió bilateral per a fiscalitzar el seguiment de les inversions i en aquesta comissió estaran presents per primera vegada els regants”.

Des de la Conselleria d’Agricultura, que dirigeix Isaura Navarro, van coincidir amb el punt de vista de Puig i van destacar algunes de les novetats que inclou el document: “En primer lloc, hem aconseguit que s’incloga una referència a estudiar l’evolució del pla d’inversions en les conques receptores, de tal manera que, tal com s’indica en el text, s’analitzarà el seu impacte en l’assoliment de l’objectiu de satisfer adequadament les necessitats de la conca del Segura i de la mitigació del desequilibri existent entre demanda i aportacions naturals, exposat en el Pla Hidrològic de la demarcació hidrogràfica del Segura”.

També és igualment destacable “el compromís de fer una nova planificació hidrològica dels cabals ecològics d’ací a 18 mesos”, així com “el reforç considerable del pla d’inversions per a aconseguir millores en matèria de dessalació i reutilització d’aigua per a obtindre fonts alternatives de subministrament hídric a bon preu”.

A més, “el decret preveu també la creació d’una comissió bilateral de seguiment que estarà integrada per tres representants del Ministeri de Transició Ecològica i de la respectiva comunitat autònoma, un espai de diàleg a través del qual podrem articular millores”.

Les novetats incloses en el decret

Com va informar elDiario.es, el decret aprovat finalment pel consell de ministres inclou un parell d’anotacions a la disposició addicional novena: la primera estableix que el contingut del ‘Programa especial de seguiment’ inclourà “el seguiment dels cabals ecològics fixats en el pla hidrològic de la part espanyola de la demarcació hidrogràfica del Tajo” així com “l’anàlisi del seu impacte progressiu en l’assoliment de les finalitats establides i de la classificació del seu estat ecològic”. En segon lloc, el ‘Programa especial de seguiment’ també inclourà “l’evolució del pla d’inversions en les conques receptores”, a més de l’“anàlisi del seu impacte en l’assoliment de l’objectiu de satisfer adequadament les necessitats de la conca del Segura i de la mitigació del desequilibri existent entre demanda i aportacions naturals, exposat en el Pla Hidrològic de la demarcació hidrogràfica del Segura”.

Finalment, s’afig al decret la disposició final tercera següent sobre l’actualització de la instrucció de planificació hidrològica: “En el termini de díhuit mesos des de l’entrada en vigor d’aquest reial decret, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic aprovarà una ordre que actualitze la instrucció de planificació hidrològica (...). En particular, l’ordre fixarà els criteris tècnics i les metodologies per a la determinació dels cabals ecològics per al conjunt de les demarcacions hidrogràfiques, amb les especificitats que es requerisquen, i els criteris i el procediment per a establir una zonificació de les masses d’aigua subterrània com a mesura de protecció, a l’efecte de l’atorgament d’autoritzacions i concessions”.