La gestió dels fems al sud d’Alacant, a la vora del col·lapse després d’una dècada de paràlisi per la corrupció del cas Brugal

El jutge de la causa que va donar origen al cas Brugal (acrònim de “basuras rurales gestión alicante”) va iniciar la investigació l’any 2006 entorn de la presumpta trama de corrupció al voltant de l’adjudicació del servei de fem d’Oriola (el Baix Segura) durant l’etapa de l’alcalde popular José Manuel Medina.

L’empresari Ángel Fenoll, que tenia un enorme escombriaire en els límits de la Comunitat Valenciana i Múrcia, va revelar un enregistrament amb un regidor d’Oriola en què es parlava d’un intent de suborn a l’alcalde del Partit Popular, José Manuel Medina, i altres regidors del PP i del Centre Liberal d’Oriola per part de l’empresa competidora Urbaser, amb relació a l’adjudicació del contracte dels serveis de recollida de fems. En la causa, que va donar lloc a més d’una vintena de peces, va ser detingut i imputat Fenoll i es va veure esguitat l’expresident de la Diputació d’Alacant, José Joaquín Ripoll, per la manipulació del pla zonal de residus del Baix Segura.

Encara que els 34 acusats en la peça separada relativa al contracte d’Oriola van ser absolts per la secció setena de l’Audiència d’Alacant després d’anul·lar-se els enregistraments inicials que va fer l’empresari Ángel Fenoll i dels quals van emanar les punxades telefòniques posteriors de la Policia i la resta de les proves documentals, les conseqüències d’aquest entramat continuen patint-se en la gestió dels residus de la zona, que està a la vora del col·lapse.

Principalment perquè, segons han explicat fonts de la Conselleria d’Emergència Climàtica de la Generalitat Valenciana, la judicialització d’aquest cas ha generat un retard acumulat de 16 anys en l’execució d’infraestructures, sobretot al Baix Segura, i ara tots els projectes s’han d’adaptar a la normativa actual, amb la qual cosa que s’agreuja el retard.

Per exemple, on abans s’havien de construir un parell de grans plantes de tractament, ara se n’han d’habilitar cinc o sis de més menudes i pròximes als municipis consorciats, per fer més sostenible tot el procés i evitar grans desplaçaments en vehicles pesants.

La gestió que està duent a terme l’alcaldessa del PP de Bigastre, Teresa Belmonte, al capdavant del Consorci de Residus de la Vega Baixa va justament en la línia oposada a l’agilitació dels projectes. De fet, un acte judicial ferm notificat fa un any la insta a posar en marxa el projecte de gestió i el contracte amb la unió temporal d’empreses (UTE) que preveu inversions en noves plantes de tractament i ecoparcs per valor de 90 milions d’euros.

Les mateixes fonts han assegurat que un any després no s’ha notificat al jutjat com es procedirà amb l’adjudicatària de l’UTE, Cespa-Ortiz. Ara Cespa-Ferrovial, que és la societat majoritària en l’UTE (60%) ha sigut adquirida pel grup alemany Lidl-Medio Ambiente.

L’objectiu de la paràlisi en l’aplicació dels programes pel que sembla és evitar haver d’actualitzar qualsevol preu de gestió de residus, encara que es poguera gestionar millor. Així doncs, si ara es paga entre 40 i 60 euros la tona, l’execució de les inversions podria pujar el preu entre 80 i 90 euros, si bé és cert que es milloraria notablement el servei i les externalitats associades.

El bloqueig, a més, està posant en perill l’accés dels municipis i del consorci mateix a les ajudes del Mecanisme de Reconstrucció i Resiliència convocat per la conselleria perquè el Consorci no ha tramitat i ha aprovat (amb el tràmit d’aprovació inicial, Informació pública i aprovació definitiva habitual en les administracions) el pla director o projecte de gestió de bioresidus en la zona A6, segons la legislació.

Possible intervenció i moció de censura

La situació ha arribat a tal punt que la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, va advertir la setmana passada al consorci que li retirarà les competències en la gestió, “si manté l’actual deixadesa deliberada de no facilitar la recollida separada dels municipis i el tractament dels residus en planta de tractament final”.

La consellera es va referir a la “passivitat” del Consorci de la Vega Baixa i va reclamar l’obertura de la planta de transferència de Dolores, una inversió de la Conselleria d’Agricultura de 2,6 milions d’euros, “que augmentaria la capacitat i la flexibilitat del sistema al Baix Segura” i que ja està més d’un any clausurada.

Segons van informar fonts d’Emergència Climàtica, actualment els municipis del Baix Segura recullen els residus en els camions recol·lectors i els porten directament als centres de tractament de diverses localitats de l’entorn, com Elx, Alacant, Xixona o Villena, els accessos de les quals es veuen col·lapsats pel tràfec de camions.

“La planta de transferència de Dolores permetria augmentar el reciclatge en origen mitjançant la implantació de més contenidors pel fet de tindre una instal·lació específica molt més pròxima i preparada, des de la qual en grans tràilers amb 24 tones de capacitat ja es traslladarien els residus separats a les diverses plantes de tractament, reduint quatre vegades els viatges actuals i per tant les emissions”, van explicar des de la conselleria.

Una situació que incompleix l’article 38 de la llei valenciana de residus que obliga a modernitzar la gestió residus i que a més ve agreujada per l’absència d’ecoparcs, més enllà dels mòbils.

Davant aquesta situació, els alcaldes d’Algorfa, Benferri, Catral, Daia Nova, Daia Vella, Dolores, Guardamar del Segura, Xacarella, Los Montesinos, Oriola, Rafal, Rojals, Sant Fulgenci, Sant Isidre i Sant Miquel de les Salines, tots del PSPV, tret el de Daia Vella, de Compromís, i el de Catral, que és independent, han registrat una moció de censura capitanejada per l’alcalde de Dolores, el socialista Joaquín Hernández, contra la presidenta popular del Consorci, Teresa Belmonte. La moció es debatrà el pròxim 15 de juliol.

Segons dades de la conselleria, la taxa de reciclatge d’envasos al Baix Segura és de 9,26 quilos per habitant a l’any, mentre que la mitjana autonòmica ascendeix a 14,5 quilos. Quant al paper i el cartó, la mitjana al Baix Segura és de 9,89 quilos, mentre que a la Comunitat Valenciana és de 16 quilos per habitant a l’any.