Gonzalo Tejero, el capità de la guàrdia municipal de València que es va negar a lliurar la Corunya al franquisme

La Galícia de la primavera del 1936 es va convertir en el camp de proves dels militars que van fer el colp d’estat al juliol. Quan els alts comandaments republicans van anticipar la imminència de l’alçament, el Govern de Manuel Azaña va decidir confiar la defensa de la República als seus militars més lleials. El capità Gonzalo Tejero, llavors responsable de la Guàrdia Municipal de València, en va ser un. 

El capità de la Guàrdia Municipal tenia una carrera irreprotxable quant als valors republicans. Va nàixer a Salillas de Jalón, Saragossa, el 1893; va ingressar als 16 anys en l’acadèmia militar i en menys d’una dècada va arribar a sergent. Un any després, l’any 1916, va ser enviat a la Guerra del Marroc, la mateixa que va fer gran Franco com a militar, i després va acabar a Alcoi. Al municipi valencià va rebre la condecoració de la Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild i va decidir iniciar-se en la maçoneria, dos esdeveniments que li van marcar la vida social i militar. L’octubre del 1934, després d’una sèrie de reconeixements militars, ascendeix a capità de la Guàrdia d’Assalt i és presentat, al desembre, en la Comandància General de València.

L’abril del 1936 el president del Consell de Ministres decideix enviar una companyia de guardes urbans liderada per Tejero a la Corunya per mirar de controlar l’ambient colpista. A penes unes setmanes després el general Francisco Franco es revolta amb les seues tropes i afins. 

Relaten els historiadors que Tejero i els seus homes es van llançar a defensar el Govern Civil de la ciutat gallega prenent el testimoniatge del germà del governador civil. Ángel Pérez Carballo, germà de Francisco Pérez Carballo, descriu el capità com el “veritable artífex de la defensa del Govern Civil des del punt de vista militar i garant del manteniment de la disciplina entre els seus homes”, en la tesi sobre Francisco Pérez Carballo de José Galán Ortega, defensada en la Universitat Complutense de Madrid l’any 2015.

“La figura del capità Tejero Langarita es va revelar, indiscutiblement (...), com la de l’únic comandament policial capaç de proposar alguna manera de frenar l’avanç dels militars pels carrers de la Corunya o de liderar més tard, enmig d’un tiroteig molt intens, els guàrdies i els suboficials d’Assalt compromesos realment en la lluita”, afirma l’autor de la tesi. “Alguns, i també un nombre indeterminat de civils, parapetats dins del Govern Civil o fora o en trànsit pels carrers de la Corunya, van deixar la vida en l’obstinació”, assenyala l’historiador.

En efecte, el destí del capità Tejero va ser el mateix que el d’altres militars que van defensar la República i els seus valors. Va tindre la possibilitat de fugir amb el governador i la dona en el transatlàntic Magallanes, però, com que no hi havia cap possibilitat d’emportar-se els seus homes, va decidir quedar-se a Galícia. “Encara que em quede sol, faré front amb un mosquetó a tots els que vinguen”, va dir.

El capità, juntament amb un altre comandant i el governador, van ser capturats i executats sense que s’haja trobat cap prova documental de cap judici. “L’execució va ser planejada, no va ser una elecció a l’atzar, la cultura de la violència franquista tenia un cert grau de sofisticació en el terreny simbòlic, traspuava una crueltat especial i proclamava el llenguatge de la venjança, que ben pocs es van atrevir a desafiar llavors”, relata l’historiador. La dona del governador va ser violada i executada al cap de poques setmanes.

El Govern republicà va donar la notícia de la mort del capità i va decidir honrar-lo amb un carrer, paral·lel a la plaça de l’Ajuntament de València. El nom va estar vigent fins que el Govern franquista va decidir rebatejar-lo com a carrer de la Sang, nom que encara conserva.

El 2019, més de 80 anys després de la seua execució, la corporació municipal de València ha decidit honrar el capità de la Guàrdia Municipal amb la màxima condecoració de la Policia Local de València, el cos equivalent actualment, i dur a terme un acte de desgreuge amb els familiars. El dijous 31 d’octubre Gonzalo Tejero, el capità que es va negar a lliurar la Corunya al franquisme, ha rebut a títol pòstum la medalla d’or de la Policia Local per acord del ple de l’Ajuntament.