El Govern valencià inicia les exhumacions de víctimes de la repressió amb l’obertura de la primera fossa en el cementeri municipal de Castelló

L’emergència sanitària i les mesures per a atenuar l’efecte de la pandèmia es van emportar per davant els treballs de memòria històrica previstos per a aquesta primavera. Durant el confinament, la Generalitat tenia previst participar en l’obertura de tres fosses amb despulles de represaliats pel franquisme, una a la ciutat de Castelló i dues a la província d’Alacant, així com l’autorització de set exhumacions més en territori valencià.

El desconfinament i la desescalada cap a la normalitat han reactivat els processos, encara que amb els protocols i els temps lleugerament alterats. Dimarts, la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica iniciava els treballs d’exhumació de víctimes de la Guerra Civil en una fossa comuna en el cementeri municipal de Castelló; els primers que aquesta Administració sufraga en el municipi mitjançant convocatòria pública i els primers pilotats directament per l’executiu autonòmic.

Els treballs duraran gairebé 20 dies i, segons els estudis previs, es preveu trobar huit cossos. Dues de les víctimes que es troben enterrades van ser alcaldes de les localitats castellonenques de Vilafermosa i Llucena: José Llach Ibáñez i Casimiro Isidro Beltrán, respectivament. Al costat d’ells estan les restes de Ricardo Sánchez Vila, José Garí Boix, Manuel Bueso Puig, Marcelino Ora Ribera, Agustín Martí Mateu i Francisco Bachero Bartol, segons els responsables dels treballs de recuperació. Les investigacions indiquen que, dels represaliats, cinc van ser afusellats, dos assassinats amb la tècnica del garrot vil i a un tercer se’l “va induir al suïcidi”.

La consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, acudia a la primera exhumació sufragada per l’Administració autonòmica, que marca “un abans i un després” en l’actitud de la Generalitat. Pérez Garijo ha avançat que aquesta primera actuació vindrà seguida de moltes altres amb l’objectiu “somiat” que el territori estiga “lliure de fosses comunes”.

La consellera ha volgut també agrair la tasca duta a terme pel Grup d’Investigació de la Memòria Històrica de Castelló, “que ha sigut determinant perquè es puguen fer aquests treballs d’identificació”. Sobre aquest tema, ha indicat que “sense la tasca d’aquestes entitats en els últims anys, seria impossible estar hui ací”.

El cost de l’adjudicació d’aquests treballs és de 15.730 euros i l’equip tècnic encarregat de la tasca el formen dues persones historiadores, dues d’arqueòlogues i dues d’antropòlogues. En el cementeri civil de Castelló hi ha més de 400 persones represaliades pel franquisme i en l’ossera, situada en la part religiosa, hi ha enterrades 500 persones més, segons indica la Generalitat en un comunicat.

Una vegada acaben els treballs a Castelló, està previst iniciar les primeres exhumacions costejades amb fons públics a la província d’Alacant, s les localitats de Monòver i Benissa (on reposen els cossos de cinc brigadistes internacionals morts a l’hospital de la rereguarda republicana situat en la localitat).

Fins ara, les exhumacions finançades per entitats públiques havien pogut tirar avant amb fons de les diputacions provincials en mans de l’esquerra, començant per la de València i, des del canvi de Govern, la de Castelló, totes dues amb coalició de PSOE, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida.

La Generalitat preveu –i així ho ha pressupostat– fer treballs de recuperació de la memòria en set fosses comunes del territori valencià. A més de les tres ja esmentades, es preveuen actuacions a Oriola, Sogorb i Paterna. El bisbat d’Oriola va accedir el mes passat perquè la Conselleria de Memòria Democràtica iniciara els treballs per a recuperar els cossos de 17 republicans.

Exhumacions en streamingstreaming

Setmanes arrere van començar els treballs d’exhumació de la Fossa 111 del cementeri de Paterna, el segon espai amb més nombre de represaliats, conegut com el paredón d’Espanya. El grup d’arqueòlegs i antropòlegs ArqueoAntro, especialitzat en treballs de memòria històrica, va haver de retardar aquest projecte per la COVID-19 i reprendre’l a mitjan mes de maig passat. Aquest grup treballa amb el suport econòmic de la Diputació de València i ha dut a terme les primeres exhumacions en el cementeri de Paterna.

Per acostar el procés als familiars, molts d’ells majors i població de risc, el grup liderat per Miguel Mezquida va decidir filmar part dels treballs i pujar-los a YouTube per acompanyar els familiars de les víctimes. Altres processos d’exhumació havien començat amb un homenatge que, com tants actes de dol, no ha pogut fer-se per la pandèmia.

En la fossa 111 del cementeri de Paterna es preveuen recuperar 150 cossos enterrats, provinents de tres sacas d’afusellament. Els treballs d’exhumació de la primera fase han conclòs amb les restes de 49 persones. 

El grup considera que hauran d’accelerar l’activitat per poder complir el termini administratiu pactat, encara amb el dubte de si la pandèmia ha interromput l’acord o no. Si tot ix segons està planejat, al desembre hauran conclòs els treballs en les fosses 111 i 120 del mateix lloc i, si no hi ha rebrots, els familiars podran recordar les víctimes del franquisme.

En l’últim vídeo d’Arqueoantro, corresponent a la setena setmana de treballs d’excavació, l’arqueòleg Alejandro Lara ha explicat la situació dels cossos que estaven enterrats en el fons dels corresponents a la primera saca. Una capa de calç delata que els cossos de la segona saca estan prop d’aguaitar. “És important documentar bé tot el procés d’excavació i registrar-ho tot per escrit, amb fotografies o amb dibuixos”, explica Lara, responsable de documentació d’Arqueoantro. 

L’equip de l’excavació documenta mitjançant croquis la disposició dels cossos en la fossa. A la documentació gràfica se suma el dibuix arqueològic, que permet als investigadors saber a quin cos correspon cada extremitat. “D’aquesta manera és més senzill assignar ossos en cas que hi haja algun dubte”, assenyala l’arqueòleg.