El Govern tracta d’evitar un recurs judicial de la Generalitat Valenciana i revisarà els cabals abans de retallar el Tajo-Segura

La vicepresidenta tercera del Govern i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va comparéixer dimarts després del Consell de Ministres per donar compte de l’aprovació del decret que revisa la planificació hidrològica d’una dotzena de demarcacions per al període 2022-2027, que entre altres novetats inclou l’establiment d’un cabal ecològic mínim en el riu Tajo, a aplicar de manera progressiva, i que té com a conseqüència la retallada gradual del transvasament Tajo-Segura entre 70 i 110 hectòmetres cúbics d’ací al 2027.

El document inclou un cabal ecològic (cabal mínim per a poder transvasar aigua) de 7 metres cúbics per segon el 2023, de 8 metres cúbics el 2026 i de 8,65 metres cúbics per segon el 2027. Ribera va assegurar que en “el pitjor dels escenaris” la reducció màxima d’aigua transvasable està entre 70 i 110 hectòmetres cúbics, que es compensaran amb inversions per a aconseguir disposar de recursos addicionals amb aigua dessalada, reutilitzada i amb l’eficiència del regadiu.

La ministra va comentar que aquests recursos hídrics addicionals permetran “com a mínim” 140 hectòmetres nous, és a dir un volum “superior a l’aigua que es deixaria de transvasar com a pèrdua del cabal ecològic fins i tot en èpoques de sequera”. En aquest sentit, va destacar que el Govern no vol que aquests recursos suposen una “càrrega inassumible” als agricultors, per la qual cosa s’ha compromés a posar un preu límit de 0,34 euros per a l’aigua dessalada (actualment la que procedeix del transvasament es paga a 0,18 euros el metre cúbic), inversions en renovables i eficiència del regadiu.

Encara que el text del decret manté en essència els punts més importants del text elevat al Consell d’Estat i criticat durament pel Govern valencià amb amenaces de recursos judicials incloses (pels canvis introduïts en la disposició addicional novena que van eliminar els punts acordats amb el Consell que presideix Ximo Puig), el document aprovat finalment pel Consell de Ministres inclou petites novetats en la línia del que es demanava des de la Generalitat i del que s’apuntava’ en el dictamen del Consell d’Estat amb l’objectiu d’evitar que una comunitat autònoma governada pel baró socialista Ximo Puig acabe portant l’assumpte als tribunals.

El text consensuat amb el Govern valencià i finalment eliminat pretenia condicionar l’augment del cabal ecològic a l’estat de la massa d’aigua del Tajo, ja que, si millora la seua qualitat amb les inversions de depuració que s’implantaran a Madrid, no es considera necessari elevar-lo, ja que el seu objectiu és diluir els residus que acaben en el riu.

En el decret aprovat finalment pel consell de ministres s’han afegit un parell d’anotacions a la disposició addicional novena en aquesta línia: la primera estableix que el contingut del ‘Programa especial de seguiment’ inclourà “el seguiment dels cabals ecològics fixats en el pla hidrològic de la part espanyola de la demarcació hidrogràfica del Tajo” així com “l’anàlisi del seu impacte progressiu en l’assoliment de les finalitats establides i de la classificació del seu estat ecològic”.

En segon lloc, el ‘Programa especial de seguiment’ també inclourà “l’evolució del pla d’inversions en les conques receptores”, a més de l’“anàlisi del seu impacte en l’assoliment de l’objectiu de satisfer adequadament les necessitats de la conca del Segura i de la mitigació del desequilibri existent entre demanda i aportacions naturals, exposat en el Pla Hidrològic de la demarcació hidrogràfica del Segura”.

Finalment, s’afig al decret la següent disposició final tercera sobre l’actualització de la instrucció de planificació hidrològica: “En el termini de díhuit mesos des de l’entrada en vigor d’aquest reial decret, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic aprovarà una ordre que actualitze la instrucció de planificació hidrològica (...). En particular, l’ordre fixarà els criteris tècnics i les metodologies per a la determinació dels cabals ecològics per al conjunt de les demarcacions hidrogràfiques, amb les especificitats que es requerisquen, i els criteris i el procediment per a establir una zonificació de les masses d’aigua subterrània com a mesura de protecció, a l’efecte de l’atorgament d’autoritzacions i concessions”.

Fonts de presidència de la Generalitat van comentar que el Consell acull “amb satisfacció moderada els canvis introduïts pel Ministeri en el decret del Tajo”, ja que s’hi admet “l’avaluació de la situació de totes dues conques, tant la cedent, en funció de la situació dels cabals, com la receptora, d’acord amb els resultats de les inversions en el Segura”.

A més, “d’ací a 18 mesos hi haurà una nova planificació hidrològica”. Els canvis, per tant, van “en la bona direcció”. La resta de l’acord “es valorarà amb detall i, arribat el cas, es podran prendre altres vies, fins i tot legals, en els punts que no s’ajusten a la posició del Consell en defensa del transvasament i dels regants”.

Precisament el Sindicat Central de Regs va anunciar que portaran el decret al Tribunal Suprem, que demanarà mesures cautelars al jutge quan el pla es publique en el BOE i que seguirà amb les mobilitzacions ciutadanes.