El Govern valencià aprova un pressupost rècord en despesa social en un any amb por de la inflació

El Govern valencià aprova per al 2023 el pressupost més elevat de la seua història; també el que més recursos destina a la despesa social en termes absoluts. El volum total de les previsions per al 2023 creix un 1,7%, i supera els 28.000 milions d’euros, mentre que la despesa en polítiques públiques –la despesa real– superarà els 22.000 milions d’euros, un 6,8% per damunt de l’últim any. Els huitens comptes del Govern progressista seran els que més inversió pública preveuen fins hui, coincidint amb l’any electoral, però redueixen la velocitat de pujada que havia portat el Pacte del Botànic des de la seua arribada al Govern el 2015. Des de llavors, la despesa real ha passat de 13.000 milions d’euros als 22.000 actuals. Amb el PP, en els set anys des de la crisi del 2008, a penes va fregar els 13.960 milions en el seu moment cim, el 2010.

L’executiu autonòmic considera aquests comptes una “vacuna social” davant de la incertesa que planteja la guerra i les seues conseqüències a Europa. Considera també que consoliden la recuperació després de la pandèmia, sense reduir les partides socials de les quals el Botànic ha fet el seu senyal d’identitat. La vicepresidenta i portaveu del Consell, Aitana Mas, ha destacat que “les polítiques de protecció i defensa dels serveis públics són l’eix principal” i suposen “una resposta contundent social i econòmica, que impulsa la reactivació i l’ocupació per deixar arrere la pandèmia”. Del seu departament, Igualtat i Polítiques Inclusives, Mas ha destacat la renda valenciana d’inclusió, que comptarà amb 288 milions d’euros, la millora de les condicions dels treballadors socials que componen la xarxa d’atenció pública i les polítiques de joventut, coordinades amb altres serveis com el Labora. El seu pressupost creix un 5%, fins a 2.308 milions d’euros.

Insistint en aquesta idea, el conseller d’Hisenda, Arcadi España, ha indicat que “són uns pressupostos que tracten d’ajudar les famílies a alleugerir les càrregues del dia a dia i que centren l’acció del Consell a avançar en reptes globals com el foment de l’ocupació, la lluita contra l’emergència climàtica, el reforç dels serveis públics o l’enfortiment de les institucions”.

Sanitat és la conselleria amb més volum de recursos: 8.258 milions d’euros, un 5% més i suposa el 29% del total dels pressupostos de la Generalitat, seguida d’Educació, amb 5.520 milions, un 6,1% més. El departament que més creix percentualment és Economia Sostenible, un 25% fins a 700 milions d’euros, atés que gestionarà gran part dels fons europeus, seguit de Política Territorial, que tindrà 693 milions (un 17% més). Habitatge augmentarà el seu pressupost un 12,8%, fins a 400 milions d’euros; 31 seran per a promocions d’habitatge de lloguer assequible (cinc vegades la inversió d’enguany), 39 milions per a adquirir habitatge per a ús públic i 50 milions per a ajudes al lloguer i a l’emancipació juvenil. Transició Ecològica, la consellera de la qual va ser destituïda la setmana passada, creix un 8% fins a 617 milions. Presidència, per part seua, creix un 7,5%, fins a 243 milions d’euros.

L’ombra de la inflació es deixa veure en els últims comptes públics de la legislatura a banda i banda de la balança. El temor a les conseqüències de la guerra en l’est d’Europa, “imprevisibles”, en paraules del conseller d’Hisenda, han fet que el titular d’aquesta cartera siga més caut en la pujada de la capacitat de despesa. En un context marcat pel creixement dels costos, i en què la Unió Europea no activarà mecanismes extraordinaris de finançament, ni el Govern central farà massa concessions en el sostre de despesa, quadrar els números en l’Administració autonòmica resulta fonamental. La idea de no estirar les previsions d’ingressos i eliminar partides reivindicatives ha quallat en l’executiu del Botànic, pràcticament renovat respecte dels que ocupaven les carteres l’últim any, que compta a més amb nous agents determinants en la negociació: el socialista Arcadi España en Hisenda i la valencianista Aitana Mas com a vicepresidenta del Consell.

Amb tot, tres aspectes permeten que el Govern autonòmic puga gastar una mica més: un augment de les transferències de l’Estat –el 24% més que l’any anterior, amb 13.900 milions d’euros–, la reestructuració del deute autonòmic que va aprovar el Ministeri d’Hisenda –permet pagar el deute amb l’Estat, a través del Fons de Liquiditat Autonòmic, en més terminis i estalvia 900 milions d’euros en el pròxim exercici– i un augment de la recaptació en tributs directes i indirectes (d’un 16% cadascun); un baló d’oxigen malgrat l’infrafinançament autonòmic. A més, la Generalitat compta amb gairebé 1.500 milions de fons europeus, entre els del mecanisme de recuperació i resiliència i altres fons regionals de la UE. La reforma fiscal aprovada la setmana passada implicarà una minva de 150 milions d’euros.