El Govern valencià detecta 1.300 habitatges públics ocupats il·legalment, algunes d'elles usades com 'narcopisos'

L’alta demanda d’habitatges públics en comparació amb la disponibilitat d’immobles de la Generalitat Valenciana està fent que la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica que dirigeix el vicepresident segon, Rubén Martínez Dalmau, es pose les piles per a regularitzar la situació de les persones que durant la crisi es van veure empeses a ocupar pisos per no quedar-se al carrer, molts dels quals del parc públic, i a recuperar els que no són susceptibles de ser legalitzats, per a alleugerir la llista d’espera de 16.000 demandants d’habitatge amb alguna mena de protecció que maneja actualment la Conselleria.

L’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVha), dependent del departament esmentat, és l’encarregada de gestionar aquestes situacions. La seua sotsdirectora, Pura Peris, ha informat a elDiario.es que en l’actualitat tenen comptabilitzats 1.290 habitatges del parc públic ocupats.

Una dada a tindre en compte és que les ocupacions des de març del 2020, és a dir, a partir de l’estat d’alarma, en són 50, la qual cosa evidencia un augment respecte de les ocupacions de mesos anteriors. Una situació donada pel descens dels controls dels habitatges motivat pel confinament.

Del total d’habitatges ocupats, un 74% estan en procés de regularització. En el cas dels 338 restants, no és possible regularitzar la situació, per la qual cosa el protocol estableix la cerca d’una alternativa residencial per a procedir al desallotjament. Aquests immobles, són rehabilitats en funció d’estat i posats a la disposició de la llista de demandants.

La possibilitat de regularitzar una ocupació la marca el moment d’aquesta. El Govern del Botànic encapçalat per Ximo Puig, va aprovar un decret el 2017 encaminat a regularitzar la situació dels ocupants il·legals d’habitatges públics fins a juliol del 2015, quan es va produir el canvi de Govern autonòmic, i a partir d’aquest moment.

El decret ve a dir que als ocupants d’habitatges fins a juliol del 2015 se’ls ofereix l’oportunitat de regularitzar la seua situació de manera extraordinària, per fer-ho, se’ls ofereix un lloguer d’acord amb les seues possibilitats econòmiques i, a més, han de comprometre’s a anar abonant les quotes i les despeses impagades fins a aquest moment. També han de complir les normes mínimes de convivència.

Si compleixen les condicions se’ls manté en l’habitatge, però si es neguen a assumir les condicions, també es pot iniciar un procés de desallotjament, ja que suposa un greuge per als inquilins que sí que compleixen amb els pagaments estipulats.

En el cas de les ocupacions posteriors a juliol del 2015, es procedeix en tots els casos a desallotjar, sempre buscant abans una alternativa residencial: “Això implica des de la possibilitat que tinguen ingressos per a pagar-se un lloguer fins que tinguen familiars que tinguen habitatge, cosa amb què ens trobem habitualment, perquè en molts casos són els membres d’una mateixa família els que van ocupant habitatges d’un mateix bloc quan detecten que es queden buits”, explica Peris

El motiu principal dels desallotjaments és que l’Administració no pot permetre més ocupacions il·legals en habitatges públics, ja que impedeixen atendre les famílies necessitades que respecten la legalitat i que estan en llista d’espera, a més que en molts casos aquestes ocupacions il·legals generen conflictes importants en els grups d’habitatge social i impedeixen desenvolupar la política de normalització d’habitatges.

Rehabilitació d’habitatges i ‘narcopisos’

Segons ha informat Peris, amb la modificació pressupostària sol·licitada i tramitada al març 2020, atesa la necessitat, s’ha experimentat un repunt important que desembocarà en la reparació de 550 habitatges aproximadament enguany davant dels 307 del 2019. Es tracta d’habitatges socials que després d’ocupacions il·legals, falta de manteniment o altres situacions s’han deteriorat fins al punt de ser inhabitables. En aquests casos, es rehabiliten abans de donar-los eixida.

“La idea és que durant el 2021 puguem acabar amb els habitatges actualment disponibles buits, i poder començar a reparar únicament els de rotació. Encara que tot dependrà dels nous habitatges que s’incorporen al parc públic per compra, tanteig o altres procediments i que entren en la roda de reparació”, explica Peris.

D’altra banda, una altra de les problemàtiques que es troben a vegades des de l’EVha és l’ús d’habitatges públics com ‘narcopisos’, també anomenats ‘narcosales’ per les autoritats policials, on es venen i es consumeixen determinades substàncies.

En l’últim any en més de 5 municipis (Elx, Alcoi, Alacant, Alberic i Sagunt) s’ha col·laborat amb la policia, ja que s’han detectat tant narcopisos com plantacions de marihuana a l’interior d’habitatges públics.

A Alacant i Elx s’han dut a terme, per part de la Policia Nacional, determinades actuacions per erradicar aquests habitatges i posar a disposició judicial els detinguts, i la tasca de l’EVha ha consistit com a mesura cautelar única i exclusivament en el paredat d’aquests habitatges per evitar posteriors ocupacions il·legals per tercers.