El Govern valencià ja ha posat en marxa la majoria de les mesures que preveu la futura llei estatal d’habitatge

El Govern valencià aplicarà totes les possibilitats que el projecte de Llei d’habitatge del Govern central ofereix a les comunitats autònomes. Vegeu: la regulació dels preus del lloguer en les zones tensionades i les sancions als grans tenidors. L’executiu autonòmic ha manifestat la voluntat de col·laborar en els mecanismes que preveu la norma anunciada pel PSOE i Unides Podem, i celebra que vagen en la mateixa senda que va posar en marxa la legislatura passada. “Ens agafa amb els deures fets”, expressava el vicepresident segon de la Generalitat Valenciana i conseller d’Habitatge, Héctor Illueca.

El dirigent d’Unides Podem en el Govern valencià celebra la norma, que “va en la línia del que hem posat en marxa”. Precisament divendres passat Illueca va portar al ple del Consell el decret de mobilització d’habitatges buits, una norma que desenvolupa la Llei de funció social de l’habitatge, aprovada el 2017, i que ja anticipa les possibilitats de la llei estatal. De fet, l’equip del seu antecessor en el càrrec, Rubén Martínez Dalmau, ha col·laborat estretament amb la part d’Unides Podem en el Govern central per al desenvolupament de la norma que el president Pedro Sánchez va anunciar dimarts.

El decret de mobilització d’habitatges buits defineix com a gran tenidor l’agent immobiliari que té 10 pisos o més en propietat i estableix una sèrie d’obligacions per a aquests, com ara traure al mercat els habitatges deshabitats i fer-ho a preus de mercat. El decret estableix la creació d’un registre de grans tenidors, eina que permetrà fer seguiment del parc privat disponible i aplicar els impostos i gravàmens corresponents.

La norma estableix que, una vegada l’habitatge s’haja declarat deshabitat, els propietaris podran oferir-lo a l’Administració perquè forme part del parc públic o per incorporar-la en el portal immobiliari, la Xarxa Lloga’m, i beneficiar-se d’exempcions fiscals. Si en el termini de sis mesos l’habitatge continua deshabitat i no forma part de cap dels plans de foment del lloguer, la conselleria activarà les sancions, equivalents al preu del lloguer. Les multes poden arribar a 950.000 euros per incompliments greus reiterats.

Una altra eina per a sancionar els grans tenidors i mobilitzar els pisos buits és la dels impostos. El parlament valencià va aprovar l’any passat, a proposta d’Unides Podem-Esquerra Unida, incorporar en la llei de mesures fiscals del 2021 un impost per a grans tenidors d’habitatges deshabitats. El gravamen es preveu com “un instrument per a incentivar l’oferta de lloguer en l’àmbit d’aplicació de l’Impost i garantir la funció social de la propietat d’un habitatge”. L’impost té caràcter finalista i els ingressos que deriven de la seua recaptació estaran afectats al finançament de les actuacions protegides pels plans d’habitatge, especialment en els municipis on s’hagen obtingut aquests ingressos.

Davant la falta d’una norma de caràcter estatal, l’executiu del PSPV, Compromís i Unides Podem va començar a treballar des de la seua victòria electoral el 2015 en una norma que garantira el dret a l’habitatge. El primer projecte de llei que va emanar del Govern del Pacte del Botànic va ser el de funció social de l’habitatge, amb la socialista Maria José Salvador com a consellera d’Infraestructures. El PP va portar al Tribunal Constitucional aquesta norma, que preveia la possibilitat d’expropiar els habitatges buits a bancs i fons d’inversió, que va deixar sense efecte aquesta possibilitat, que sí que desenvolupa Balears. Amb la reedició del pacte, Habitatge va passar de ser una direcció general a una conselleria, annexa a la Vicepresidència Segona i amb Unides Podem al capdavant; una declaració d’intencions de l’aliança progressista.

Sota aquest paraigua, el Govern valencià aprova anualment ajudes de lloguer i lloguer jove –el Govern central ha anunciat un bo de 250 euros–, que cobreixen un 40% del preu total, ja ha delimitat les zones de lloguer elevat i les zones en què hi ha un desajustament entre oferta i demanda d’habitatge –una de les possibilitats que ofereix la llei estatal– i aprovat incentius fiscals i multes coercitives per als grans tenidors d’habitatge desocupat.

Si el projecte anunciat pel PSOE i Unides Podem supera els tràmits parlamentaris, el Govern valencià establirà preus màxims de lloguer en 83 municipis, incloent-hi les capitals de província. Les àrees tensionades seran, segons l’acord aprovat dimarts, aquelles en què els preus dels lloguers avancen cinc punts per damunt de l’IPC en els últims anys i on l’esforç per a abonar-los siga més del 30% dels ingressos de la unitat de familiar; uns límits que l’executiu valencià ja ha dibuixat.

Un altre avanç serà implementar mesures per a frenar els desnonaments, amb la intenció de fer obligatori que els jutges sol·liciten informes de vulnerabilitat abans d’autoritzar un llançament hipotecari. Actualment els informes són preceptius, no vinculants. La Generalitat Valencià compta des de maig amb una ‘unitat antidesnonaments’, un equip de 40 persones la missió de les quals és detectar de manera primerenca situacions de risc amb l’objectiu d’estudiar solucions abans que arribe el moment del desallotjament i, si es dona el cas, facilitar una alternativa residencial a les famílies vulnerables.

També permetrà avançar en la reserva de pisos de caràcter social. Amb la norma valenciana, es reserva un 30% del sòl urbanitzable per a habitatges de protecció pública, mentre que la norma estatal estableix una reserva en totes les promocions de nova construcció.

La norma estatal donarà peu als municipis a aplicar recàrrecs en l’IBI per als grans tenidors, una mà que ja ha agafat l’Ajuntament de València, un dels municipis tensionats, que ha comunicat que aplicarà un recàrrec en aquest tribut del 30% el 2022, si disposa del registre de grans tenidors de la Generalitat.