El Govern valencià recupera la gestió pública de les ressonàncies privatitzades per Zaplana, que han causat sobrecostos de fins a 160 milions

La privatització de serveis públics essencials que es converteixen en negocis milionaris a risc zero per a les empreses que els gestionen va ser un dels senyals d’identitat de l’expresident del Govern valencià del PP Eduardo Zaplana, un model que l’actual Govern del Pacte del Botànic va desmantellant a mesura que vencen els contractes adjudicats fa anys pels populars.

El que va ser també ministre de Treball i portaveu del Govern va impulsar el primer cas d’hospital públic de gestió privada a Alzira, un model que el PP va estendre a Torrevella, Dénia, Elx i Manises, i que ha suposat un cost no previst de 118 milions d’euros per a les arques públiques. El Consell que presideix Ximo Puig ja ha recuperat la gestió dels departaments d’Alzira i Torrevella.

El Govern valencià, a través de la Conselleria d’Economia, ha iniciat també la recuperació de la gestió de les estacions de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV), en véncer el contracte de 25 anys atorgat el 1997 pel mateix Zaplana i pel qual està imputat en el marc del cas Erial.

Ara, la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública es disposa a recuperar una altra de les pilotes propiciades per l’expresident l’any 2000, quan va decidir cedir al sector privat els diagnòstics de ressonància magnètica als hospitals públics.

Encara que amb tres anys de retards respecte a la finalització del contracte (any 2018), el departament que dirigeix Ana Barceló recuperarà la gestió directa d’aquest servei a mitjan desembre, així com els 120 empleats de la unió d’empreses que actualment donen el servei, en concret el Grupo Ascires (Eresa i Iberdiagnosis), Clínica Benidorm i Ribera Salud.

El model impulsat per Zaplana ha suposat un crebant important per a les arques públiques. En concret, segons un informe de la Sindicatura de Comptes de l’any 2013, amb el PP al capdavant del Consell, l’“estalvi potencial anual” del servei entre el 2008, any en què es va adjudicar, i el 2018, quan vencia, oscil·laria entre 3,3 i 16,7 milions d’euros si la sanitat pública valenciana prestara el servei “amb mitjans propis”. És a dir, el sobrecost en els 10 anys de contracte hauria oscil·lat entre 30,3 milions i 160,7 milions en un contracte que d’inici es va adjudicar per un import de 497 milions. El cost mitjà per exploració va ser de 257,1 euros el 2012 i es reduiria a 108,3 euros si fora de gestió directa.

L’informe aborda també els controls que la conselleria exerceix sobre la prestació concertada, detecta “nombroses incidències relacionades amb una valoració incorrecta de les proves fetes” i conclou que “no es disposa d’informació suficient per a avaluar si l’empresa concertada ha complit els terminis establits en els plecs per a la realització d’exploracions”.

En els set anys anteriors en què el servei també va ser de gestió privada pràcticament per les mateixes empreses, també es van produir sobrecostos milionaris. L’any 2008, el diputat socialista Ignacio Subías va posar números a aquestes valoracions i va denunciar el sobrecost de 100 milions d’euros –un 60% respecte dels diners estimats inicialment– que havia suposat a les arques públiques privatitzar les ressonàncies magnètiques.

El primer concert, que expirava al setembre del 2008 i que es va posar en marxa al gener del 2001, preveia una despesa de 167 milions d’euros. Cada any s’havia anat sobrepassant la despesa prevista, i per això els ingressos de les concessionàries, fins al punt que el 2006 ja s’havien depassat els 167 milions.

Subías va justificar aquesta circumstància en la falta de control en les exploracions. Mentre les recomanades per la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (Seram) són 30 per 1.000 habitants, a la Comunitat Valenciana se’n fan 70, més del doble.