Huit minuts per a robar el 'Tresor de Villena', una de les troballes arqueològiques més valuoses d'Europa

Un colp de precisió cronomètrica ha despullat el patrimoni europeu d’un dels seus símbols més valuosos. La matinada de dijous transcorria amb normalitat a la comarca de l’Alt Vinalopó fins que, a les 5.16 hores, van saltar les alarmes del poliesportiu municipal de Villena. Tan sols quatre minuts després, a les 5.20 hores, diverses persones van irrompre per la força al Museu de Villena (MUVI), fent sonar l’alarma. A les 5.24 hores, quan la primera patrulla de la Guàrdia Civil va rebre l’avís de la central d’alarmes, els delinqüents ja havien consumat l’assalt i havien abandonat el recinte en diversos vehicles sense deixar rastre.

Els lladres —pel que sembla, tres individus que portaven el cap cobert amb caputxes o passamuntanyes— van extraure en qüestió de segons les peces originals del Tresor de Villena, un conjunt de 59 objectes d’or, plata, ferro i ambre datat l’any 1.000 abans de la nostra era i taxat en uns cinc milions d’euros. En la fugida, els assaltants van deixar darrere seu únicament tres recipients de plata, un braçalet, fragments d’adorn d’un bastó, una arracada i una altra de les peces històriques que “els ha caigut” durant la retirada, segons ha detallat l’alcalde de la localitat, Fulgencio Cerdán, visiblement afectat després de qualificar el succés com un colp devastador per a la identitat del municipi.

La Unitat Orgànica de la Comandància de la Guàrdia Civil d’Alacant coordina les investigacions i manté l’anàlisi de totes les gravacions de les càmeres de seguretat. El subdelegat del Govern a Alacant, Manuel Pineda, ha ratificat que “totes les hipòtesis estan obertes” per a aclarir la connexió entre l’incident previ al poliesportiu —utilitzat presumptament com a esquer per a desviar les patrulles— i l’actuació d’una xarxa delictiva professional. La investigació examina si l’operació respon a un encàrrec directe de col·leccionisme internacional o a l’interés per la fosa del metall.

El conjunt robat suma quasi deu quilograms de pes, dels quals 9,1 corresponen a or de màxima puresa, per la qual cosa el seu valor de mercat brut, en cas que els assaltants decidiren fondre el metall per a la seua venda, seria superior al milió d’euros. No obstant això, els especialistes consideren la pèrdua incalculable des del punt de vista històric, ja que és un dels millors conjunts europeus de l’edat del bronze tant pel mestratge dels orfebres en la decoració de les peces com pels quasi 10 quilograms d’or que contenen i la presència de ferro procedent d’un meteorit.

El director del Museu Arqueològic Provincial d’Alacant (MARQ), Manuel Olcina, i el catedràtic de Prehistòria de la Universitat d’Alacant (UA), Gabriel García Atiénzar, han explicat a EFE que estan “en xoc” per la “pèssima” notícia de la desaparició d’un conjunt “unicum”, és a dir, singular i sense comparació. Per a Olcina, és “un dels conjunts arqueològics més importants d’Europa de finals de l’edat del bronze”, que fan referència a l’acumulació de riqueses d’algun rei o aristòcrata a l’assentament de Cabezo Redondo, a Villena.

Descobert el 1963 per l’arqueòleg José María Soler després de la troballa casual d’un braçalet que els obrers van confondre inicialment amb el coixinet d’un camió, el tresor albergava peces úniques com dos remats de ferro d’origen meteòric. Els prehistoriadors equiparen la categoria del botí desaparegut amb les tombes reials de Micenes o els tresors de l’Egipte faraònic, la desaparició dels quals deixa una ferida profunda en l’arqueologia peninsular.

Tercer cas similar en tot just uns mesos a Espanya

L’assalt perpetrat a Villena no constitueix un succés aïllat, sinó que és el tercer robatori de col·leccions d’or en institucions museístiques espanyoles enguany amb un modus operandi similar. El passat 25 d’abril, uns desconeguts van forçar la reixa d’una finestra del Museu Arqueològic Provincial de Badajoz per a apoderar-se de 144 monedes històriques del Tresor de Villanueva. L’incident va desencadenar dures crítiques per la falta de càmeres de seguretat al recinte, denúncies davant de la Fiscalia per part de col·lectius patrimonials i la posterior substitució del director del centre a principis de juliol.

Tan sols tres mesos després, durant la nit del 27 al 28 de juliol, quatre encaputxats van irrompre al Museu d’Albacete després de trencar un finestral. En només noranta segons, els assaltants van trencar les vitrines de la sala d’arqueologia per a sostraure més de 200 monedes d’or de les troballes de Madrigueras i Villamalea, pertanyents als regnats de Carlos III, Carlos IV, Fernando VII i Isabel II. La coincidència en el patró de rapidesa, la selecció de peces metàl·liques d’alt valor i la vulneració dels accessos laterals reforça la sospita policial sobre l’operativa d’una xarxa especialitzada en l’espoli de fons públics.