La implantació de les energies fotovoltaiques tensa l’Acord del Botànic

En el Pacte del Botànic hi ha tantes maneres d’impulsar la transició energètica com representants que l’integren. La falta d’un model comú per a la implantació d’energies renovables, especialment pel que fa a panells fotovoltaics, fa que la Comunitat Valenciana estiga a la cua de l’Estat, mentre els socis del Govern format pel PSPV, Compromís i Unides Podem troben fortes discrepàncies.

Les diferències per a afrontar la transició energètica van estar a punt de dinamitar el decret del Consell per a fer front a la crisi energètica acrescuda per la guerra d’Ucraïna, que finalment va tirar avant l’abril, amb un acord polític posterior entre els grups parlamentaris. En la contrapartida per a validar el decret de l’executiu, els grups del legislatiu van subscriure un compromís per a modificar alguns requisits a través de les lleis de canvi climàtic i d’economia circular i la llei d’acompanyament als pressupostos, que acaba d’iniciar la tramitació parlamentària i s’aprovarà en l’últim ple de desembre.

El text incloïa impulsar l’Agència Valenciana d’Energia, un ens públic amb capacitat de comercialitzar energia procedent de fonts renovables. L’acord, un dels primers que va subscriure la síndica del PSPV, Ana Barceló, estableix en el primer punt: “La creació d’una Agència Valenciana de l’Energia que entre les seues funcions preveja crear o participar en societats mercantils, amb l’objectiu de comercialitzar energia elèctrica en règim de lliure competència i gestionar la venda d’excedents energètics d’instal·lacions d’autoconsum”. Malgrat això, els socialistes ja han dubtat amb anterioritat sobre la idoneïtat de l’instrument.

L’Agència, una qüestió esmunyedissa per als socialistes, sembla ara lluny de materialitzar-se. Dijous, en tancar-se el termini d’esmenes per a la llei d’acompanyament, Unides Podem i Compromís registraven sense els socialistes les modificacions que traslladarien els acords de maig, tant la creació de la comercialitzadora com els nous mecanismes reguladors, que donen més poder als ajuntaments per a ordenar un procediment. Les condicions impliquen que els ajuntaments elaboren una prelació –un rànquing– de sòls disponibles per als projectes dels promotors. Els socis del PSPV reclamen al partit majoritari que complisca la seua part, especialment amb l’activació de l’Agència Valenciana d’Energia, una qüestió que els socialistes volen replantejar. Per al PSPV la mesura requereix una legislació específica i els nous requisits que plantegen els seus socis retardarien una qüestió que ja va massa lenta. La portaveu dels socialistes ha assenyalat: “Estem alineats amb Europa i amb el Govern d’Espanya”. I ha defensat: “No podem canviar les regles del joc a mitjan partida”. Per això ha detallat: “Acceptar la proposta que van posar damunt la taula els nostres socis suposaria una reculada per a tots els projectes que estan en marxa, perquè plantegen que tinga efecte retroactiu”.

Des de Presidència de la Generalitat s’ha reclamat a les conselleries implicades en la tramitació de projectes mitjans –els superiors a 50 megavats són de competència estatal–, Economia, Territori i Transició Ecològica, celeritat en la resolució d’expedients, que respon a una política marcada pel Govern central. És a dir, que si no es compleixen els terminis –i bona part vencen el gener– decauen les autoritzacions i es requereix tornar a començar. El president, en un acte diumenge, tornava a insistir en la qüestió: “O a favor de les energies renovables o dels combustibles fòssils”. És una posició compartida per altres membres de l’executiu autonòmic, que creuen que el canvi de model va massa lent. Per paraules similars va ser destituïda, a petició de la vicepresidenta Aitana Mas, la consellera de Transició Ecològica, Mireia Mollà, l’equip de la qual, d’Iniciativa –la branca ecovalencianista de Compromís– continua advertint de les conseqüències de no arribar a temps d’un imperatiu europeu enmig d’una crisi energètica global, davant el retret dels seus companys de Més, la branca més sobiranista. En el si de la coalició valencianista es planteja la dicotomia transició ecològica versus protecció del territori, que en Unides Podem també assumeixen, alertant de la possible especulació amb les renovables.

En la sessió de control al president de dijous, Compromís retraurà a Puig la descaradura de la seua formació amb l’agència, exhibint el que considera una contradicció. Accelerar què segons quin moment. El seu portaveu, Papi Robles, ha avançat que la pregunta parlamentària serà: “Creu el president de la Generalitat que cal complir els acords signats?” amb especial recalcament en la comercialitzadora pública. Els valencianistes i la coalició d’esquerres insten els seus socis a validar les esmenes que no han signat, que inclouen una sèrie de restriccions als projectes de renovables a fi d’obtindre més sobirania municipal. Robles expressava divendres, després de saber-se la divisió en les esmenes, que “la creació de l’agència era un punt fonamental de l’Acord per la Sobirania Energètica entre dels grups del Pacte del Botànic, ja que suposaria comptar amb un instrument més per a lluitar contra el canvi climàtic i reduir la factura de la llum de la ciutadania”.

Ferran Martínez, diputat d’Unides Podem, advertia abans del debat a la totalitat de la llei d’acompanyament, dilluns, que les seues esmenes responen a l’acord de maig i que “cal continuar negociant i el PSPV ha de complir i garantir que aquestes energies no fòssils s’implanten de manera racional, cuidant el medi ambient i el territori, mentre que les valencianes accedeixen d’una manera més accessible a l’energia, fins i tot a través d’organismes propis com l’Agència Valenciana de l’Energia”.

L’acord de maig

El text rubricat pels tres grups estableix que la Generalitat Valenciana ha de fomentar les cooperatives energètiques, les instal·lacions d’autoconsum i la preferència d’instal·lacions en sòl urbà i urbanitzat, per evitar un boom especulatiu de plantes solars. A més, compromet a impulsar instruments participatius. La matriu del text apunta l’“establiment d’una prelació dels sòls i espais per a la instal·lació de plantes d’energies renovables, prioritzant la instal·lació de centrals fotovoltaiques i parcs eòlics en zones urbanes, industrials i en sòls degradats o de nul valor mediambiental, agrícola i patrimonial, comportant aquesta priorització la reducció de permisos i informes associats, per a guanyar eficiència i evitar l’impacte d’infraestructures de transport en el nostre territori”.

Un maremàgnum de regulació

Els últims anys l’executiu format per PSPV, Compromís i Unides Podem ha impulsat instruments legislatius i un ampli paraigua regulador per a ordenar la descarbonització de l’economia, amb la llei de canvi climàtic en marxa, uns quants decrets aprovats, instruments de planificació urbanística i ajudes directes. En matèria d’autoconsum, la Comunitat Valenciana ha autoritzat enguany un terç del total d’instal·lacions existents i s’invertiran 5 milions d’euros en ajudes per a seguir en aquesta línia l’any vinent, segons va indicar Puig en una sessió de control. Però en el gros del sistema a penes s’han instal·lat 50 megavats de potència en l’última legislatura, una quantitat que queda a anys llum dels objectius desitjats, amb el tancament de la central nuclear de Cofrents en l’horitzó de final de dècada. La central nuclear té una potència estimada de 1.100 megavats i algunes estimacions apunten que serien necessaris 4.000 megavats d’instal·lació de renovables per a substituir els seus reactors. Valencianistes i morats insisteixen a potenciar les instal·lacions d’autoconsum, que els experts consideren insuficients per a l’energia consumida actualment.