La inacció de la Diputació de Castelló del PP paralitza l’exhumació de quatre assassinats per falangistes el 1939

Quatre veïns de Moncofa, localitat de la comarca de la Plana Baixa, van ser assassinats el 29 de març de 1939 per falangistes de la localitat. Es tracta dels jornalers José Belloti Palmer, Manuel Canos Arnau, de l’agricultor Amadeo Martí Vila i del comerciant Esteban Alavés Millán. Tots van ser torturats i a José Belloti, president de la CNT de Moncofa, li van tallar les orelles i la llengua, segons els testimoniatges orals recollits en la detallada monografia sobre la repressió franquista a Castelló de l’historiador Juan Luis Porcar.

Els cossos dels quatre joves van ser enterrats en una fossa comuna en uns terrenys agrícoles situats entre Moncofa i Nules. Una vegada localitzada la fossa, descendents de les quatre víctimes van contactar amb el Grup per la Revolta de la Memòria Històrica de Castelló (Grmhc) per iniciar les faenes d’exhumació dels seus éssers estimats. Després d’una primera campanya de prospecció amb georadar, l’antiga àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de Castelló va preparar un conveni amb l’associació memorialista per a finançar una campanya de localització, excavació, exhumació i identificació de les restes dels afusellats extrajudicialment.

No obstant això, segons el Grmhc, una vegada adjudicat el pressupost i finalitzats al començament del passat mes de maig els tràmits administratius, a més de tota la documentació i els permisos necessaris, la institució provincial no va poder signar el conveni pel fet de romandre en funcions davant les eleccions municipals del 28 de maig passat. La nova corporació, presidida per la popular Marta Barrachina, no ha contestat els requeriments de l’associació, malgrat els escrits presentats avisant que la caducitat del permís d’ocupació del terreny condiciona les faenes d’exhumació.

Així doncs, el 28 d’agost passat, el Grmhc, d’acord amb les famílies i amb l’associació científica Arqueoantro, especialitzada en l’exhumació de fosses de la repressió franquista, va decidir iniciar la fase d’excavació amb fons propis. Davant aquesta tessitura, les faenes han acabat dijous sense haver completat l’exhumació ni molt menys la identificació dels cossos.

La Diputació de Castelló no ha contestat les preguntes d’elDiario.es sobre l’estat del conveni. Per part seua, el portaveu del PSPV-PSOE en la corporació provincial, Samuel Falomir, ha reclamat a Barrachina que “complisca els compromisos de la institució” i signe el conveni impulsat per l’anterior responsable de Memòria Democràtica, la socialista Tania Baños.

EL PSPV acusa Barrachina de causar un “perjudici greu”

L’assignació anual, fixada en 50.000 euros, està “en uns llimbs” per la falta d’interés dels responsables del PP de donar-li eixida, segons ha explicat el portaveu socialista. La inacció de la institució provincial “està creant un perjudici greu a l’entitat per no poder desenvolupar el seu programa de treball amb garanties per la falta de recursos causada pel bloqueig del finançament per part de l’equip de Marta Barrachina”, afig Falomir.

Durant l’anterior mandat del socialista José Martí al capdavant de la Diputació de Castelló, es van recuperar les restes de més de dos centenars de persones assassinades per la dictadura franquista, “que ara, per fi, descansen de manera digna i en pau”.

Samuel Falomir també ha advertit que la memòria històrica serà una de les “línies roges” que marcarà el PSPV-PSOE per a donar suport als pressupostos del 2024. Així doncs, en cas que desaparega la partida dels comptes, com ja ha ocorregut amb el departament en si, els socialistes estudiaran la manera de col·laborar des dels ajuntaments amb el Grmhc, segons Falomir, “perquè cap persona major ens deixe amb la pena de no haver trobat son pare, el seu germà o un familiar”.