Un infermer del València CF haurà d’indemnitzar amb 20.000 euros un xiquet pels danys ocasionats per un fàrmac que li va dispensar

El Jutjat Central Penal de l’Audiència Nacional ha condemnat per un delicte de lesions imprudents un infermer del València CF a causa del tractament farmacològic que va dispensar a un xiquet de 12 anys que va caure malalt durant un torneig de futbol disputat a Egipte, l’agost del 2019, cosa que li va provocar una perforació en el duodé.

En una sentència, el magistrat José Manuel Clemente Fernandez-Prieto imposa al condemnat, José Joaquín de los Santos Cifre, el pagament d’un mes de multa amb una quota de 10 euros al dia (300 euros) i d’una indemnització al menor de quasi 20.000 euros a causa de les lesions causades. D’aquesta quantitat es considera responsable civil subsidiari el València Club de Futbol i com a responsable civil directa l’asseguradora Zurich.

La sentència absol l’altre acusat, el director tècnic de l’Acadèmia del València CF, Marcos Otero López, que també viatjava en l’expedició com a màxim responsable, del delicte de lesions imprudents de què estava acusat.

El magistrat relata en els seus fets provats la malaltia patida pel menor en el viatge, fet del 24 al 31 d’agost a Egipte, que va ser tractada amb antiinflamatoris, ibuprofén i loperamida. La presa d’aquests medicaments, diu la sentència, li va provocar una úlcera duodenal que va necessitar intervenció quirúrgica i ingrés en l’UCI pediàtrica a la seua arribada a Espanya.

“El resultat lesiu –diu la sentència– queda plenament acreditat del comunicat mèdic d’assistència emés per l’hospital La Fe de València i pels informes pericials emesos pel metge forense i els perits de l’acusació i la defensa, que deixen constància que el menor va patir una perforació del duodé de la qual va haver de ser intervingut quirúrgicament”, explica. Una imprudència, afig, “que en aquest cas és determinada pel subministrament amb 400 mil·ligrams d’ibuprofén que cada 5 hores es va donar a Álex M., que tenia 12 anys, com a tractament del que es pensava que era una simple gastroenteritis”.

El jutge explica que el conjunt de la prova testifical deixa plena constància que l’acusat falta a la veritat quan sosté que només va proporcionar una pastilla d’ibuprofén al menor. En tot cas, apunta, “deixar el menor amb les pastilles d’ibuprofén i no retirar-li-les constituiria igualment una clara imprudència per omissió per part del sanitari que permetria que el menor prenguera medicació inadequada”.

En aquest cas, després d’analitzar les circumstàncies concretes, el magistrat considera que es tracta d’una imprudència menys greu a causa de l’estada en un país sanitàriament deprimit, que hi havia diversos membres de l’expedició amb gastroenteritis, que es desconeixia que tinguera salmonel·losi o que es tractava d’un viatge curt d’una setmana i que els primers símptomes no es van presentar fins al cinqué dia.

L'altre acusat, absolt

Respecte de l’altre acusat, el magistrat indica que no s’ha practicat prova que determine la seua participació en les lesions del menor, perquè mai li va proporcionar medicació ni té la formació sanitària que li permeta valorar l’estat del pacient.

“No hi havia cap dada que permetera a un profà com és aquest acusat conéixer les malalties que poguera patir” el menor, “quan multitud d’integrants de les diferents expedicions esportives presentaven malalties similars”, conclou el magistrat.

A més, precisa que la funció de garant d’aquest acusat es relativitza, perquè és obvi que no tenia segrestat el menor, per la qual cosa els pares –que estaven a Egipte allotjats en un altre hotel– que “veien com estava el seu fill físicament bé podrien haver-lo dut a un metge o a un hospital, o haver tornat amb ell a Espanya, cosa que no van fer, i tanmateix això mateix és el que ara sembla censurar-se a l’acusat i per això se l’imputa un delicte de lesions imprudents per omissió”.