Un informe alerta que el 70% dels fons europeus per a educació a la Comunitat Valenciana continuen sense executar-se

La plataforma Docents en Lluita ha elaborat un informe en què analitza al detall l’impacte de la falta d’execució pressupostària que “deixa fora” del sistema públic molt d’alumnat. Segons denuncien, la política educativa del Govern valencià de Juanfran Pérez Llorca està configurant un procés de “deterioració progressiva de l’educació pública que no respon a una falta de recursos, sinó a decisions concretes de planificació”.

Tal com expliquen des del col·lectiu, la Conselleria ha avançat en l’elaboració dels horaris el mes d’abril, “obligant els centres a organitzar el curs sense dades reals de l’alumnat, cosa que impedeix ajustar grups i plantilles”. Aquesta planificació “a cegues”, lamenten, es tradueix en menys unitats, augment de ràtios i pèrdua de capacitat d’atenció, “especialment per a l’alumnat més vulnerable”.

Aquesta situació, sostenen, es veu agreujada per la no creació i l’eliminació de línies en centres públics sense que hi haja “criteris transparents, fins i tot en casos amb prou demanda”. El resultat, prossegueixen, és una reducció de l’oferta pública que incrementa la massificació de les aules i desplaça part de l’alumnat “cap a l’educació concertada i privada”.

A diferència del model anterior, en què la planificació “es feia al juny i amb dates més ajustades”, el sistema actual “limita” la capacitat d’adaptació dels centres. Aquesta falta de flexibilitat, apunten, contrasta amb l’existència de fons europeus disponibles que “no s’utilitzen per a reforçar el sistema”.

“En conjunt, entre un 60 i un 70% dels fons europeus estan sense executar”, alerten, i afigen que no es tracta d’un problema d’inversió, “sinó d’una falta d’execució dels recursos disponibles”, una situació que es veu reflectida en plantilles “incompletes” i en la no creació dels grups necessaris.

El cas de l’FP, “especialment rellevant”

Docents en Lluita qualifica el cas de la Formació Professional (FP) d’“especialment rellevant”, ja que, malgrat ser finançada en gran part per fons europeus, “únicament estan executant-se un 32% dels recursos disponibles”. Això es tradueix en menys grups, menys places, menys orientació educativa i una reducció de l’oferta d’FP dual, mentre “augmenten” les llistes d’espera. Com a conseqüència, sentencien, “molts joves queden fora de l’oferta pública i es veuen abocats a opcions privades”.

Aquestes decisions estan produint-se, a més, en un context de bloqueig de les negociacions amb la Conselleria d’Educació. Des del començament del curs, els treballadors denuncien la falta de diàleg i l’absència de resposta per part de l’Administració en la taula de negociació. Fins ara, “no s’han oferit explicacions clares ni garanties de canvi en la política educativa”.

El resultat, ressenyen, és un procés “sostingut de debilitació de l’educació pública sobre la base d’una doble dinàmica: infrafinançament i infraexecució”. És a dir, “no sols hi ha una falta de recursos estructurals, sinó que els disponibles tampoc s’utilitzen”, cosa que es tradueix en plantilles incompletes, grups que no es creen i línies educatives que desapareixen, mentre que hi ha finançament europeu sense executar.

“Lluny de ser un efecte accidental, aquesta dinàmica respon a una planificació que, malgrat disposar de recursos, no s’utilitza i contribueix a l’afebliment progressiu de l’educació pública”.

La contradicció resulta “evident” per a aquest col·lectiu: “Mentre es defensa la necessitat de contindre la despesa, es deixen recursos disponibles sense utilitzar”. Aquest fet, asseguren, “qüestiona el relat de l’excés de despesa i apunta a decisions que contribueixen activament a la deterioració del sistema públic d’educació”.