Un càrrec de Pérez Llorca en Educació publica un llibre per a docents en què els “denigra” i banalitza l’Holocaust

Un funcionari de la Subdirecció General de Formació del Professorat de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha presentat un escrit als grups en les Corts Valencianes, per mitjà del qual denuncia els continguts de la publicació del llibre Educación 6.9. Fábrica de gurús, obra de Jordi Martí, subdirector general de Formació del Professorat.

Es tracta d’una obra “de caràcter educatiu i dirigida expressament al món docent” que recull “llenguatge sexualment explícit”, descripcions “denigrants” del professorat, expressions que “banalitzen” l’Holocaust i “desqualificacions” dels sistemes institucionals de reconeixement docent, “alguns dels quals són competència directa de la Subdirecció que ell mateix dirigeix”.

El subdirector general de Formació del Professorat és el màxim responsable de dissenyar, planificar i supervisar la formació que rep el professorat valencià, a qui s’ha d’exigir “conducta exemplar, respecte a la dignitat dels ciutadans i neutralitat en l’exercici de les seues funcions”. Segons el parer del denunciant, la descripció del professorat que assisteix a formacions com “els més estúpids de la piràmide” —feta públicament per qui té la responsabilitat institucional de formar-los— “entra en contradicció directa amb aquests principis”.

El contingut del llibre, adverteix, “afecta la credibilitat i la imatge de la Conselleria d’Educació davant el professorat, les famílies i la societat valenciana”, mentre que la referència a les cambres de gas nazis com a “pràctica sexual masoquista” constitueix “una banalització de l’Holocaust que resulta objectivament inacceptable en qualsevol context, i amb més raó quan és subscrita per un alt càrrec de l’Administració educativa pública”.

“El mateix que follar”

L’escrit reprodueix literalment alguns fragments a què es refereix. Per exemple, alguns casos de llenguatge sexual explícit aplicat a qüestions pedagògiques: “No es tracta d’un recurs puntual, sinó d’un patró present en tots els capítols”.

En aquest sentit, recull determinades citacions textuals: “El mateix que follar. Hi ha persones que follen i altres que no. Persones que prefereixen estar dalt i altres, baix. No és millor un 69 que un 42. El problema és pensar que a tots els va bé una execució o una altra. Però ni tots tenen la mateixa forma física ni la mateixa constitució. Ni tampoc tenen els mateixos gustos sexuals”. Aquestes frases estan relacionades amb metodologies educatives.

Sobre la zona de confort docent, relata: “Forçar que els docents isquen de pràctiques metodològiques en què se senten còmodes [...] és estar en coitus interruptus permanent. Això que et vulguen follar educativament i que, a més, hages de pagar, amb els teus diners o amb diners públics, aquesta cardada, resulta molt desagradable”. O bé: “Imagineu-vos algú en plena faena, dins d’una orgia en què, ni en els seus remots somnis pensava participar, sentint per un megàfon, a altíssims decibels: Eixiu tots de la vostra zona de confort!”. En un altre punt, escriu: “No estic en contra de buscar en Google. Jo mateix busque postures sexuals que mai experimentaré. També m’interessa saber quina és la grandària del membre més habitual en la meua localitat”.

Sobre qüestions que el denunciant qualifica d’ofensives i denigrants sobre el personal docent, Martí subratlla: “No entenc [...] la necessitat de prostrar-se davant els posseïdors del vil metall com uns autèntics ninots. Collons, i la professionalitat d’un?”.

El denunciant també ressenya que l’autor desqualifica “amb contingut sexualment degradant” els premis educatius institucionals: “El que passa en l’àmbit educatiu, amb Grans Profes, el Teacher Prize o el Clarió d’Or, és només un reflex del que passa en altres àmbits. [...] A més, una vegada s’ha adquirit el Piuot d’Or... perdoneu, el Clarió d’Or, ja és impossible que ningú puga qüestionar què significa tan magne premi”.

Petició als grups parlamentaris

El denunciant reclama als grups parlamentaris que valoren la realització d’una pregunta, “oral o escrita”, al Consell sobre el coneixement que la Conselleria té del contingut del llibre i la seua valoració sobre la seua compatibilitat “amb l’exercici del càrrec”. De la mateixa manera, insten a sol·licitar la compareixença de la consellera Carmen Ortí per a informar dels mecanismes de supervisió ètica.

Finalment, reclama que se sol·licite al Govern valencià l’adopció de mesures en relació amb el càrrec esmentat a la vista dels principis ètics exigibles en la formació docent.

Consultats per elDiario.es, la Conselleria d’Educació no ha fet cap valoració sobre aquesta denúncia.

Puntualitzacions de l'autor

Martí, en l'article Sobre Educació 6.9, publicat en el seu blog 'XarxaTIC. D'educació, tecnologia i molt més', puntualitza que el llibre “no ataca” l'escola pública, sinó que és una crítica directa contra el “negoci”, el “mercat” i els qui “parasiten” el sistema mitjançant la “innovació d'aparador” guiada per interessos econòmics.

L'autor també explica en la seua publicació que la menció al ministre de Propaganda nazi és una analogia històrica per a “il·lustrar com els gurus actuals utilitzen estratègies de màrqueting per a manipular masses i construir relats falsos”, i nega rotundament que supose una banalització de l'Holocaust o del sofriment humà

D'igual manera, l'autor afirma que el llibre no insulta els docents, sinó que “defensa la seua intel·ligència” enfront de les “receptes màgiques”. La seua denúncia es dirigeix als “gurus” que intenten tractar els professors com si foren “adeptes” d'una secta. També concreta que les crítiques a premis com “La Tiza de Oro” es deuen al fet que els considera campanyes de màrqueting i “faràndula educativa”. Assegura que aquests rànquings estan organitzats per entitats sota pressions i interessos de la “cúria empresarial” en lloc de basar-se en mèrits pedagògics.

Finalment, justifica el to del llibre recordant que en la portada ja s'avisa que és una obra per a majors de 18 anys. Concreta que recorre al sexe com un recurs metafòric per a il·lustrar l'“obscenitat” de certs comportaments dins del sistema educatiu, sense buscar denigrar ningú personalment.