La jutgessa del cas Assut acredita l’“emparament personal” de Rita Barberá al seu cunyat perquè guanyara 3,6 milions en mossegades

La jutgessa del ‘cas Assut’ considera que la difunta alcaldessa de València, Rita Barberá, va donar un “empara personal” al seu cunyat, l’advocat José María Corbín, en el marc de la presumpta trama corrupta instal·lada en el si de l’Ajuntament de València, on va governar entre 1991 i 2015. Així figura en la interlocutòria de procediment abreujat notificada aquest dijous a les parts del procediment, que situa a un pas del banc dels acusats el lletrat i tres nebodes de l’antiga primera edil i també processa l’exvicealcalde de València Alfonso Grau i altres 33 investigats, entre càrrecs de l’oposició —com l’exregidor socialista Rafael Rubio— i més d’una desena d’empresaris, alguns de primera fila en el sector de la construcció i de la promoció immobiliària.

La magistrada defineix l’advocat, històric ultradretà de València, com un “aconseguidor de contractació pública mitjançant comissió” pel seu “parentiu” amb Rita Barberá i la seua “influència” en alguns funcionaris municipals per “raons del poder” que també exercia a l’Ajuntament la seua dona, Totón Barberá, com a cap de gabinet de l’alcaldessa del PP.

“Amb una vinculació familiar semblant”, aprofundeix la interlocutòria a la qual ha tingut accés elDiario.es, José María Corbín “intermediava per a aconseguir les adjudicacions sol·licitades per les empreses a canvi de comissions il·lícites que es canalitzaven a través del seu despatx professional, firmant-se contractes falsos de prestació de serveis jurídics inexistents”. Els diners obtinguts els desviava a “l’ús i gaudi principalment de la seua esposa i de les seues filles”, afegeix.

La resolució xifra en 3,6 milions d’euros la quantitat total de presumptes mossegades que es va embutxacar Corbín, qui “podia manipular les adjudicacions d’obra o contractes amb total llibertat” gràcies al vicealcalde Alfonso Grau i a la relació familiar amb la seua esposa i amb la germana d’aquesta última, Rita Barberá.

Juntament amb Grau i Corbín, l’empresari Jaime Febrer, també processat, completa el trio que conformava —gràcies a una “sòlida relació”— el nucli de la presumpta trama, en la qual el promotor “procedia a la remuneració econòmica i els altres investigats rebien els pagaments per les adjudicacions i contractes aconseguits amb l’Ajuntament amb la desvinculació, a efectes formals, de l’alcaldessa de València”. “De manera que els tres investigats obtenien un benefici patrimonial gens menyspreable”, postil·la la jutgessa Pepa Tarodo, titular de la plaça número 13 de la Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància de València.

Dos milions en mossegades per al vicealcalde

També al·ludeix a les comunicacions de José María Corbín —“recuperades malgrat els intents d’esborrament”— amb destacats regidors de l’equip de la seua cunyada —Cristóbal Grau, Félix Crespo, Alfonso Novo, Ramón Isidro o el processat Jorge Bellver— i amb alts funcionaris com el vicesecretari general, José Antonio Martínez.

La instructora assegura que Grau, ja condemnat en primera instància en el marc del ‘cas Taula’ per la caixa B municipal de les campanyes del PP de Rita Barberá, es va fer amb un presumpte botí de més de dos milions d’euros en comissions il·lícites.

La magistrada conclou, després de quasi una dècada instruint la complexa causa, que va ser Grau qui va posar en contacte Corbín amb Febrer. El bufet de l’advocat, malgrat els seus mitjans personals més aviat modestos, “va facturar quantitats desorbitades” durant el mandat de Barberá al capdavant del consistori, principalment a empreses adjudicatàries de contractes municipals.

El presumpte paper de la primera edil popular en operacions de Febrer apareix en alguns passatges de la interlocutòria: la jutgessa afirma que Barberá “es va implicar personalment” en el procés d’ordenació urbanística de la zona del Grau, en el context del nomenament de València com a seu de la Copa de l’Amèrica, un dels grans esdeveniments impulsats pel Govern autonòmic de Francisco Camps i una gran finestra d’oportunitat per al negoci immobiliari.

Mossegades per a la reforma del xalet a Xàbia

D’altra banda, la interlocutòria també al·ludeix al destí de les presumptes mossegades obtingudes per José María Corbín d’empreses contractistes de l’Ajuntament de València i al benefici per part de la seua descendència.

Corbín, segons la resolució, va abonar 172.000 euros en metàl·lic per a la reforma del seu xalet en una coneguda urbanització de Xàbia.

La jutgessa recorda que es tracta d’una residència en la qual “estiuejava habitualment” i de la qual també “gaudia” Rita Barberá. De fet, la segona residència de José María Corbín era coneguda com “el xalet de Rita”, tal com indica la interlocutòria.

Premis de loteria d’una falla de 360.000 euros

La instructora també emmarca en una “operativa habitual” de blanqueig de capitals l’abonament a Corbín de 360.000 euros —per 30 paperetes de loteria premiades d’una falla d’un barri popular de València amb la qual no tenia cap vinculació—.

Els diners presumptament blanquejats amb la loteria, després de diverses inversions en fons d’inversió, van acabar en mans de dues de les filles de José María Corbín i de Totón Barberá, les quals van rebre sengles donacions de 150.000 euros per cap per a l’adquisició dels seus respectius habitatges.

L’habitatge de la tercera filla processada, l’advocada Rita Corbín Barberá, també va ser adquirit a la constructora Cleop amb fons procedents de presumptes comissions abonades al seu pare. “No consta que les tres filles participaren en les activitats delictives del seu pare, però sí que se n’han aprofitat econòmicament”, afirma la jutgessa.

La difunta esposa de Corbín també apareix en la interlocutòria vinculada a les despeses d’una targeta d’El Corte Inglés, a la qual es van carregar càrrecs per un import de quasi 250.000 euros.

Regals de Louis Vuitton i vi de 1.520 euros per a Barberá

La resolució destaca la mossegada de 2,2 milions d’euros que es van repartir Corbín i l’advocat Diego Elum —amics íntims des dels seus temps de militància en l’extrema dreta de la Transició— procedent d’Acciona i corresponent a la mediació perquè la firma s’emportara el macrocontracte del sanejament de la ciutat. Corbín, assegura la interlocutòria, “era qui podria aconseguir i beneficiar els interessos” de l’empresa de José Manuel Entrecanales.

Luis Castilla, un directiu d’Acciona investigat en el ‘cas Assut’ fins a la seua mort durant la instrucció, “va manipular” una “ingent documentació” de l’empresa per a “documentar d’alguna manera” la presumpta assessoria jurídica per part de Diego Elum, amb la qual es va justificar la comissió ingressada.

La jutgessa també vincula amb la presumpta mossegada d’Acciona els regals de Nadal rebuts per l’alcaldessa Barberá procedents de l’empresa, que “pel seu valor —un total de 7.651 euros— excedeixen la simple cortesia” i que van ser entregats per Diego Elum, recorda la instructora de la causa.

Es tracta d’una bossa de Louis Vuitton valorada en 1.850 euros per al Nadal de 2004; un “lot de Nadal” de 1.696 euros l’any següent; una maleta i un moneder de Louis Vuitton de 1.585 euros el 2006, o una botella de vi negre de la Ribera del Duero —Pingus 2001— que va costar 1.520 euros. Els regals a l’exalcaldessa de la mateixa luxosa marca de moda han aflorat en diverses causes de corrupció, tal com va informar aquest diari.

La “funció de ser el cunyat de Rita Barberá”

La magistrada també destaca la presumpta mossegada de Corbín procedent de la UTE de la planta de fem de Los Hornillos.

“La realitat”, afirma la jutgessa Tarodo, “és que l’investigat José María Corbín no va efectuar cap assessorament a la UTE que motivara el pagament d’aquestes factures, no va emetre cap informe, ni va realitzar cap treball més enllà del contacte personal que tenia amb l’alcaldessa de València, Rita Barberá, que propiciava aquest tipus d’abonaments en les adjudicacions públiques al despatx” del seu cunyat, “i particularment en aquesta adjudicació per la qual es va interessar personalment”.

La jutgessa descriu Corbín com “una persona que no desenvolupava cap funció més enllà de ser el cunyat de Rita Barberá”.

Una vegada acabada la facturació amb la UTE de Los Hornillos, “comença cronològicament” la de la constructora Grupo CYES, que va abonar a Corbín un total de 491.694 euros “per la seua intermediació en l’adjudicació de contractes amb l’Ajuntament de València” entre 2006 i 2014 —l’any anterior al final del mandat de Barberá—.

La magistrada vincula els pagaments a Corbín amb els set contractes municipals que va obtindre la constructora, atés que “no existeix cap evidència de treball efectuat per l’investigat que motivara aquest desemborsament”.

El final de l’etapa de l’alcaldessa del PP al capdavant del consistori i l’esclat de causes de corrupció com ‘Taula’ o ‘Assut’ va coincidir amb el declivi econòmic del bufet de Corbín.

Una trama bipartidista darrere del “pacte” amb el PSPV

Tanmateix, la jutgessa també retrata una presumpta trama de caràcter bipartidista, estesa a part de l’oposició política d’aleshores arran d’una “operació immobiliària de magnitud considerable” empresa per Jaime Febrer, qui va recórrer a la “imprescindible i necessària participació” de l’advocat José Luis Vera, que exerciria la seua influència en el PSPV-PSOE per a aconseguir les finalitats de l’empresari davant ajuntaments i ens públics controlats pels socialistes.

El paper de Vera davant l’empresa pública Acuamed —el seu antic directiu Joan Navarro també ha sigut processat— per a obtindre recursos hídrics de cara a un projecte urbanístic a Xixona va contribuir “altament” als interessos de Jaime Febrer. Una participació “altament beneficiosa” per a l’empresari que la jutgessa relaciona amb el pagament de despeses electorals del PSPV-PSOE en la campanya de 2007 per un import de quasi mig milió d’euros, a través d’empreses pantalla.

Un entramat similar també va abonar a la firma Engloba quasi 100.000 euros per a la campanya del PP de la localitat, l’alcaldessa de la qual, Rosa Verdú, figura com a processada per haver-se embutxacat mig milió d’euros en relació amb l’operació urbanística. Verdú va rebre una bossa de Loewe per part de Jaime Febrer.

La jutgessa també considera que l’exportaveu socialista a l’Ajuntament de València processat en la causa, Rafael Rubio, va rebre diners “d’origen delictiu” per part de la trama després d’un “pacte” de Febrer amb l’advocat José Luis Vera i amb José María Cataluña, extresorer del PSPV-PSOE, perquè suposadament el regidor afluixara en el seu paper de fiscalització municipal des de l’oposició d’un de les morterades urbanístics en gestació.

“Lògicament, Jaime Febrer no estava disposat que aquesta operació poguera ser objecte d’informacions en premsa o d’investigació a l’ajuntament i la millor opció era arribar a un pacte amb ells”, conclou la magistrada, que al·ludeix als nombrosos ingressos en efectiu en comptes compartits amb la seua dona, també processada —per un import de 197.256 euros—, i a la contractació d’una caixa de seguretat en una entitat bancària per part del matrimoni.