El Suprem, última bala que podria evitar que el cap de la trama Blasco recupere part del botí robat

No tot està perdut. Encara. El Tribunal Suprem tindrà l’última paraula sobre la possibilitat que el capitost de la trama corrupta que va saquejar els fons de cooperació de la Generalitat Valenciana entre 2008 i 2011, Augusto César Tauroni, recupere part del botí aconseguit gràcies al desviament de fons públics. En concret, un iot que ja ha sigut desembargat per la justícia i 384.451,54 euros dipositats al jutjat, fruit de la subhasta de dos apartaments a Miami que el mateix Tauroni va comprar amb diners que havien de destinar-se a previndre la sida a Àfrica o a construir pous a Nicaragua.

De moment, l’empresari condemnat en el cas Blasco, que ja ha eixit de la presó després de complir la seua pena, ha aconseguit recuperar l’embarcació, que també va comprar amb fons públics desviats il·lícitament, gràcies al fet que la secció 5a de l’Audiència Provincial de València no li va fixar cap responsabilitat civil. Ni en la sentència ni tampoc en l’execució d’aquesta, i això malgrat que el frau havia sigut quantificat per un interventor de l’Estat i pel Tribunal de Comptes, que continua el seu procediment de recuperació dels diners contra tots els càrrecs públics implicats.

L’Advocacia de la Generalitat i la Fiscalia van recórrer en cassació la interlocutòria en la qual la secció 5a de l’Audiència Provincial de València es negava a fixar una responsabilitat civil en les peces dos i tres del cas Blasco i en culpava la Generalitat. En dues ocasions, l’Audiència s’ha negat a atendre aquesta petició, al·legant que no hi havia opció de recórrer en cassació, i tant el Ministeri Públic com la Generalitat han hagut d’acudir al Tribunal Suprem per a desbloquejar la situació.

El Tribunal Suprem va corregir la secció 5a de l’Audiència Provincial i va acceptar els recursos de queixa de la Fiscalia i l’Advocacia de la Generalitat. A més, l’alt tribunal espanyol “va ordenar” al tribunal provincial que tinguera “preparat el recurs de cassació, expedisca la certificació de la resolució recorreguda i continue la seua tramitació”.

Després d’aquesta interlocutòria es van presentar els recursos per part de la Fiscalia i l’Advocacia de la Generalitat, i també per part d’Augusto César Tauroni, qui s’oposa que el Suprem prenga alguna decisió.

Què passarà ara? Serà el Tribunal Suprem el que haurà d’avaluar l’embolic i dilucidar les responsabilitats d’aquesta situació. Més difícil, encara que no impossible, seria que fixara la responsabilitat civil o ordenara a l’Audiència Provincial de València que la fixara. Fonts jurídiques expliquen a elDiario.es que podria passar qualsevol cosa.

Les penes de la sentència de les peces 2 i 3 del cas Blasco, dictades per l’Audiència Provincial de València i confirmades posteriorment pel Tribunal Suprem, oscil·len entre els tres mesos i els cinc anys i mig de presó per a 21 dels acusats. Aquestes peces jutjaven el desviament de fons públics destinats a ajudes al Tercer Món i a la construcció d’un hospital a Haití.

El tribunal va considerar provat que l’exconseller del PP Rafael Blasco “va afavorir la concessió de subvencions” a Augusto César Tauroni, un empresari al qual ja coneixia des de feia temps, encara que sabia que aquest “desviava de les seues finalitats, per a lucre propi, bona part de les quantitats obtingudes per a realitzar projectes als països del Tercer Món”. La Sala no va considerar acreditat, no obstant això, que el polític rebera diners a canvi.

Tauroni va constituir una fundació, Entre Pueblos —després rebatejada com a Fundación Hemisferio—, va gestionar projectes de xicotetes ONG i es va valdre d’empreses instrumentals amb la “finalitat última d’obtindre un benefici net de cada projecte subvencionat d’almenys un 50% de la quantitat subvencionada per l’Administració”, segons la sentència. Entre altres inversions realitzades amb els diners robats hi havia el iot, que ja ha recuperat, i els dos pisos de Miami.

L’empresari va aconseguir aquest desviament de diners “perquè bona part dels proveïdors no executaven els serveis contractats, però percebien elevades quantitats pels treballs facturats, que, a més, estaven pressupostats molt per damunt del preu real de mercat”.

L’Audiència va dictaminar també que l’empresari va subornar un dels ex alts càrrecs de la Conselleria, Marc Llinares, cap d’Àrea de la Direcció General de Cooperació i, a més d’amic seu, persona de confiança del conseller, a canvi de “facilitar que els projectes que presentava Entre Pueblos o les ONG que gestionava foren aprovats” o de donar el seu vistiplau a factures i despeses.

L’alt tribunal valencià va deixar per a la seua determinació posterior, en el tràmit d’execució de sentència, el gruix de les indemnitzacions amb les quals els condemnats haurien de compensar el perjuí total causat a les arques públiques, que la Fiscalia va fixar en 5.035.942 euros i la Generalitat en 5.667.930 euros. Quasi set anys després d’aquesta sentència, la situació ha anat a pitjor.