La Intervenció xifra en 89 milions el cost de la ZAL de València per a les arques públiques si el Suprem en confirma la il·legalitat

La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de València va pel camí de convertir-se en un dels fiascos més grans perpetrats a la Comunitat Valenciana. El projecte aprovat al final dels anys 90 amb el PP ja en la Generalitat i en l’Ajuntament va arrasar 70 hectàrees d’horta productiva en la Punta i va expulsar dels seus habitatges 147 famílies amb la política habitual de fets consumats que utilitza l’Autoritat Portuària de València (APV) per a tirar avant la majoria dels seus projectes.
La infraestructura, no obstant això, està ja 24 anys paralitzada per diverses sentències judicials després d’una inversió de 166 milions d’euros. Una despesa pública a què podrien sumar-se 89 més milions si el Tribunal Suprem confirma l’última sentència de març del passat any del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va tornar a declarar il·legal el polígon pel fet d’estar assentat sobre terrenys no urbanitzables d’especial protecció i per haver-se tramitat amb una avaluació ambiental estratègica (AAE) simplificada, en compte d’ordinària.
Això es desprén de l’auditoria de la Intervenció General de l’Estat sobre els comptes de l’any 2021 de l’APV, document requerit pel senador de Compromís, Carles Mulet, a què ha tingut accés elDiario.es.
Segons l’informe, “la transcendència dels efectes de la sentència en la viabilitat de València Plataforma Intermodal (VPI)” suposaria “la pèrdua dels actius financers que representen per a l’APV la participació del 98,40% de VPI amb un valor net comptable de 89.219 milers d’euros a 31 de desembre de 2021”, és a dir, 89,2 milions d’euros. D’aquests, 44,2 milions corresponents al valor de les parcel·les serien repercutibles a la Societat Pública Empresarial del Sòl (Sepes).
En concret, el document explica que “el 31 de març de 2022 s’ha publicat la sentència núm. 216 de la sala contenciosa administrativa del TSJCV que anul·la el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques del port de València” on “la VPI té registrades en aquesta zona terrenys per un valor net comptable de 44.227 milers d’euros (44,2 milions) el 31 de desembre de 2021”. La sentència està recorreguda davant el Suprem per l’APV i per la Generalitat Valenciana, per la qual cosa l’interventor afirma que “mentre no s’admeta i es resolga aquest recurs no es pot concloure sobre la raonabilitat del valor d’aquests terrenys”, ja que caldria actualitzar-lo.
Les actuacions urbanístiques sobre els terrenys afectats pel Pla Especial anul·lat les va fer la Sepes. “Aquesta última es responsabilitza de restituir el preu de les parcel·les, actualitzat al temps d’evicció en cas de produir-se la pèrdua total o parcial de les parcel·les a causa de qualsevol procediment administratiu o judicial amb motiu de l’expropiació dels terrenys”, apunta.
Ja en l’apartat de recomanacions, l’informe considera que “aquesta sentència pot tindre canvis significatius en les valoracions comptables, a més de limitar greument el desenvolupament de la VPI” i afig que “la possible evicció a efectuar per la Sepes resulta incerta, per la qual cosa es recomana que s’estime la procedència d’aquesta i s’analitze un possible valor d’evicció d’acord amb els compromisos signats amb el Sepes”.
Després de fer-se pública la sentència, el president de l’APV, Aurelio Martínez, va assegurar que es tramitaria un tercer Pla Especial per donar cobertura legal a la ZAL, malgrat les reiterades decisions judicials en contra, cosa que es pot considerar una maniobra per a evitar fer front a les pèrdues esmentades. A més, es desconeix si s’han iniciat ja els tràmits de redacció del pla.
D’altra banda, a preguntes del senador Mulet sobre la situació de la ZAL, el Govern ha afirmat que des del punt vista tècnic de Sepes, “l’actuació consisteix en un àmbit totalment transformat per grans infraestructures i no és possible la restitució in natura dels terrenys”.
0