La investigació de corrupció fa cua en les Corts Valencianes

Quan els partits del Pacte del Botànic es van fer a la dinàmica parlamentària des del poder es van proposar investigar la gestió de l’anterior executiu valencià. I de l’anterior. I dels 20 anys de majories del PP. La regeneració democràtica i la transparència anaven negre sobre blanc en el document de govern. L’acord de les forces de l’esquerra (PSPV-PSOE, Compromís i Podem) va donar lloc a la creació d’una sèrie de comissions d’investigació de l’etapa anterior que van saturar la capacitat de les Corts Valencianes. No hi cabien més comissions, no hi havia tants diputats.

Els parlamentaris van acordar un màxim de reunions per a investigar els temes proposats i que s’anirien convocant les noves comissions a mesura que es resolgueren els assumptes pendents. A un any d’acabar la legislatura, encara queden dues investigacions que es van aprovar el 2016 i que encara no s’han pogut convocar: la del cas Taula i la del finançament electoral del PP. Dues comissions que, en el vessant judicial i en el polític, tenen punts comuns: la corrupció del PP.

Investigar les males praxis d’aquest partit en les institucions encara està en la llista d’espera. I potser seguirà així bastant de temps. Ara que ha sorgit el cas que afecta el finançament del PSPV-PSOE i del Bloc (soci majoritari de Compromís) en les eleccions del 2007, assistim a un escenari en què els papers s’han invertit. Després d’una dècada repartint atacs als populars des de la bancada de l’esquerra, de lemes descarats escrits en camisetes, són Ximo Puig i Enric Morera (així com també la líder de la coalició, Mónica Oltra) els que esquiven les bales d’Isabel Bonig i Mari Carmen Sánchez, portaveus del PP i de Ciutadans, respectivament.

És precisament d’aquesta última formació d’on ix l’atac més contundent a dos partits clau en la configuració del Govern valencià. El dimarts, primer dia de treball en les Corts Valencianes després de destapar-se l’escàndol, els taronges van plantejar la creació d’una comissió d’investigació sobre aquest assumpte. Si s’aprovara, com indica la lletra menuda (“immediatament”), les altres investigacions es posposarien.

Encara que no sembla la voluntat explícita de la formació taronja, la seua proposta per a les compareixences dels líders del PSOE i el Bloc portaria de la mà aquesta conseqüència. En l’últim punt del document que Mari Carmen Sánchez, la portaveu de Ciutadans, ha registrat figura que “la comissió es constituirà de manera immediata a la seua aprovació”, exigència que no acaba d’encaixar entre els diputats de la resta de les forces. En especial en Compromís, els líders del qual es mostren partidaris d’obrir una investigació, però que no passe per damunt de la del cas Taula. El seu portaveu, Fran Ferri, ironitzava sobre si hi havia alguna clàusula entre PP i Ciutadans perquè no s’investigara els primers.

Per part dels socialistes, com va explicar el seu portaveu Manuel Mata, es prefereix una comissió ampliada per a tractar els vincles de Crespo Gomar –agència en el focus de la trama segons es desprén del sumari d’una causa arxivada, encara sota secret– amb tots els ajuntaments, partits i administracions públiques. “El senyor Gomar, que era amic de Torró –exalcalde del PP de Gandia imputat en diverses causes de corrupció–, ha de ser investigat”, assenyalava el socialista.

Ciutadans, interpel·lat per aquesta qüestió, opta per ampliar la investigació a tots els partits polítics que van concórrer a les eleccions del 2007; un striptease comptable, com el qualificava Ximo Puig. Ací troba el suport de Podem, partidari de trobar una solució que garantisca que es puga investigar els tres partits aquesta legislatura. Per al seu portaveu, Antonio Estañ, no s’entén que la investigació “només se circumscriga al PSPV i al Bloc” perquè ja hi havia una comissió aprovada relativa al PP en la mateixa etapa i la “lògica és tractar d’ampliar-la perquè s’investigue a tothom per les dades d’aquesta etapa”. Aquest desig cada vegada va prenent més força en totes les formacions polítiques.

Els diputats de la formació taronja insisteixen que encara que el possible delicte estiga prescrit i la causa, arxivada, les responsabilitats polítiques s’han d’investigar igualment. No obstant això, alguns tenen por que si no s’alça prompte el secret de sumari, es puga portar una investigació paral·lela a la judicial sense massa suport. Han estat moltes les sessions a què han acudit personatges investigats i s’han acollit al dret de no declarar per recomanació del seu advocat, per tal com estan immersos en un procediment penal. La més sonora, la del cas Taula en l’Ajuntament de València, que es va tancar sense gairebé testimonis.

Alguns representants de l’esquerra també blasmen el discurs dels seus oponents polítics i apel·len a la cautela, ja que la investigació encara té més llacunes que zones visibles i els implicats no han rebut citacions judicials. Els socis del Botànic adverteixen del risc que té fer arribar el missatge que tots són iguals; un perill que es tradueix en la desafecció de la ciutadania, en la baixa participació electoral i la desconfiança en les institucions. El més directe en aquest assumpte ha estat el portaveu socialista, que ha assenyalat: “A alguns poders polítics i econòmics els convé que semble que tots som iguals”. “L’elit econòmica vol substituir el PP per Ciutadans” va dir Mata, per comentar que a aquests últims els va molt bé difondre aquesta imatge de la política tradicional.

El tic tac marca el pas del temps i, només en un any que queda per a acabar la legislatura, crear i completar tres comissions d’investigació sembla impossible. Els partits veuen complicat, si es continua ajornant, que es puguen dur a terme les investigacions. Que almenys n’hi haja una.