Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El ataque limitado de Israel a Irán rebaja el temor a una guerra total en Oriente Medio
El voto en Euskadi, municipio a municipio, desde 1980
Opinión - Vivir sobre un polvorín. Por Rosa María Artal

La investigació de les agressions del 9 d’Octubre a València: 1.200 vídeos analitzats per la Brigada d’Informació apuntalen el processament de 28 ultres

Uns quants ultras agredeixen un fotògraf i un jove durant la manifestació del 9 d'Octubre de 2017 a València.

Lucas Marco

0

Els ultres que van protagonitzar les brutals agressions del 9 d’Octubre del 2017 a València estan cada vegada més prop d’asseure’s en el banc dels acusats. El titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València ha dictat la interlocutòria de procediment abreujat que conclou la fase d’instrucció, després de quasi tres anys d’investigació, i formalitza la imputació judicial que passa de provisional a definitiva. “Hi ha nombrosos indicis racionals de criminalitat” contra els 28 ultres investigats, assenyala la interlocutòria. 

El jutge rebutja la petició de l’acusació particular, exercida per les organitzacions que componen la Comissió 9 d’Octubre, perquè la Brigada Provincial d’Informació de la Policia Nacional identifique els membres de la ultradreta que van bloquejar la plaça d’Alfons el Magnànim obligant a desviar la manifestació cap a la plaça d’Amèrica. El magistrat recorda que la Policia ha visualitzat i investigat més de 1.200 documents gràfics i reconeix que altres persones partícips de fets penalment rellevants “no han pogut ser portades al procés com a investigades”.  

El jutge recorda que la manifestació atacada per la ultradreta és un “acte festiu i familiar” al qual “acudeixen famílies des de nombrosos llocs de la Comunitat Valenciana”. Les agressions s’emmarquen en un “context polític determinat” per la celebració del referèndum a Catalunya: “Aquests fets havien crispat extraordinàriament la situació política en el conjunt de l’Estat i aquesta crispació va ser utilitzada pels investigats”. 

La interlocutòria recull la cronologia de les agressions patides per manifestants d’esquerres a plena llum del dia, davant desenes de càmeres que van immortalitzar la violenta actuació de l’extrema dreta i amb un dispositiu policial, sens dubte, insuficient. A les 17.30 d’aquella jornada, un grup de 50 o 60 membres de la penya Yomus van accedir a la plaça de Sant Agustí des del carrer de Guillem de Castro, algun d’ells amb el braç enlaire. Els treballadors del diari La Jornada que es disposaven a muntar una taula informativa van ser localitzats per un dels investigats que “va requerir” el grup violent “perquè agrediren els periodistes i els llevaren el material que portaven, perquè, segons va proclamar a crits, es tractava de propaganda de la CUP”. L’ultra els va dir que tallaria el coll“, mentre gesticulava simulant portar una arma blanca. Els exemplars del periòdic que van acabar en un contenidor del fem s’han taxat en 1.607,37 euros

Durant els “primers conats d’enfrontament i carreres”, una parella de joves va ser brutalment agredida en la intersecció de l’avinguda de l’Oest amb el carrer de la Mare de Déu de Gràcia, un atac que va gravar en directe una càmera de La Sexta. La interlocutòria al·ludeix a l’actuació en solitari de Vicente D., el jove antifeixista vestit amb un polo blau que es va enfrontar als ultres i va aconseguir parar momentàniament l’agressió. Els ultres van demanar, sense èxit, la imputació del jove, que, “valent-se únicament de les mans i les cames i a pesar que el grup dels agressors era certament nombrós”, segons escriu el jutge instructor, va poder repel·lir l’atac. La gallardia de Vicent D. va aconseguir allunyar els agressors durant uns segons, temps suficient perquè les dues víctimes “pogueren alçar-se i fugir”, assenyala la interlocutòria.

La jove agredida, que va patir lumbàlgia posttraumàtica, contusions i ansietat, continua en tractament a conseqüència de les seqüeles derivades de l’estrés posttraumàtic i pateix sensació de vulnerabilitat. La víctima dels ultres va declarar que continua tenint por d’eixir al carrer, especialment de nit, i es manté “hiperalerta” per la por de ser “vigilada pel grup agressor”. Així doncs, evita passar per la zona on es van produir els fets i no participa en manifestacions. El jove que l’acompanyava va patir, entre altres lesions, traumatisme cranioencefàlic amb hematoma al nivell frontal dret i ha necessitat tractament ansiolític.

Quasi al mateix temps, un fotoperiodista d’El País va ser agredit i uns quants investigats van intentar robar el material gràfic del professional. Dos objectius de la seua càmera, valorats en 1.600 euros, van resultar danyats per la brutal agressió, repel·lida de nou pel jove antifeixista del polo blau abans de l’arribada d’agents antidisturbis. “En intentar alçar-se, uns quants dels investigats li van llançar una taula i un cartell d’una terrassa d’un bar pròxim, i dos més arribaren posteriorment a pegar-li punyades i puntellons”, indica la interlocutòria en referència al fotògraf atacat. 

La tradicional manifestació de la vesprada del 9 d’Octubre “només va poder iniciar-se com a conseqüència de l’acció policial”, afig el jutge, i durant tot el recorregut pel carrer de Colom els manifestants van ser increpats, “i arribaren a produir-se conats d’agressió física que van ser evitats per les unitats policials” desplegades. Un dels investigats en la causa va amenaçar un periodista que cobria la manifestació (“et talle el coll”, li va dir). Un altre dels ultres va tirar a terra el telèfon mòbil amb què el periodista gravava el desenvolupament de la tensa manifestació. El recorregut de la manifestació es va modificar sobre la marxa perquè s’havien desplegat desenes d’ultres en el monument a Jaume I de la plaça d’Alfons el Magnànim, on estava previst l’acte final de la marxa progressista.

La interlocutòria del titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València enumera l’historial delictiu dels investigats, entre els quals hi ha condemnats per violència de gènere, tràfic de drogues i agressions, entre altres delictes, i fins i tot els seus tatuatges amb símbols neonazis. Els agressors van actuar a plena llum del dia i amb desenes de càmeres gravant l’atac, un material gràfic que ha servit a la Policia per a identificar els militants de l’extrema dreta i dels grupuscles anticatalanistes investigats en la causa. Les parts personades han de presentar ara escrit d’acusació i sol·licitar l’obertura de judici oral o sol·licitar el sobreseïment de la causa.  

 

Etiquetas
stats