Investigadores de la Universitat de València alerten de les faules nutricionals: “Els missatges enganyosos poden provocar efectes nocius sobre la salut”
El projecte Cadenusa (Campanya de Sensibilització sobre Desinformació i Rumors en Nutrició i Seguretat Alimentària), finançat per la Càtedra Unesco i dirigit per tres investigadores del grup ScienceFlows de la Universitat de València, busca educar la població en temes de nutrició a través de la detecció dels rumors a Internet, sobretot en estudiantat universitari. L’estudi ha llançat una enquesta per conèixer quines són les fonts d’informació principals dels rumors i ha publicat un manual amb bones pràctiques per a comunicació i promoció de l’alimentació saludable.
La situació pandèmica ha revelat que una part important de la desinformació i els rumors que circulen per les xarxes socials està relacionada amb la nutrició, la dieta i els aliments. “Els missatges enganyosos poden provocar efectes nocius sobre la salut, per la qual cosa Cadenusa vol difondre materials informatius que ajuden la població a detectar-los”, expliquen les investigadores Paula von Polheim, Ana Serra i Carolina Moreno.
Internet és un mitjà pel qual circula una gran quantitat dinformació que no té estàndards de qualitat. Les xarxes socials ofereixen més continguts, més diversitat temàtica i més punts de vista, però també més desinformació. De fet, una investigació duta a terme per ScienceFlows va revelar com la població considera que els influencers i les celebritats són els que influeixen més en les decisions d’alimentació, per damunt de familiars, coneguts o fins i tot professionals. En aquesta situació creix la desconfiança davant de les xarxes socials, per la qual cosa es perdria un mètode molt útil per a la divulgació. Així, amb l’objectiu de dotar la població de les eines necessàries per diferenciar la informació basada en evidències científiques dels rumors, l’equip ScienceFlows va idear un manual informatiu i vídeos divulgatius on experts de diferents camps aborden les qüestions sobre nutrició i alimentació.
És important el cas de les xarxes socials ja que, segons dades de l’Estudi Anual del 2022 de xarxes socials de la consultora Epsilon Technologies, el 46% dels usuaris reconeixen que les xarxes socials els influeixen en els processos de compra de productes alimentaris i fins i tot per el 20% són un canal de compra més. El 88% de la població entre 12 i 70 anys accedeix a les xarxes socials, i entre els 18 i 24 anys, el percentatge arriba al 93%. Per això, es destaca l’abast d’aquests mitjans socials de comunicació.
Investigació de Cadenusa
A més de la campanya informativa, ScienceFlows ha llançat també una enquesta destinada a conèixer com la població s’informava sobre alimentació i nutrició amb l’objectiu de conèixer quines són les fonts d’informació principals en matèria d’alimentació i nutrició utilitzades per la població general, així com les tècniques de verificació de la informació. Els resultats de l’estudi seran presentats al llarg del pròxim any i es podran descarregar a través de la pàgina web de l’equip de recerca (ScienceFlows).
Projecte Esmoda-ECO
El projecte Cadenusa va sorgir a partir de les investigacions fetes en el marc del projecte Esmoda-ECO, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i amb Fons Feder de la Unió Europea. Aquest projecte, en marxa des de l’any 2019, està orientat a estudiar les modes en l'’alimentació a través de l’ecosistema comunicatiu a Espanya.
Cadenusa s’alinea amb l’objectiu 3 “Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les edats” de l’agenda del 2030 d’Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquesta campanya ha comptat amb el suport de les Beques Càtedra Unesco de la Universitat de València d’ajudes per a accions d’Educació per al Desenvolupament, Ciutadania Global i Sensibilització per al curs acadèmic 2021-2022.
0