Isabel Bonig, la dirigent popular que va voler ser la Thatcher valenciana

Isabel Bonig, portavoz del PP en las Corts Valencianes.

Els “satèl·lits” de la seu del PP en el carrer madrileny de Génova tenien pressa per despatxar-la, però ella no volia posar-los-ho fàcil. Fins dilluns, en què, hores abans de la convocatòria electoral en què el PP es juga el seu model de futur en el partit, la presidenta del PP a la Comunitat Valenciana travessava la porta que la direcció de Pablo Casado li havia ensenyat dues setmanes abans. El partit comunicava dilluns que Isabel Bonig no optarà a la reelecció en el congrés a què la direcció nacional i l’autonòmica posaran data, i complia així el desig de la direcció del PP que s’apartara a una banda i permetera una transició pacífica.

Isabel Bonig es va fer càrrec d’un partit que era un empastre polític i judicial. Al juliol del 2015, dos mesos després de l’inici de la desfeta electoral del PP, la secretària general llavors Maria Dolores de Cospedal va viatjar a València per anunciar que Bonig seria la pròxima –i primera dona– presidenta del partit a la Comunitat Valenciana. Acompanyada per l’exalcaldessa Rita Barberá i l’expresident Alberto Fabra, tots dos amb el bitllet d’anada al Senat, la portaveu adjunta en les Corts Valencianes fins llavors va heretar la direcció d’un partit que havia perdut la presidència de la Generalitat després de 20 anys en el poder i una de les seues principals alcaldies, la de València, 24 anys després. Bonig, a qui es va considerar una dirigent de transició, va ser ratificada en el congrés del 2016 per la militància i va assumir el compromís de “tornar a recuperar el PP com a gran partit del canvi assossegat i la prosperitat”.

D’ideologia conservadora i catòlica, allunyada de les tendències ultraliberals dels nous rostres del partit, Bonig va haver de demanar perdó per les causes judicials que van anar assolant els seus excompanys, els seus predecessors i fins i tot els que la van acompanyar en la foto del 28 de juliol, en la seu del partit al carrer de Quart de València. El 15 de setembre de 2016 els diputats populars votaven a favor en les Corts Valencianes una resolució que exigia a Rita Barberá, a punt de ser imputada pel cas Taula, que renunciara a l’acta de senadora autonòmica “per salvaguardar la dignitat de la representació dels valencians”, una votació que molts exdirigents no li van perdonar. El cas Taula, el ‘barrufeig’ i la Gürtel van ser les etiquetes que van acompanyar el partit durant aquell lustre i amb què Bonig va haver de bregar en el ple de les Corts, on continua sent portaveu.

El seu primer èxit polític va ser transformar un municipi tradicionalment d’esquerres a un de majories absolutes del PP. Va ser alcaldessa de la seua localitat natal, la Vall d’Uixó, entre el 2007 i el 2011, fins que el president llavors Francisco Camps la va ajudar a pujar al Consell en la cartera d’Infraestructures, càrrec que va mantindre amb Alberto Fabra fins que va passar a liderar l’oposició. La seua visió política es basava en els principis de Margaret Thatcher, la primera dona a ser primera ministra del Regne Unit i autora de les polítiques neoliberals i les grans privatitzacions de l’Europa dels huitanta; un espill en què a la presidenta valenciana li agradava mirar-se, també com a dona.

La seua admiració per la dama de ferro es va traduir en un nou to en el parlament autonòmic: debats agitats, política exaltada, algunes referències a la vida personal dels diputats i uns certs exabruptes que han incomodat la bancada contrària. Conegut va ser el “pren, pren, engul-te-la” al parlamentari de Ciutadans i exripollista, Emigdio Tormo, o les acusacions constants sobre el pretés projecte del Govern del Pacte del Botànic –al qui va batejar com a Titànic– de voler construir “un projecte nacionalista de ruptura amb Espanya” i de promoure una catalanització de les escoles. Unes proclames que, vistes amb una certa perspectiva, semblen més de l’expresident americà Donald Trump que de la dirigent britànica.

L’espontaneïtat de la dirigent autonòmica l’ha portada a cantar Sarri Sarri, del grup Kortatu en À Punt Mèdia, poc després que el seu mateix partit esbroncara Televisió Espanyola per entrevistar el cantant. L’única cosa radical que li agrada és la música, ha confessat entre bromes alguna vegada aquesta política assídua al Festival Internacional de Benicàssim (FIB) i amant del britpop. Els seus rivals polítics en els partits de l’oposició destaquen d’ella que és una persona lleial, que compleix la paraula. Les seues eixides de to incomoden companys de files i d’hemicicle, però el tracte pròxim de la dirigent li ha valgut la simpatia de parlamentaris de tot color, que li han traslladat el seu afecte en les últimes hores.

El partit ha convocat la direcció regional dijous per posar data al que serà el seu final en la primera línia política. En les últimes setmanes els rumors sobre el seu futur s’han incrementat, amb un comunicat escarit des de Génova en què s’indica que “continuarà sent un actor clau per al partit a escala autonòmica i nacional”, sense expressar quina solució de continuïtat tindrà la dirigent autonòmica. Queda per veure si la presidenta, encara, es manté com a portaveu en les Corts Valencianes en els dos anys de legislatura que resten.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats