‘Ix al saló’, l’habitatge públic postcovid, bioclimàtic i vinculat al barri, de l’arquitecte Nacho Marí

El carrer de Joaquim Ballester de València, en el barri de les Tendetes, tindrà un nou edifici de sis altures per a 18 habitatges públics a preus assequibles. La proposta de l’arquitecte Nacho Marí (Elda, 1975) ha resultat guanyadora del Projecte Pilot d’Habitatge Públic, impulsat des de la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica a través de la Direcció General d’Innovació Ecològica en la Construcció en col·laboració amb l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (Evha). La iniciativa compta amb un pressupost de 2,3 milions d’euros i compleix rigorosament la Guia Verda de Mesures Mediambientals per a la contractació pública ecològica en edificació de la Generalitat.

L’arquitecte, segons explica a elDiario.es, ha plantejat un projecte d’habitatge per a la postpandèmia. “Hi ha hagut una convulsió generalitzada i la gent s’adona que l’habitatge convencional de tres dormitoris, dos banys i un saló era un esquema estàtic i que necessita altres coses”, afirma Marí. 

Per a l’arquitecte, plantejar un “habitatge postcovid” suposa reformular una tipologia més oberta a les zones comunes: “Cada tres habitatges comparteixen una terrassa molt gran, una mena de saló compartit en una peça orientada al sud que es pot subdividir”, explica. “La pots tindre tancada al teu habitatge o obrir-la i compartir-la amb la resta dels usuaris, és una tipologia molt oberta i molt flexible que comparteix molts espais”.

“Aquestes terrasses no solament incorporen fusteries tradicions, sinó que tenen unes alacantines que serviran com a filtre perquè la gent module el grau de socialització i es faça al veí. S’acaba construint una família de famílies i la gent comparteix l’espai sense coacció, amb un alt grau de flexibilitat i versatibilitat”, afig Marí, professor associat d’arquitectura en la Universitat Politècnica de València.

La comunitat de veïns que comparteix el seu saló també es tradueix a l’altura de les plantes baixes amb la vida comunitària del barri de les Tendetes. ‘Ix al saló’, la proposta guanyadora, ha explotat la relació amb el barri, incorporant-hi un sociòleg i experts en processos de participació ciutadana. Així doncs, la planta baixa està “oberta a activitats i no sols d’ús de l’edifici, sinó per al teixit associatiu i cultural del barri” (prop del solar hi ha un centre de la tercera edat i dos col·legis). 

Un altre component de la proposta guanyadora ha sigut la tècnica i el comportament de l’edifici en l’àmbit bioclimàtic. “El nostre plantejament és ambiciós, l’edifici és totalment prefabricat, està pensat per construir-se amb productes de proximitat, com la fusta de pi mediterrani, i és reversible, es pot desmuntar en un futur”, afig l’arquitecte. Les tècniques caragolades requereixen un manteniment senzill i reversible en el temps: “Es podria desmuntar d’ací a 50 anys i recuperar i reciclar les peces”. 

A més, l’edifici verd i sostenible està ben ventilat i orientat: “Tots els habitatges són passants purs”, diu Marí. El saló compartit refresca a l’estiu mentre que a l’hivern tempera la casa sense calefacció, aprofitant així al màxim la bona orientació i els vents. La coberta, un espai generalment desaprofitat, actua també com a espai compartit de l’edifici amb un hort productiu i plaques solars. “La gent podrà pujar i compartir la vida, és una mena d’emparrat que contindrà en part plaques solars que donaran ombres i espai verd amb plantes enfiladisses i amb hort urbà”, afig.

En la mitgera oest, la façana cega del projecte, l’equip de Superestudio de València ha incorporat un grafit permanent construït amb ceràmica pel conegut artista valencià Escif que reflecteix l’esperit “postcovid” de l’edifici, amb habitatges més oberts i més flexibles. “Un missatge positiu que durarà la vida que dure l’edifici”, afirma Marí. “En el concurs ens han lloat l’ús de l’expressió gràfica, és una proposta molt contemporània pel que fa al llenguatge, però també és un edifici que no és radicalment contemporani, i no ho és intencionadament”, destaca l’arquitecte. 

El plantejament inclou tècnica i tecnologia de control i climatització per a les instal·lacions (renovació d’aigües grises i ventilació), que permeten garantir que els sistemes emprats tenen un bon rendiment i funcionen correctament. “Són sistemes constructius bastant lògics i assenyats i pretenem que la proposta es puga traslladar a altres projectes”, diu Marí, que subratlla que “el que realment té valor és el sistema i no tant el resultat”. “Fa molts anys que s’implementen en habitatges socials a Catalunya, no són sistemes que hàgem inventat i estan testats en habitatge social”, afig.