José Ángel Núñez, cap de climatologia d'Aemet: “Hauria d'haver-hi hagut una reunió de coordinació el matí de la dana”

El cap de Climatologia de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, va ser un dels principals objectius sobre els quals l'expresident del Govern valencià, el seu Consell i tot el PP van intentar descarregar les responsabilitats de la seua desastrosa gestió de la catàstrofe que va deixar 233 víctimes mortals. Lluny d'acovardir-se, va desmuntar davant de la jutgessa i en la comissió d'investigació del Congrés totes les mentides que van difondre sobre ell. Una d'aquestes, la manipulació d'un àudio per part de l'equip de Mazón, és investigada al jutjat. Natural de Ciudad Real i amb 60 anys acabats de complir, geògraf i climatòleg, Núñez fa balanç per a elDiario.es del que va succeir aquell tràgic 29 d'octubre de 2024 i de tot el que ha passat fins ara.

Quin balanç fa, des del punt de vista institucional, d'aquests dos anys que han passat des de la dana?

Tots ens hem vist afectats i les institucions, lògicament, també. Pensem que vam fer el que s'havia de fer, encara que la informació no es va interpretar correctament. Sí que hem tingut diverses reunions per a extraure lliçons del que va passar. A més, s'han canviat algunes coses, com ara avançar l'hora dels avisos. En situacions d'avís taronja alt o d'avís roig, es creen grups més amplis que els que hi havia abans per a prendre decisions i, sobretot, per a garantir una comunicació correcta. És molt important, i hi ha estudis que ho ratifiquen, que una predicció pot ser bona, però, si la comunicació no és bona, els impactes no arriben a la societat. També és molt important establir protocols de comunicació en situacions de temps advers, que siguen clars i puguen arribar a la gent. Sí que és cert que, en l'apartat de comunicació, no crec que ho férem malament aquell dia. La gran diferència que s'ha produït en aquests dos anys és que ara se'ns escolta més del que se'ns va escoltar aquell dia.

I, a escala personal, com es troba després que el PP i la Generalitat el posaren en el punt de mira per a intentar eludir responsabilitats?

Bé, recorde que aquells dies ho vaig passar prou malament, sobretot el dia en què el president Carlos Mazón va fer la compareixença a les Corts i em va anomenar. Allò, la veritat, és que no ho oblidaré mai perquè, en un discurs de tres o quatre hores, llarguíssim, només em va anomenar a mi. Era un poc com assenyalar-me com a negligent aquell dia. Jo simplement vaig ser la cara visible, però l'Agència Estatal de Meteorologia és un equip de mil persones. És cert que qui ha de donar la cara aquell dia té una responsabilitat tremenda, perquè has d'intentar comunicar bé els impactes i estar al teu lloc. Jo estava convençut que ho havia fet bé i, de veure'm assenyalat, la veritat és que em vaig sentir prou malament. Aleshores, clar, a partir d'aquell moment vaig pensar que seria l'assenyalat. Vaig començar a dir el que realment havia passat. Durant aquests dos anys no he insultat ningú, però he dit coses que contradeien el discurs oficial de la Generalitat, i això ha caigut molt malament. Però és el que hi ha. Jo crec que, amb la perspectiva d'aquests dos anys, hi va haver uns primers mesos en què estàvem tots un poc desorientats i no sabíem exactament què havia passat. No obstant això, crec que ara mateix ja ho tenim tots clar. No sé si hi haurà responsabilitats penals o no, però la gestió de cadascú aquell dia crec que queda més o menys clara.

Des de quan és vosté cap de Climatologia de l'Aemet?

Soc cap de Climatologia des de l'any 2002.

Li ho preguntava perquè des del PP l'han acusat de “meteoròleg espia sanchista”...

Sí, ho recorde. És una de tantes acusacions infundades. Soc un funcionari que porta ací treballant amb tots els governs, tant de l'Estat com de la comunitat autònoma, i mai he rebut cap indicació del tipus “has de fer això” o “has de fer allò”. En fi, sempre hem funcionat com un organisme tècnic de l'Administració.

Per què creu que van intentar polititzar-lo?

Perquè van intentar buscar en l'Agència Estatal de Meteorologia la responsable de no avisar, d'una suposada apagada informativa. Jo, que hi vaig estar, vaig explicar el que realment havia passat. Hi va haver un moment en què vaig pensar que s'estava gravant tot perquè recorde que, en una reunió del Cecopi després de la dana, Mazón va dir que no calia que es prenguera nota, que s'estava gravant. Jo estava desitjant que es publicara tot el que havia passat allí, perquè hi ha coses que oblides, però finalment no va ser així. Entenc que ningú vulga aparéixer com a culpable, però intentar culpabilitzar algú que no ha tingut cap responsabilitat en la tragèdia... Bé, els va eixir malament.

Va rebre alguna pressió o coacció de qualsevol mena?

El principal assetjament que he patit no ha sigut a través de les xarxes socials, encara que també hi ha hagut perfils anònims, sinó a través de les rodes de premsa del Consell. Cada vegada que hi havia una roda de premsa, l'escoltava pensant: “A veure què diran de mi”. I, bé, la capacitat de tot un Consell d'una comunitat autònoma és tan potent que, clar, em va afectar, perquè em sentia impotent. Aleshores, tot el que he anat fent ha sigut el que m'ha eixit, però sí que és molt dur. Em consta que el Partit Popular i la Generalitat Valenciana estaven enfadats amb mi, però, bé, què volien que fera? No podia abaixar el cap després que Mazón fera unes declaracions en què treia de context unes paraules meues. Havia de defensar-me, i és el que he fet durant tot aquest temps.

Quin diagnòstic fa del que va ocórrer aquell dia, ara vist amb perspectiva?

Hauria d'haver-hi hagut una reunió de coordinació al matí. No sabem què hauria passat perquè no podem tornar arrere en el temps. No sabem si hi hauria hagut menys morts, però la lògica diu que, si et coordines i et prepares abans que l'emergència es desenvolupe, el pronòstic serà més favorable. A més, estàs fent el que has de fer. Era el que s'havia de fer, el que s'ha fet sempre i el que s'ha fet després. No és que, arran de la catàstrofe del 29 d'octubre, s'hagen adoptat hàbits diferents, encara que potser ara hi ha més precaució, si és possible. Però és que abans també s'actuava així. Hi va haver una dana al Baix Segura el 2019 en què també es va celebrar una reunió de coordinació prèvia. Fins i tot recorde una gota freda que hi va haver el 2003, fa ja quasi un quart de segle, en què se suspengueren les classes i altres activitats amb antelació.

Tenint en compte la seua experiència en altres situacions d'emergència, què va ser el que més el va sorprendre del que va succeir en aquell Cecopi del 29 d'octubre de 2024?

Que no es prenien decisions. Jo, des del primer moment, vaig veure les coses clares des del punt de vista meteorològic i vaig veure que els tècnics d'altres organismes també les tenien clares. Quan va començar a parlar el portaveu de la Unitat Militar d'Emergències (UME), ja va dir que hi havia gent a les teulades, que no hi podien arribar ni amb les llanxes i que hi havia no sé quantes carreteres tallades. Estem parlant de carreteres. Però, clar, quan va començar el Cecopi, a les 17.00 hores, ja estava mitja província inundada. Pradas es va queixar que jo no hi havia estat presencialment, però és que ens van convocar a les 16.20 hores, quan la reunió començava a les 17.00 hores. Jo quasi sempre procure estar-hi presencialment. De fet, no m'agrada participar-hi a distància. Vaig tindre el temps just per a recopilar totes les dades i traslladar-les a la reunió.

El va sorprendre que suspengueren la reunió i tallaren la connexió a les 18.00 hores?

És una cosa que ningú ha explicat encara. Resulta que, quan comença la reunió, es diu que hi ha autovies tallades, que no es pot accedir a les teulades i que a Forata estaven entrant 2.000 metres cúbics per segon i només es podia evacuar aigua a un ritme de 1.000. I resulta que, amb tota aquesta situació, diuen que es retiren un moment a pensar. Un moment que va durar quasi una hora.

I, de totes les mentides que s'han contat per a intentar derivar responsabilitats des del Govern valencià, quina ha sigut la que més li ha molestat?

A veure, la manipulació de l'àudio va estar molt malament, molt malament, perquè, a més, va ser un nyap. És a dir, la Generalitat tenia l'àudio perquè l'Aemet no grava les converses. Aleshores, van manipular un àudio per a intentar culpar l'Aemet, però és que, damunt, van ser tan maldestres que ho van fer malament, perquè de seguida, al cap de poques hores, es va filtrar l'àudio complet. O siga, no sols hi va haver una gestió deficient de l'emergència, sinó també una gestió de la postemergència molt deficient, inclosa la comunicació. Encara que no soc un expert, em va semblar una tècnica de comunicació molt dolenta. Cada afirmació que feien sobre la situació de Mazón aquella vesprada quedava desmuntada.

Es va dir també que hi havia un radar que no funcionava.

Sí, això va partir d'un d'aquests influenciadors. S'estava modernitzant la xarxa de radars. La primera fase de modernització del radar de València, el de Cullera, va finalitzar el setembre de 2023, però, per mala sort, va caure i va danyar la línia de mitjana tensió que l'alimenta. Es va utilitzar el grup electrogen de gasoil fins que es va reparar la línia de mitjana tensió. El radar de Cullera estava apagat el divendres 25, però el dilluns 28 es va encendre amb el grup electrogen i va estar funcionant durant tot l'episodi. No sé si va ser a mitjan novembre o per aquelles dates quan van acabar les obres de la línia de mitjana tensió. Des d'aleshores, funciona amb normalitat. És a dir, durant tot l'episodi va estar funcionant sense problemes.

Amb els últims episodis d'avisos taronja i rojos, sembla que hi ha qui continua sense acabar d'entendre com funcionen, quan s'activen en funció dels llindars i, sobretot, que una predicció no és una ciència exacta. Creu que una de les assignatures pendents des de la dana és la falta de pedagogia, és a dir, divulgar com funcionen aquests avisos i què signifiquen, fins i tot des de l'àmbit escolar?

Sí, sí. Totes les administracions tenim una tasca molt important. Des del punt de vista meteorològic, a nosaltres ens correspon explicar en què consisteixen els avisos i la diferència entre avís i alerta, que no tenen per què coincidir. Un avís taronja no té per què traduir-se immediatament en una alerta taronja. Un exemple molt clar que acostume a posar és el d'una alerta taronja a Alcoi. Per exemple, no té cap impacte en els col·legis perquè Alcoi no té col·legis en zones inundables. Aleshores, un dia d'alerta taronja a Alcoi, pel que fa al risc, suposa un perill per als desplaçaments als col·legis. No obstant això, aquest mateix avís taronja en una zona més sensible pot tindre un impacte important. Per tant, cal explicar la diferència entre avís i alerta, per què s'estableixen determinats llindars, què significa un llindar i també qüestions climàtiques. És a dir, hem de tornar arrere i explicar que el que va passar el dia 29 va ser un fenomen extrem amplificat pel canvi climàtic. Tot això cal explicar-ho. Cal explicar la geografia, el territori en què vivim i els riscos climàtics. També cal explicar quan estan previstes pluges torrencials i quins tipus de pluges torrencials hi ha. No és el mateix que ploga a la muntanya que a la costa. I tot això cal organitzar-ho, començant pels col·legis.

En aquesta mateixa línia, creu que també és important conscienciar i educar en autoprotecció?

Així és. Cal avançar en aquest àmbit perquè l'autoprotecció és fonamental quan existeix un risc d'aquesta magnitud. Però, per a protegir-te, algú t'ha de dir de què t'has de protegir, què has de fer, cap a on has d'anar, cap a on no has d'anar i si has de pujar o no baixar en un moment determinat. Em sembla molt important establir grups tècnics més homogenis. No es tracta de llevar les competències a ningú, sinó d'intentar crear oficines tècniques en què treballen tots, siga de l'Administració que siga. I no sols per a situacions de crisi, sinó també per al dia a dia.

Està damunt de la taula la creació d'un avís negre, superior en gravetat i risc al roig?

El dia 29 d'octubre no va ser un problema d'avisos: els avisos estaven ahí. No podem saber si hi hauria hagut un avís negre si s'haguera actuat d'una altra manera. Crear un avís negre... no ho sé. El sistema Meteoalerta està coordinat amb Europa. A tot Europa és igual. Si entrem en la pàgina de Meteoalarm, on estan tots els avisos meteorològics vigents a Europa, veiem que s'utilitza un codi de colors: verd, groc, taronja i roig. Crec que, arran de les inundacions de 2021 a Alemanya, allí van establir internament un avís negre. Bé, és una cosa que cal debatre. No és una qüestió que depenga de l'Aemet, perquè el pla Meteoalerta està consensuat amb les comunitats autònomes i això es debat dins del Pla Nacional de Protecció Civil. Cal tindre en compte que crear un avís negre pot fer que s'infravalore el roig, que ja és una cosa extraordinària.

Fa la sensació que han millorat les relacions amb la Conselleria d'Emergències, que ja no entra en confrontació amb l'Aemet si alguna previsió no es compleix al 100%. A què es deu aquest canvi?

La veritat és que, en l'últim any, les relacions han sigut prou bones, com ho eren abans de la dana. Ens comuniquem fluidament quan hi ha una emergència i parlem de tot el que cal parlar, de la incertesa i de la previsió. Són relacions fluides, com les que hi havia abans del 29 d'octubre. Jo crec que la dimissió de Mazón i l'entrada del nou president, Pérez Llorca, van fer que les coses s'anaren tranquil·litzant. L'eixida de Mazón va ser clarament un punt d'inflexió, encara que el conseller siga el mateix. La tensió es va relaxar en aquest aspecte.

En quina mesura va afectar el canvi climàtic l'impacte de la dana?

El canvi climàtic no és una qüestió de creences ni de fanatisme, com diuen ara. Els que ens anomenen fanàtics climàtics ho fan sense mirar-se a l'espill prèviament. Les bases físiques del canvi climàtic es van establir fa 200 anys i, durant el segle XIX, es va anar desenvolupant la ciència. A mitjan segle, encara que no es parlava de canvi climàtic, ja es va començar a plantejar que el CO₂ influeix en el fet que la Terra siga notablement més càlida. Això va començar amb Joseph Fourier fa 200 anys. A mitjan segle XIX, una científica estatunidenca ja va assenyalar que els gasos presents en l'atmosfera que permeten que la Terra siga més càlida són els gasos d'efecte d'hivernacle, que fan possible la vida sobre la Terra i que la temperatura siga 33 graus més alta del que seria si no existiren. El que passa és que hem augmentat un 50 % els gasos d'efecte d'hivernacle. Per a explicar-ho de manera senzilla, si una manta cobreix la Terra i la manté calenta i li afegim una altra mitja manta, la temperatura puja. Això és indiscutible, perquè ja s'ha demostrat que la temperatura està augmentant. A Espanya, la temperatura ha pujat aproximadament 1,9 graus des de l'època preindustrial, és a dir, des de prop de 1850. La temperatura és una mesura d'energia i el que ens indica és que estem en un planeta més energètic. En el cas del Mediterrani, es tracta d'una mar semitancada i el seu calfament és notablement superior al dels oceans. El calfament del Mediterrani suposa una aportació més gran d'energia i d'humitat. La lògica diu que més energia i més humitat han de donar lloc a fenòmens més violents, i això és el que ja s'està demostrant. S'han fet diversos estudis d'atribució de la dana i tots coincideixen que va ser entre un 15% i un 20% més intensa del que hauria sigut en un escenari sense canvi climàtic.