Judici a l’ultra Cristina Seguí, acusada de difondre imatges de menors víctimes de violació: “Va tindre efectes devastadors”

Cristina Seguí s’ha assegut dimecres en el banc dels acusats. L’agitadora ultra s’enfronta a una petició de pena de quatre anys i mig de presó per part de la Fiscalia per difondre imatges d’unes menors víctimes d’una agressió sexual (els autors de la qual van ser condemnats en sentència ferma) per a qüestionar el seu testimoniatge. En les imatges es reconeixia el rostre i les dades de les menors. El vídeo –aquesta vegada amb les cares pixelades– també es va difondre en un programa de Javier Negre, en què l’acusada va qüestionar de pla la versió de les menors sobre l’agressió sexual. La víctima va patir greus conseqüències psicològiques i fins i tot va intentar suïcidar-se, segons ha relatat la mare en la vista oral davant el Jutjat Penal número 10 de València. La xica està actualment internada per raons terapèutiques. Dos menors van ser condemnats en règim tancat entre tres i quatre anys per l’agressió sexual grupal, esdevinguda el 16 de maig de 2022 a Burjassot. En el judici, Cristina Seguí ha estat abrigallada pel polèmic exinspector de la Policia Nacional Ricardo Ferris, cessat per difondre faules xenòfobes.

L’acusada, que s’ha definit com a “periodista”, s’ha negat a contestar les preguntes de la fiscal i del lletrat que exerceix l’acusació particular en representació de la menor; només ha respost a la seua defensa. Seguí ha declarat que una persona es va posar en contacte amb ella per a facilitar-li el vídeo, que pretesament circulava en un grup de WhatsApp format per pares d’alumnes de l’institut de les menors i que havia “produït escàndol”. L’agitadora ultra ha assegurat que hi havia una “dissonància” que li va resultar “incomprensible” entre les afirmacions i els gestos de les menors en el vídeo “amb xiquetes que han patit una agressió sexual”.

La psicòloga que va atendre la menor ha enumerat, en condició de perita, les greus conseqüències que va ocasionar la publicació de la seua identitat. La perita va confirmar la relació de causalitat entre la divulgació del vídeo i l’“agreujament” de l’estat psicològic de la víctima. “Quan jo la veig, estava francament malament. (...) Espere i desitge que estiga atesa per un professional”, ha dit la psicòloga.

El relat de la mare de la víctima ha sigut especialment esgarrifós. La dona ha contat que la seua filla està actualment en tractament psicològic i psiquiàtric. La menor ha intentat suïcidar-se, segons ha relatat la testimoni. “Davant meu, va intentar tirar-se per la finestra”, ha afirmat. La víctima de l’agressió sexual grupal no tenia problemes psicològics abans dels fets i, a “conseqüència de la difusió del vídeo”, va patir assetjament escolar i va haver de canviar-se de centre dues vegades. “Li donaven la culpa [de l’agressió sexual]”, ha afirmat.

L’estratègia de defensa de Seguí ha consistit a qüestionar que les xiques que apareixen en el vídeo siguen les menors víctimes de l’agressió sexual grupal a Burjassot. “Jo escoltava la sentència [condemnatòria de l’agressió sexual] i escoltava la perita [la psicòloga] i és impossible que siguen les xiquetes, no pot ser”, ha afirmat. El lletrat de la defensa també ha al·legat que les acusacions “li tenien ganes” a Seguí.

Juan Ángel C., l’advocat que va denunciar la difusió de les imatges davant la Fiscalia de Menors, ha recordat que en les imatges “hi havia dades de les menors de què es podien deduir les seues dades personals”. “Com que soc advocat, vaig pensar: això és il·legal”, ha declarat. Per part seua, Rubén Sánchez, secretari general de Facua, va denunciar els fets davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i ha comparegut com a testimoni en la vista oral. Sánchez també ha declarat que en el vídeo difós “se les pot identificar pel nom, la cara, el nick [sobrenom de l’usuari]”. “Les converteix en perfectament identificables per a tercers”, ha afirmat el testimoni.

La fiscal Susana Gisbert, en l’exposició del seu informe de conclusions, ha destacat els “efectes devastadors” que va tindre la divulgació del vídeo per part de Seguí i la consegüent “exposició pública” de la menor. També ha al·ludit al “fet importantíssim que són menors”. “Cap persona pot difondre la imatge d’una menor per a exposar-la públicament”, ha recordat la representant del ministeri públic. La fiscal també s’ha referit a l’“efecte multiplicador” de les xarxes socials i ha titlat de “notícies falses” o “fake news” les informacions divulgades per Seguí, a més “sabent des del primer moment que són menors”.

L’acusació particular, que exerceix el lletrat Juan Carlos Navarro, ha destacat la “diferència abismal” entre l’agitadora ultra, amb centenars de milers de seguidors en xarxes socials, i les xiquetes víctimes de l’agressió sexual: “No és un tracte d’igual a igual”. “Parlem d’una persona especialment vulnerable per tindre 12 anys”, ha afegit. En l’actualitat, ha destacat l’advocat, “perdura aquesta situació especialment vulnerable”.

La Fiscalia sol·licita una pena de quatre anys de presó pels presumptes delictes contra la integritat moral i descobriment i revelació de secrets amb la circumstància agreujada de gènere. El ministeri públic també demana la prohibició d’aproximació de 500 metres a la menor durant cinc anys així com la prohibició d’accedir a la xarxa social X pel mateix període i 15.000 euros en concepte de responsabilitat civil. L’acusació particular eleva la responsabilitat civil a 50.000 euros per les seqüeles que “hui dia encara persisteixen”.

L’agitadora ultra, segons l’acusació pública, va reproduir en el seu compte de Twitter i en el seu canal de Telegram el 19 de maig de 2022 un vídeo d’Instagram penjat per una menor víctima d’una agressió sexual a Burjassot. Dos menors van ser condemnats per la violació a Burjassot a les dues menors de 12 i 13 anys el mes d’abril passat.

Un vídeo d’“àmbit privat”

El vídeo va ser publicat per la menor “en el seu àmbit privat i de duració limitada”, segons la Fiscalia. Seguí, per part seua, va reproduir el vídeo insinuant que les menors s’havien inventat la violació, amb la “intenció de menysprear les víctimes d’una agressió sexual per la seua condició de tals, per tractar-se d’adolescents de sexe femení amb el coneixement que podria provocar reaccions enceses tant dirigides a elles com a les víctimes de delictes sexuals”, tal com efectivament es va produir, arribant a ser ‘trending topic’“, segons el Ministeri Fiscal.

El mateix dia, Estado dr Alarma, el canal en Youtube de Javier Negre, va emetre el vídeo sota el títol “Desmontando la falsa manada de Burjassot, con Cristina Seguí”. En la seua intervenció, Cristina Seguí “va afirmar que les menors estaven fabricant una prova falsa i que mereixien que els seus pares els pegaren una hòstia”. El programa de Negre, amb 6.307 espectadors, va pixelar els rostres de les menors, “però es va mantindre íntegre l’àudio”. Tant el vídeo difós per Seguí com la seua intervenció en el programa de Negre s’han reproduït en el judici.

Segui només va eliminar el vídeo a requeriment de l’Agència Estatal de Protecció de Dades (AEPD), encara que va salvaguardar els seus propis tuits amb l’eina Tweetstamp i va tornar a publicar una successió de missatges en què, de nou, apareixien les menors, a més de la resolució íntegra d’AEPD. Actualment, els enllaços romanen deshabitats perquè s’han eliminat.