La Junta Electoral Valenciana dona huit mesos per a reunir signatures a la iniciativa ultra que criminalitza l’oposició

Juan García Sentandreu, exfalangista i històric dirigent de la ultradreta anticatalanista, té huit mesos de termini per a reunir signatures per a la iniciativa legislativa popular (ILP) que pretén aprovar una Llei de senyals d’identitat que criminalitza l’oposició i demana la prohibició de l’ús del terme País Valencià (reconegut en el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia) o de la defensa de la unitat de la llengua catalana. La Junta Electoral Valenciana, segons un acord de l’11 de desembre passat signat per la seua presidenta, Pilar de la Oliva, concedeix el termini que marca la normativa autonòmica en matèria d’ILP per a reunir les signatures per part de la comissió promotora.

La resolució indica que el text de la proposició de llei “a l’abast de la ciutadania” ha d’estar escrit tant en castellà com en valencià, “per a garantir els seus drets lingüístics”. En els plecs s’ha d’indicar, a més de la signatura, el nom, els cognoms i el número del Document Nacional d’Identitat i també el municipi.

La Junta Electoral de la Comunitat Valenciana també autoritza l’Oficina del Cens Electoral perquè puga “validar i certificar per mostreig aleatori” les signatures de la ILP, tal com marca la normativa.

La polèmica iniciativa, liderada per Juan García Sentandreu, ha sigut criticada pels dos partits de l’oposició. Amb l’admissió a tràmit de la proposta per part de les Corts Valencianes, ressuscita el debat sobre la Llei de senyals d’identitat, aprovada pel PP el 2015 i derogada pel Govern del Pacte del Botànic.

El text de García Sentandreu, d’encaix constitucional dubtós, demana que se sancione, entre altres, qualsevol institució, empresa i fins i tot particular que advoque per la unitat de la llengua catalana, reconeguda per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Es tracta d’un dissident de Vox, amb un llarg currículum en l’extrema dreta, que el 2020 va denunciar José María Llanos, actual portaveu del partit de Santiago Abascal en les Corts Valencianes, per un pretés “frau” en el procés intern de primàries.

La iniciativa és idèntica a la que l’exfalangista va proposar el 2008 i que no va ser admesa a tràmit per la cambra autonòmica, amb majoria del PP. Amb la reforma de la llei que regula les ILP (aprovada el 2017, durant el període del Pacte del Botànic), la iniciativa encaixa en els supòsits per a ser admesa a tràmit, segons al·leguen els informes jurídics del parlament valencià.

A més, el grup impulsor té dret a una compensació de fins a 18.000 euros, segons la normativa autonòmica en matèria d’ILP.