La Justícia salva l’aiguamoll “altament protegit” de Nules de la contaminació d’una empresa d’enderrocaments sense llicència

Bombones de butà, un bidó de lubrificant, material d’enderrocaments i fins i tot un vehicle mig desballestat. És el panorama que es va trobar un inspector urbanístic mediambiental en unes parcel·les d’una empresa d’enderrocaments en plena marjal protegida de Nules. La secció primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha desestimat el recurs de l’empresa Derribos Burriana SL contra l’acord del ple de l’Ajuntament de Nules que va denegar la declaració d’especial interés o utilitat municipal de l’activitat que desenvolupava en tres immobles situats en la marjal protegida de la localitat. L’acord municipal ordenava la paralització de les activitats de la firma.

Així doncs, el TSJ-CV avala la sentència dictada pel titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Castelló que va establir que l’empresa “manca de llicència d’activitat”. La marjal és un lloc d’interés comunitari, que s’integra en la Xarxa Natura 2000 d’especial protecció.

La sentència inicial recordava que la societat està instal·lada en un aiguamoll de la marjal de Nules-Borriana, en un sòl no urbanitzable subjecte a especial protecció. “L’empresa manca de llicència d’activitat perquè la que té concedida es refereix a activitat de vaqueria i com a complementària [compta amb] una autorització de magatzem i cobert”, recordava el jutge.

La firma d’enderrocaments al·legava, escudant-se en un informe pericial, que els materials emmagatzemats en les seues parcel·les no produeixen contaminació ambiental. El recurs de Recursos Burriana SL argumentava que la seua activitat no resulta lesiva per a l’entorn i defensava que els materials depositats en les parcel·les “són inerts”. La sentència del TSJ-CV, per part seua, sosté que “no és cert” que només emmagatzemara materials inerts i no contaminants, tal com deia el dictamen pericial de l’empresa.

Un informe de l’inspector urbanístic mediambiental, del 19 de juliol de 2018, ressenyava que en les parcel·les s’acumula una gran quantitat de material provinent d’enderrocaments: “portes i planxes metàl·liques, taulons, mobiliari, elements elèctrics, depòsits de fibra, maquinària emprada en obra de paleta, apilament de pedres tipus pinastre, bàculs de fanals, marcs d’alumini, barques de fibra o elements d’aire condicionat”.

“Abocament directe als aiguamolls”

L’informe fa un “esment especial” a dues bombones metàl·liques trobades en les parcel·les amb la inscripció “anhídrid carbònic” i a dues bombones de gas butà, a més d’un bidó de lubrificant. L’inspector urbanístic mediambiental va localitzar un vehicle “mig desballestat davall del qual s’observa una taca d’oli abocat sobre el terreny”, a més d’un bidó de plàstic amb una resta “de matèria similar al quitrà”.

A més, el desaigüe de les naus “constitueix un abocament directe als aiguamolls”. L’informe va concloure que “hauria de ser clausurat a fi que els seus abocaments no puguen tindre influència en la qualitat de les aigües”.

La sentència del TSJ-CV, que no és ferma, destaca la “màxima imparcialitat” de l’inspector, a més de la seua especialitat en matèria mediambiental. “Segons les comprovacions fetes i els materials que es depositen en les finques no es pot negar que estem davant una activitat contaminant en sòl no urbanitzable altament protegit, per tractar-se d’un aiguamoll anomenat Marjal Nules-Borriana”, conclou l’alt tribunal autonòmic.