L’Ajuntament rep les obres urbanístiques de la ZAL del port de València, que segueix paralitzada per sentència judicial

L’Ajuntament de València ha rebut les obres d’urbanització de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port que es van posar en marxa fa una mica més d’un any per part de la Sepes, l’entitat de pública del sòl, amb una inversió de 4,4 milions d’euros, malgrat la incertesa jurídica que hi havia quant a la viabilitat del recinte, paralitzat durant 23 anys per quatre sentències judicials.

La recepció d’aquestes obres per part del consistori s’ha decidit seguint el criteri d’un informe jurídic municipal, sol·licitat després de l’última sentència judicial del mes de març passat que va tornar a donar la raó a l’associació de veïns La Unificadora de la Punta i va declarar il·legal el recinte per estar assentat sobre terrenys no urbanitzables d’especial protecció i per haver-se tramitat amb una avaluació ambiental estratègica (AAE) simplificada, en comptes d’ordinària.

Tant l’Autoritat Portuària de València (APV) com la Conselleria de Política Territorial han recorregut contra la sentència al Suprem, per la qual cosa les parcel·les del recinte continuen sense poder adjudicar-se de manera definitiva, ja que, en cas de fer-ho les administracions, s’exposarien al pagament d’indemnitzacions milionàries a les empreses adjudicatàries.

Sobre les possibles conseqüències de rebre les obres de reurbanització, l’informe destaca que és un tràmit que “es limita a l’obligació municipal de conservació i manteniment, però no implica res que perjudique qualsevol decisió futura sobre l’àmbit de la ZAL” i per tant “no es pot exigir cap responsabilitat a l’Ajuntament”. Al contrari, “la no recepció podria suposar una reclamació d’indemnització contra l’Ajuntament”.

A més, adverteix que “l’acte de recepció de les obres podrà ser impugnat pels afectats interessats, que podran demanar-ne la suspensió en els tribunals”.

Sobre les possibles conseqüències patrimonials de l’Ajuntament, que fa dos anys va donar compte en junta de Govern del projecte de reurbanització de l’entorn, l’informe afirma que “qualsevol sol·licitud de reversió per part dels afectats l’ha de resoldre la Generalitat i si es deriven indemnitzacions només li pertoquen a aquesta” i per tant “no pot derivar cap responsabilitat en aquest Ajuntament pel que fa a l’anul·lació d’un pla especial d’aprovació autonòmica, de competència supramunicipal i interés també autonòmic en un àmbit territorial que és patrimoni públic de sòl de la Generalitat i en què figura com a promotora l’Administració de l’Estat”.

L’assessoria jurídica municipal basa aquesta afirmació en el fet que “les parcel·les de la ZAL estan totes incloses dins del Patrimoni Públic de Sòl de la Generalitat”.

En total han sigut tres les sentències emeses pels tribunals en els anys 2013, 2015, i la ultima de març d’enguany, les que han declarat il·legal el recinte, donant la raó als veïns afectats per les expropiacions i els enderrocaments dels seus habitatges agrupats en l’associació La Unificadora de la Punta, els quals en tot aquest temps han litigat ni més ni menys que contra l’APV, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València.

Malgrat els llimbs jurídics en què sempre s’ha vist immers el polígon industrial limítrof al port que va arrasar 70 hectàrees d’horta productiva a la Punta i va expulsar dels seus habitatges 147 famílies, l’habitual política de fets consumats que utilitza l’APV per a tirar avant la majoria dels seus projectes fa que la ZAL, el futur de la qual és com a mínim més incert que mai després de l’última sentència que declara nul el pla especial aprovat pel Consell el 2018, continue generant costos milionaris.

En concret, a l’abril de l’any passat es va adjudicar un servei de vigilància 24 hores a Ilunion Seguridad SA per import de 190.000 euros per a un recinte tancat en què l’única cosa que hi ha són vials i parcel·les plenes de matolls. El contracte té un termini d’un any, prorrogable a un altre any més. Malgrat l’última sentència del mes de març, el contracte continua vigent perquè fins a dimarts Ilunion continuava prestant el servei, tal com va comprovar in situ elDiario.es.