L’aprovació de l’ampliació del port de València es retarda i podria quedar en l’aire fins a la pròxima legislatura

L’aprovació de les obres de la polèmica ampliació del port de València es retarden i el seu vistiplau podria quedar ajornat a la pròxima legislatura, tenint en compte els tràmits que queden pendents i que els comicis autonòmics estan previstos, si no es produeix un avançament, al maig de l’any que ve. En el cas de les eleccions generals, queda una mica més, ja que, si s’esgota el mandat de Pedro Sánchez, se celebraran al novembre del 2023.

El president de l’Autoritat Portuària de València (APV), Aurelio Martínez, no es va atrevir dijous després del consell d’administració a fer previsions en aquest sentit, després de detallar els tràmits que queden pendents, encara que sí que va mostrar la seua voluntat que s’aprove “al més prompte possible”.

Segons va comentar, després de presentar el projecte constructiu dels molls que ha obtingut l’aval tècnic de Ports de l’Estat, condicionat al fet que es justifique que els canvis duts a terme no requereixen una altra declaració d’impacte ambiental (DIA), fa dos mesos van presentar al Ministeri de Transició Ecològica (Miteco) tota la documentació necessària per a passar el tràmit següent, en concret, l’informe de compatibilitat d’estratègies marines.

La Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí, configura un marc normatiu complet dirigit a garantir l’articulació de les activitats humanes en la mar, de manera que no es comprometa la conservació dels ecosistemes marins, amb l’objectiu principal d’aconseguir o mantindre un bon estat ambiental del medi marí.

D’acord amb aquesta normativa, l’autorització de qualsevol activitat que requerisca, bé l’execució d’obres o instal·lacions en les aigües marines, el seu llit o el seu subsol, bé la col·locació o depòsit de matèries sobre el fons marí, així com els abocaments, haurà de comptar amb l’informe favorable del Miteco respecte de la compatibilitat de l’activitat o l’abocament amb l’estratègia marina corresponent.

El termini per a emetre aquests informes està així mateix regulat en la normativa esmentada. L’informe de compatibilitat amb l’estratègia marina té la naturalesa d’informe preceptiu i vinculant, i s’emetrà en el termini de trenta dies hàbils.

Martínez va comentar que esperen tindre aquest document com a molt tard després de l’estiu. D’aquesta manera, el pas següent seria l’aprovació en el consell d’administració del projecte constructiu dels nous molls, que hauria de passar una fase d’exposició pública (mínim 30 dies més) per a la presentació de les al·legacions oportunes. Posteriorment, el projecte es duria a l’aprovació del consell de ministres, moment en què ja podria licitar-se.

Mentrestant, l’Audiència Nacional ha de pronunciar-se sobre la petició de suspensió cautelar de tota la tramitació del projecte fins que sentencie si la delegació de competències del Miteco al Port de València quant a la necessitat d’una altra DIA és il·legal, tal com ha denunciat la Comissió Ciutat-Port.

Conservació del far antic i ZAL

Martínez va explicar que les obres d’ampliació no implicaran la demolició del far històric, sinó que se’n construirà una rèplica en una altra zona que serà visitable, però que l’original es quedarà en la ubicació actual.

Quant a la proposta feta per la vicealcaldessa de València, Sandra Gómez, sobre la possibilitat que l’Ajuntament adquirisca les parcel·les de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) més allunyades del port per completar un corredor verd, Martínez va comentar que com a president de l’APV li agradaria que tot l’àmbit es dedicara a ús logístic, però que es tracta d’una decisió política que coneixia i en la qual no entra, ja que el sòl no és del Port, sinó del Govern, en concret de l’Entitat Estatal de Sòl (SEPES): “És decisió de la Generalitat i l’Ajuntament comprar el sòl a aquesta entitat i decidir si es gasten entre 20 i 40 milions en aquestes parcel·les”.

En qualsevol cas, va advertir que, si s’opta per aquesta via, caldrà esperar igualment que es resolga el litigi judicial, després dels recursos presentats davant el Suprem sobre l’última sentència que manté la il·legalitat del Pla Especial de la ZAL.