L’Audiència de Castelló frena el judici amb jurat per blanqueig de capitals a l’antiga mà dreta de Carlos Fabra

El judici contra l’antiga mà dreta de Carlos Fabra en la Diputació de Castelló trontolla. La secció segona de l’Audiència Provincial de Castelló ha estimat els recursos de Francisco Martínez, exalcalde de la Vall d’Alba, de la seua filla Andrea i de l’empresari Raúl Babiloni contra la interlocutòria dictada per l’instructor de la causa que els enviava a un judici amb jurat. Els tres han sigut investigats per les compres de terrenys a la localitat castellonenca per a revendre’ls pretesament després de la requalificació pertinent (en alguns casos per cinc vegades el preu). 

La interlocutòria de l’Audiència Provincial de Castelló demana amb contundència la nul·litat de la resolució del jutge instructor perquè “sense dilació” dicte una altra interlocutòria de procediment abreujat “que continga una relació de fets punibles” o, per contra, el sobreseïment de la causa. La secció segona ja va retraure a la primera instructora que no es detallava la motivació de no dictar el sobreseïment de la causa. Els magistrats de la secció segona estimen que no hi ha “una exposició precisa de fets punibles” i destaquen la “falta de motivació” davant els al·legats de les defenses en referència a l’“absència d’indicis de criminalitat”.

El segon instructor, el jutge Jacobo Pin, tampoc afegia més indicis dels presumptes delictes d’ús d’informació privilegiada ni del blanqueig de capitals. “És evident”, assenyala la interlocutòria, a què ha tingut accés elDiario.es, que “no es dona compliment a l’ordenat per aquesta Audiència Provincial”. Al contrari, “insisteix en arguments ja desautoritzats (repetidament) per aquest tribunal”, afig. 

La interlocutòria afirma que hi ha una “absoluta indeterminació temporal” i recorda que tota la imputació “s’articula a partir del pretés ús d’informació privilegiada” per part de l’alcalde de la Vall d’Alba llavors, el popular Francisco Martínez. No obstant això, en la resolució de l’instructor que l’enviava a un judici amb jurat “no es precisa” la informació privilegiada “de caràcter concret” que hauria usat el primer edil i vicepresident de la Diputació de Castelló llavors. Martínez “tindria coneixement exclusivament per raó del seu ofici o càrrec públic” sense que la instrucció haja permés detallar “ni com ni quan l’hauria usada”. 

“Bastants de les finques relacionades són adquirides en circumstàncies que no permeten entrellucar un component de sospita (...), sobre les quals no s’ha fet cap actuació després de la seua adquisició i sobre les quals no s’ha fet cap comprovació pericial sobre el valor d’adquisició i l’actual”, assenyala la interlocutòria.

L’Audiència Provincial de Castelló recorda que un “voluminós” tom de la causa conté informació registral sobre quasi setanta finques del presumpte entramat de l’exalcalde i l’empresari. No obstant això, el jutge instructor “no precisa els fets presumptament delictius comesos en relació amb cadascuna de les finques que enumera”. “Les circumstàncies i les actuacions sobre cada finca són molt diferents”, postil·la. 

L’empresari al·lega que es dedica a “guanyar diners”

La interlocutòria accepta pràcticament tot l’argumentari de l’exalcalde del PP i de l’empresari i aboca la causa a un més que probable sobreseïment. La defensa del constructor Raúl Babiloni considera que l’adquisició dels terrenys obeeix a “operacions mercantils freqüents i habituals” ja que “la seua activitat és la de comprar i vendre finques i guanyar diners”.

L’exalcalde al·lega una “greu indefensió” i considera que l’“única resolució possible” és el sobreseïment de les actuacions. A més, “qualsevol presumpta conducta delictiva hauria prescrit” i els acords adoptats “per unanimitat” en la Junta de Govern del consistori comptaven amb els “informes tècnics corresponents”. Martínez també afirma que ni la querella inicial ni la interlocutòria d’incoació de diligències prèvies al·ludeixen al presumpte delicte de blanqueig de capitals. La filla de l’exalcalde, que va acabar treballant en l’empresa del constructor, argumenta que les operacions de compra i venda de les finques “manquen de rellevància penal o, en el pitjor dels casos, estarien prescrites”. 

Els estira-i-arronsa entre el Jutjat d’Instrucció número 4 i la secció segona de l’Audiència de Castelló es remunten a fa més de tres anys, quan la magistrada anterior ja va rebre un retret inicial. El substitut següent en el jutjat, Jacobo Pin, va optar finalment per rebutjar les diligències sol·licitades per la Fiscalia Anticorrupció i per l’acusació popular, exercida pel PSPV-PSOE, i dictar una interlocutòria que posava els investigats ben a prop del banc dels acusats davant un tribunal del jurat. La nova garrotada de l’Audiència de Castelló li tocarà resoldre-la a un altre magistrat, ja que Pin va optar a un concurs voluntari per a un jutjat social a Conca. 

Els negocis de l’exalcalde de la Vall d’Alba 

L’informe de la Unitat de Policia Judicial incorporat a la causa detalla les finques adquirides per l’expolític del PP i el seu soci promotor a la localitat castellonenca a través de diverses mercantils poc abans (a vegades a penes uns dies) de la presentació dels programes urbanístics del Pla Parcial Residencial Pla de Parc, del programa d’actuació integrada (PAI) de Mas de Lluna i de l’ampliació del nucli urbà de la Vall d’Alba. 

El jutge Jacobo Pin va detectar durant la investigació sobre el presumpte emmascarament del patrimoni de Carlos Fabra que l’expresident de la Diputació de Castelló tenia en propietat terrenys confrontants amb els del seu número dos llavors, Francisco Martínez. 

La Policia destacava que l’exalcalde, sabedor del contingut dels programes urbanístics, hauria adquirit a través d’una societat a nom de la seua filla terrenys “per lucrar-se després amb la seua venda per un preu molt superior” a Calviga SA, una promotora de Lubasa. Aquesta firma, “pels seus contactes” amb l’alcalde del PP, “coneixia per endavant o tenia la seguretat” que els programes urbanístics els aprovaria el govern municipal liderat per Francisco Martínez. 

La interlocutòria de l’Audiència Provincial de Castelló descriu Lubasa com una “empresa experimentada dedicada a la promoció immobiliària (...) integrada en un grup empresarial gran (...) i que tenia quasi 300 PAI” en tot el territori valencià. Francisco Martínez, segons la instrucció, va intervindre en “nombroses compravendes”, tant en la seua condició d’alcalde com de particular, amb la filial de Lubasa (una de les finançadores del PP).

L’exalcalde va reconéixer en la seua declaració davant el jutge que era soci de diverses empreses que van adquirir les finques, però va negar que sabera que els terrenys estigueren afectats per un pla urbanístic.