L'Audiència de València absol al 'ionqui dels diners' en el seu quart judici del 'cas Taula'

La secció cinquena de l'Audiència de València ha absolt Marcos Benavent, autodenominat 'ionqui dels diners', en el seu quart judici del 'cas Taula', relatiu a la peça E de la macrocausa sobre els contractes de l'àrea de Cultura del consistori de la capital del Túria durant l'etapa de Rita Barberá i sobre la contractació de l'acusat Vicente Burgos (exmarit de la edil morta María José Alcón) en una fundació pública de la Generalitat.

La sentència també absol als empresaris Enrique Alexandre, Carlos Turró i Carlos Vicent. El tribunal conclou que no hi ha proves del tripijoc d'eixes contractacions ni del cobrament de comissions il·legals o ‘mossegades’ a canvi, malgrat les gravacions efectuades pel 'ionqui dels diners' en les quals conversa àmpliament amb Alcón sobre eixe particular.

La Fiscalia i l'Ajuntament de València, que exerceix l'acusació particular, van sol·licitar per a ells en el tràmit de conclusions de la vista oral penes d'entre tres i 11 anys de presó.

Els contractes sota sospita que han estat examinats pel tribunal tenien per objecte obres de neteja, manteniment i restauració d'edificis i monuments històrics de València com la Llotja i les Torres de Quart, així com la logística i la publicitat de la XXVII Mostra de València.

Aquests contractes van ser adjudicats per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València, dirigida aleshores per la regidora María José Alcón, que era parella de l'acusat Vicente Burgos i va estar investigada en el seu dia per aquesta causa, però va morir el juny del 2018.

El tribunal de la Secció Cinquena de l'Audiència considera que no ha quedat “acreditat degudament” que Marcos Benavent no treballara entre 2003 i 2007 a la Fundació Jaume II El Just, dedicada a la recuperació del patrimoni valencià, que va ser extingida el desembre de 2017 per la Generalitat Valenciana amb pèrdues de 13.585.385 euros que van ser assumides pels comptes públics.

Delicte de malversació prescrit

Els magistrats arriben a aquesta convicció després d'analitzar el fons de l'assumpte, encara que també dicten l'absolució per aquests fets perquè entenen que el delicte de malversació que comporta estaria prescrit.

La Sala descarta, en canvi, en l'apartat de les qüestions prèvies plantejades per les defenses, la nul·litat d'actuacions per altres motius, com la incorporació a la causa dels enregistraments d'àudio que van donar origen a la investigació del ‘cas Taula’ el 2015 i a l'obertura posterior de les seues diferents peces.

En tot cas, l'examen d'aquests enregistraments, juntament amb les declaracions dels testimonis i pèrits i l'anàlisi de documents, condueix el tribunal a no declarar provada la concurrència de delictes de prevaricació i suborn pels contractes de Cultura.

Sense “grosera evasió” dels tràmits

“De la valoració conjunta de totes les proves, podem concloure que, d'una banda, no s'ha detectat cap ‘grosera evasió o allunyament dels tràmits procedimentals, ni una adjudicació contrària als criteris d'adjudicació’ per determinar l'existència d'un delicte de prevaricació”, recull la sentència, a tall d'exemple, sobre la Mostra de Cinema.

Tampoc les suposades “mossegades” que hauria percebut Marcos Benavent per part dels empresaris encausats estan, a judici de l'Audiència de València, “degudament acreditades”, doncs no resulten “suficients” per declarar-les provades unes “converses entre dos implicats”, amén del fet que, en funció del tipus penal concret per suborn que s'apliqués, podrien haver prescrit.