L’EMT de València demana al jutge de l’estafa dels quatre milions que impute CaixaBank per blanqueig imprudent

L’actuació de CaixaBank durant el ‘frau del CEO’ que va patir l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València, ha deixat moltes incògnites. Tantes que el Tribunal de Comptes, en la seua acta de liquidació provisional, afirmava que l’estafa de quatre milions d’euros “no hauria sigut possible sense l’actuació de l’entitat de crèdit”. L’empresa municipal ha sol·licitat al jutge instructor que cite l’entitat bancària com a investigada per un presumpte delicte de blanqueig de capitals imprudent.

La representació lletrada de l’EMT ha estudiat els protocols interns de CaixaBank (els que l’entitat bancària ha aportat al Jutjat d’Instrucció número 18 de València que investiga el frau, que no són tots) i ha encreuat les obligacions que preveuen amb l’actuació dels seus empleats durant la vintena de dies que va durar el frau. 

La conclusió és contundent: “CaixaBank ha contribuït per infracció del seu deure de control i omissió de les normes de cura més elementals exigibles a tota entitat bancària al frau”, segons apunta un escrit de l’EMT dirigit al jutjat a què ha tingut accés elDiario.es. També considera que ha incomplit “greument” la llei de prevenció del blanqueig de capitals. Així doncs, sol·licita al jutge que prenga declaració a la persona jurídica CaixaBank en qualitat d’investigada per un presumpte delicte de blanqueig de capitals imprudent. 

L’entitat bancària figura com a possible responsable civil en la causa que investiga la descomunal estafa. CaixaBank descarta qualsevol mena de responsabilitat per aquests fets i rebutja tornar els diners, mentre que l’EMT considera que va ser responsable subsidiària del robatori.

L’escrit de l’EMT repassa el protocol d’actuació del Suport Operatiu a Banca Institucional (SOBI), el departament que va tramitar les primeres transferències a un compte de Bank of China a Hong Kong, i les declaracions dels empleats de l’entitat bancària en el jutjat. I uns quants extrems no quadren.

Les transferències es van fer “a la vista de mers documents en format paper escanejats (cap original), enviats digitalment” amb rúbriques falsificades i no amb la signatura electrònica com marca el contracte entre l’EMT i CaixaBank. Les declaracions dels empleats M. A. V. i J. M. G. R. confirmen que la verificació de les signatures de les ordres de pagament es van fer, no amb els apoderats del compte, sinó amb la cap d’Administració llavors, Celia Zafra, única investigada en la instrucció de la causa. 

A més, les comunicacions telefòniques amb Zafra no es van ser gravar, tal com estipula el contracte de l’EMT amb el banc, precisament per utilitzar els enregistraments telefònics en cas d’un procediment judicial. L’empresa municipal també retrau a la seua entitat bancària l’incompliment del seu protocol de prevenció del blanqueig de capitals: “Els empleats en cap moment van comunicar internament als altres empleats que havien intervingut en l’operació, ni a cap superior jeràrquic”. I tot això malgrat els dubtes inicials sobre l’autenticitat de les signatures, que apareixien visiblement pixelades, i que l’EMT no estava autoritzada a operar a la Xina. 

De fet, tal com va informar aquest diari, l’alerta interna del banc va tardar 17 dies a saltar. La testimoni M. A. V. va explicar al jutge els dubtes sobre l’absurda operativa, inèdita fins aquell moment, que plantejava Celia Zafra telefònicament. L’empleada no va comentar les sospites al gestor del compte de l’EMT “perquè no estava obligada a comunicar-li-ho ”, segons va declarar davant l’instructor. 

El gestor, J. M. G. R., tampoc va comunicar els abundants indicis de frau ni als seus superiors jeràrquics ni al Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals, ja que no era la seua funció, segons va dir davant el jutge, perquè hi ha “un o més departaments en el banc que gestionen aquesta mena de comunicacions”. La declaració del gestor “entra en contradicció amb el protocol de política corporativa” de CaixaBank , segons diu l’escrit de l’EMT. 

“Tampoc es van fer les comprovacions mínimes que sustentarien la diligència necessària de l’empleat, com indagar sobre l’operació internacional a la Xina”, afig la lletrada de l’empresa municipal. 

En definitiva, l’EMT considera que l’“actuació negligent de CaixaBank per infracció al seu deure de control va constituir un factor essencial tant en les fases de consumació com d’esgotament del delicte d’estafa”. “La conducta dels empleats de l’entitat bancària va contribuir de manera significativa al perjudici ocasionat”, postil·la l’escrit. 

La representació de l’EMT insisteix a sol·licitar la formació sobre blanqueig de capitals que hagueren rebut els treballadors de l’entitat bancària que van declarar com a testimonis, així com els protocols interns en la matèria. Aquesta última documentació ja va ser sol·licitada durant la instrucció sense que CaixaBank l’haja aportada de moment (només va aportar el protocol del SOBI). 

La trama del frau del CEO a l’EMT ha suposat un vertader maldecap per a l’entitat bancària. Una revista interna de Bankia, llavors en la competència, va arribar a celebrar l’actuació dels seus empleats que, el primer dia de l’estafa, van declinar les peticions de Celia Zafra per a efectuar una transferència a la Xina en sospitar de l’operativa. La publicació, tal com va informar aquest diari, elogiava els empleats per haver evitat un “mal reputacional important” que finalment ha assumit CaixaBank. L’EMT ha demanat que s’incorpore a la instrucció aquest document de la revista Som Bankia.