L’excap de l’entitat pública acusada de restaurar incunables a un particular diu que era per a “atraure col·leccionistes”

Carmen Pérez, exdirectora de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració (Ivacor) i la responsable actual de l’entitat pública, Gemma Contreras, s’han assegut dimarts en el banc dels acusats davant la secció segona de l’Audiència Provincial de València en el judici per la restauració dels incunables de la col·lecció particular de Luis Caruana Font de Mora, cosí germà de l’exgovernador del Banc d’Espanya, Jaime Caruana, i fill del tinent general Luis Caruana, governador militar de València durant el colp d’estat del 1981.

L’exdirectora de l’Ivacor ha afirmat que el reglament de l’entitat pública permetia restaurar obres de particulars amb tres condicions: que tingueren una antiguitat superior a un segle, que foren un bé d’interés cultural i que tingueren una relació amb la Comunitat Valenciana. “Érem lliures d’acceptar encàrrecs de particulars si valia la pena”, ha contestat a preguntes de la fiscal de delictes econòmics Adoración Cano.

El ministeri públic sol·licita una pena de cinc anys de presó i nou d’inhabilitació per a totes dues acusades pels presumptes delictes de prevaricació i frau i malversació de cabals públics. L’acusació pública manté que les dues responsables de l’Ivacor es van saltar els procediments legals de contractació per a la restauració d’una dotzena de llibres antics de la col·lecció de Caruana, part dels quals van ser facturats per una comunitat de béns creada per dues professionals externes però vinculades a l’Ivacor.

Carmen Pérez, l’exdirectora ja jubilada de l’entitat, ha mantingut que tot el procés va estar en mans de la seua successora, llavors al capdavant del departament de restauració de paper, en què ha assegurat que tenia depositada tota la seua confiança. “Gemma em va dir que [Luis Caruana] era un col·leccionista de llibres important i que això podia beneficiar l’institut, perquè potser altres col·leccionistes podien portar les seues obres”, ha declarat l’acusada.

La dona ha confirmat les “discrepàncies” amb Gemma Contreras que va expressar una de les restauradores del primer lot de llibres, que es va negar a continuar la faena amb llibres privats i ha relatat que, arran d’aquestes “friccions”, la treballadora va ser destinada a una plaça vacant en Sant Miquel dels Reis.

L’acusada s’ha escudat en el temps transcorregut des dels primers encàrrecs el 2011 per a no respondre a moltes de les preguntes del ministeri fiscal. Carmen Pérez ha explicat que el departament especialitzat a restaurar paper comptava amb poc de personal per a l’“afluència” de faena que manejava, amb la qual cosa es va donar l’opció que professionals externes que col·laboraven amb l’Ivacor crearen una comunitat de béns per facturar les faenes, encara que sota la supervisió de l’entitat pública, tot i que no va saber de la creació de la societat Dicarta SC que va acabar facturant part de les faenes.

“Estic ja feta un embolic tremend”

L’Ivacor va fer un contracte menor per a les dues restauradores, però en l’objecte no incloïa les faenes per a Caruana. “Era una mica anòmal que aquestes dues xiques els restaurarien pel seu compte dins de l’institut”, ha declarat. Quan la fiscal li ha preguntat si la seua subordinada, també acusada en la causa, li va ocultar informació, Carmen Pérez ha assegurat que va saber que les dues restauradores treballarien dos dels 12 llibres del col·leccionista “sense cap cobertura de l’institut”.

La dona ha lamentat que el temps transcorregut des dels fets li impedia recordar alguns extrems: “Estic ja feta un embolic tremend”, ha contestat quan li han recordat la seua declaració en la fase d’instrucció de la causa, nascuda arran d’una denúncia del sindicat CGT. En tot cas, pel que fa als llibres restaurats per les dues professionals externes, l’exdirectora de l’Ivacor ha afirmat que l’entitat “no havia cobrat res ni havia gastat res”.

L’acusada ha argumentat que la llei els permetia que “un tercer restaurara” i que l’Ivacor “supervise”. Com a exemple ha esmentat la restauració del Crist del Salvador, “el més antic de València”. “Es va dur a un taller, es va supervisar diàriament el que es feia, perquè, per una qüestió d’espai no cabia [en l’Ivacor]. No era molt freqüent, però s’havia de fer”, ha manifestat.

Gemma Contreras, per part seua, ha declarat que coneixia Caruana per haver coincidit en actes culturals i “era sabedora que aquest home té la segona biblioteca més important d’Espanya”. El col·leccionista li va proposar que l’Ivacor es fera càrrec de la restauració d’algunes de les obres valuoses que posseeix per no haver d’acudir al seu restaurador habitual a Madrid.

També ha negat que donara instruccions perquè no s’anotara Caruana en el registre obligatori de l’entrada de l’entitat. Contreras ha assegurat que no es va fer un pressupost global de la dotzena de llibres, perquè el col·leccionista “primer en va portar uns”. “Entenc que degué quedar satisfet amb la faena”, ha abundat, i per això va encarregar les faenes següents.

Sobre les “discrepàncies” amb la restauradora inicial de l’Ivacor encarregada del primer lot, ha explicat que es tractava d’una tasca “tediosa”, ja que Caruana havia demanat que es restaurara manualment. “És una faena molt pesada, no és el mateix fer-ho amb una màquina que estar hores i hores tapant forats d’un mil·límetre”, ha afirmat. “Per no animar el malestar”, ha recordat, quan la restauradora planteja la seua queixa, “això ho passe a una altra persona”. “Sempre he intentat minimitzar tots els desacords que tenia amb ella”, ha postil·lat.

“Eren llibres molt importants”, segons la responsable de l’entitat

Com que tenien un “volum de faena brutal” en el departament que coordinava, Gemma Contreras va plantejar a Carmen Pérez l’opció que les col·laboradores externes s’encarregaren de part dels llibres de Caruana.

També ha negat que donara instruccions a les dues restauradores externes que crearen la societat que va acabar facturat les faenes, tal com sosté el ministeri fiscal. Contreras ha explicat que va ser el cap del servei jurídic qui va recomanar la creació de la comunitat de béns per a facturar les faenes i que ella simplement els va traslladar aquesta possibilitat. “Els vaig comunicar el que m’havia dit el cap de servei, era el meu superior i jo havia de complir les ordres que em deia”, ha afirmat.

“Li puc assegurar que aquestes dues persones van restaurar magníficament tots els volums”, ha declarat l’acusada. A més, també ha indicat que no tenia responsabilitat en matèria d’expedients de contractació i que la seua tasca es limitava a aspectes tècnics com analitzar les obres a restaurar i elaborar pressupostos. “La meua faena començava quan els llibres arribaven al departament”, ha afegit.

La directora actual de l’Ivacor ha explicat que la supervisió de l’entitat de les faenes externes, com les que es van fer amb part dels llibres de Caruana, estava inclosa en les “obligacions” de l’institut. “Eren llibres molt importants” i l’Ivacor és un “instrument” de la Generalitat Valenciana “per a vetlar per la conservació del patrimoni”.

Actualment, ha explicat Gemma Contreras, l’entitat pública ja no restaura obres de particulars que no hagen sigut autoritzades pel Consell Rector de l’Ivacor, per decisió de la Direcció General de Patrimoni. L’acusada ha insinuat que la decisió va ser conseqüència d’aquest procediment judicial.

Una faena externa “sota la cobertura” de l’Ivacor

El col·leccionista Luis Caruana Font de Mora ha sigut l’únic testimoni que ha declarat en la primera sessió del judici. Caruana ha explicat que va portar primer tres dels seus llibres a l’Ivacor “com a prova de quin era el servei, la qualitat i com ho feien” amb vista a afavorir “l’activitat cultural a València” evitant així “traslladar-los a Madrid”.

El pressupost que va elaborar Gemma Contreras “estava molt ben fet”, ha dit. “Això és el primer que em va agradar respecte del meu restaurador de Madrid, que no em donava pressupost ni res”, ha afegit. Quan va acabar la restauració, l’home va mostrar la seua “completa satisfacció”, va rebre la factura i els va pagar.

Amb el segon lot, l’Ivacor li va plantejar la possibilitat que ho feren les dues restauradores externes sota la cobertura i la supervisió de l’entitat pública i li “va semblar bé”. “Mentre estiga sota la supervisió i el paraigua de l’Ivacor, estic tranquil”, ha declarat el testimoni, que ha explicat que, a diferència del món de l’art, “moure un llibre no té els problemes de moure una pintura”.

“No té més transcendència”, ha afegit en resposta a les preguntes de la fiscal sobre el fet que les dues restauradores treballaren dos dels incunables fora de les instal·lacions de l’entitat de la Generalitat Valenciana.