L’Acadèmia es renova a si mateixa
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), institució normativa del valencià, té previst, el divendres 11 de març, votar per primera vegada l’elecció de set dels seus membres. Quinze anys després de la constitució de l’organisme, termini que es compleix al juny, abandona la dependència política per a renovar una tercera part dels integrants. Es compleix, amb això, el disseny previst en la creació de la institució, que volia allunyar l’entitat de la tutela de les Corts Valencianes, en què s’ha elegit els acadèmics fins ara. L’objectiu era traure el tema de la llengua, de l’estudi de l’idioma i de la normativa de l’agenda política i del debat partidista.
Encara que el PP –que ha topat unes quantes vegades amb l’AVL per haver reconegut, la institució, que el valencià és la mateixa llengua que es parla a les Balears o a Catalunya– va provar, sense èxit, de desfer tot allò que s’havia fet al final de la legislatura passada, en proposar una reforma de la institució que implicava tornar a començar de zero pel que fa a la composició de l’ens, els grups d’esquerra en van rebutjar la temptativa i van facilitar que, ja amb el nou govern progressista a la Generalitat, l’Acadèmia obtinguera la independència que reconeix el mateix Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana.
L’elecció de nous acadèmics exigeix la majoria absoluta dels vots dels integrants de l’AVL. L’Acadèmia està formada per 21 membres, tot i que ara només en queden 16 per motius de vacants i dimissions. Per això, cada nou acadèmic ha d’obtenir 11 vots dels 16 possibles, entre els quals s’inclouen els de Rafael Alemany i Manuel Pérez Saldanya, que han de deixar la institució amb aquesta renovació, perquè així es va determinar mitjançant el sorteig celebrat al desembre passat.
Hi ha deu candidats per a ocupar les set places: els escriptors Joan Francesc Mira, Josep Lozano i Carme Miquel; els lingüistes Rafael Ramos, Josep Martínez, Brauli Montoya i Abelard Saragossà; la directora de normalització lingüística de la Diputació de València, Inmaculada Cerdà; el director de la Casa Fuster, Francesc Pérez Moragon, i la periodista Amàlia Garrigós.
Els candidats que obtinguen 11 vots es convertiran directament en acadèmics. El ple de la institució que presideix Ramon Ferrer efectuarà una segona votació entre els que no hagen superat aquesta xifra en la primera. Si no es cobreixen les set places, l’Acadèmia celebrarà noves votacions en plens successius. Tan sols en el cas que el 15 d’abril no s’hagueren cobert totes les places, s’obriria un altre període de presentació de candidats.
Equilibrar la presència d’acadèmics procedents de Castelló i d’Alacant amb els originaris de València, reforçar el sector més tècnic des del punt de vista de la gramàtica i la normativa (sobretot perquè la marxa d’Alemany i de Pérez Saldanya comporta una pèrdua important en aquest aspecte), augmentar la presència de dones i incorporar punts de vista plurals són els criteris que es volen tenir en compte en l’Acadèmia per a aquesta etapa nova en què la institució comença a volar tot sola.
