Les singularitats valencianes del 23J

Més de 3,7 milions de persones estan cridades a votar aquest 23 de juliol en les eleccions generals a la Comunitat Valenciana. Els comicis se celebren a penes dos mesos després de les municipals i autonòmiques que han provocat una capgirada en el color polític de la comunitat autònoma que culminava aquesta setmana: la suma de les esquerres no ha pogut mantindre els principals ajuntaments, cap de les diputacions –malgrat tindre majoria a València– ni la Generalitat Valenciana. El PP torna a governar i ho fa de la mà de l’extrema dreta, que ha promés derogar lleis d’igualtat i memòria democràtica.

La coincidència de la campanya electoral amb la formació del govern autonòmic ha sigut una de les singularitats valencianes en aquest període. El procés ha anat en paral·lel a les negociacions de PP i Vox per a formar govern. El debat d’investidura del ja president de la Generalitat, Carlos Mazón, es va fer el 13 de juliol i la seua presa de possessió, el 17. L’endemà passat va nomenar els nou consellers que completen el seu gabinet, tres d’ells de Vox, mentre que els populars procedeixen de la branca política de l’expresident Eduardo Zaplana, que s’enfronta a 19 anys de presó pel cas Erial. És el que l’esquerra ha denominat ‘la foto de la vergonya’, que consuma l’entrada de l’extrema dreta en les institucions de l’autogovern valencià. La primera mesura de l’executiu del PP i Vox ha sigut la bonificació al màxim de l’impost de successions, que grava les herències de la població més acabalada.

L’esquerra confia que les primeres mesures adoptades i els compromisos adoptats en l’acord de govern mobilitzen el votant abstencionista o descontent aquest 23 de juliol. També que mantindre el Govern d’Espanya siga el seu impuls per a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques. Dijous, milers de persones es van concentrar a València amb el lema “ni un pas arrere” en els drets humans, que veuen amenaçats amb l’entrada de l’extrema dreta en les institucions.

La campanya electoral també ha sigut condicionada pel factor climàtic i el vacacional. La calor extrema ha obligat a buscar actes més reduïts i en llocs tancats i condicionats, impedint grans estampes a l’aire lliure, mentre que el període vacacional de juliol ha motivat un rècord històric en el vot per correu. Divendres, a falta de les persones que acudisquen a les oficines al migdia, Correus xifrava en 169.700 els vots per correu admesos a la Comunitat Valenciana. La dada nacional suposa un 98% més respecte del nombre total de vots admesos en les eleccions generals celebrades el 28 d’abril de 2019.

A més de la formació de govern, els comicis venen marcats per altres singularitats en les candidatures. Els caps de llista tenen un perfil divers: una ministra de Ciència, Diana Morant, pel PSOE; un eurodiputat que s’ha treballat fama de liberal a Brussel·les i escriu novel·les, Esteban González Pons, pel PP; una politòloga que encapçala una coalició valencianista, Àgueda Micó, per Compromís-Sumar, i un catedràtic de dret constitucional condemnat per violència psicològica contra la seua exparella el 2002, Carlos Flores, per Vox.

Els socialistes, que porten com a número dos l’exministre José Luis Ábalos, han centrat la seua campanya en la defensa de les mesures del Govern de coalició, alertant de les pretensions de l’extrema dreta. La ministra Morant, que ha participat en nombrosos debats, ha sigut objecte de nombroses mofes i ha criticat les faltes de respecte dels seus companys de faristol, que se’n van burlar quan els va demanar que es dirigiren amb el mateix tractament –senyor i senyora– a les candidates que als candidats.

Els electors valencians podran triar entre els seus caps de cartell a una coalició d’esquerres particular, Compromís-Sumar; l’aliança entre l’esquerra estatal i el valencianisme polític es presenta de la mà en les circumscripcions d’Alacant, València i Castelló, amb Àgueda Micó com a portaveu encapçalant la formació per a ajudar a pujar Yolanda Díaz. Després d’unes negociacions costoses, la formació de la vicepresidenta –que inclou Podem i Esquerra Unida– i els valencianistes han elaborat una candidatura que rescata alguns referents de l’esquerra valenciana, com l’exdiputat Ignacio Blanco o l’exconseller Manuel Alcaraz en les llistes. La coalició aspira a passar de cinc diputats per a obtindre grup propi, encara que en l’última aliança d’aquest estil, el 2016, van arribar a nou representants.

El més bel·ligerant dels candidats ha sigut el popular González Pons, que, a més, va assessorar Alberto Núñez Feijóo en l’únic debat a què va acudir el presidenciable. A més de carregar contra Televisió Espanyola per l’entrevista al candidat en què la periodista li retrau unes dades falses, el dirigent popular ha carregat contra el president del Govern per la mesura de Brussel·les sobre els peatges en carretera, les xifres d’ocupació il·legal d’habitatge o alguns acords amb Bildu. Per contra, ha defensat baixades d’impostos com l’IRPF i ha assegurat que defensarà infraestructures com el Corredor Mediterrani, el tren de la costa i “un compromís molt ferm amb la defensa de l’ampliació del port de València amb l’alcaldessa”, malgrat que es va oposar a aquesta infraestructura.

Vox, per part seua, rescata el seu candidat a la Generalitat Valenciana com a número u per València. Flores, vetat per la direcció del PP com a membre del Govern valencià i un dels negociadors d’aquest, va assegurar que la seua “missió” estava complida en signar l’acord i que ara li correspon la representació en el Congrés dels Diputats. Flores afirma que en aquesta campanya han sigut “violentats” i culpa d’això el PSOE i Sumar; “ha sigut una campanya basada en la mentida, la tergiversació i l’ambigüitat”, acusant el PP de no ser clar amb els pactes de govern estatals. També ha assegurat que en els debats se “silencien” qüestions com la immigració, la seguretat o corrupció.