10 dades per a entendre l’escàndol de Ciegsa, l’empresa que va soterrar 1.000 milions en sobrecostos
Dos expresidents de la Generalitat i un altre rastre d’alts càrrecs valencians del PP desfilaran per la comissió d’investigació muntada per les Corts Valencianes per a investigar les preteses irregularitats en la gestió en Ciegsa.
Aquesta empresa pública, creada el 2000 pel Consell del PP per a traure la construcció de col·legis públics de l’Administració, ha esdevingut un de forats econòmics i fracassos polítics més grans de la llarga etapa dels populars al capdavant de la Generalitat.
La justícia, dins del cas Taula, i la Unió Europea, per pretesa malversació en fons destinats a crear col·legis, ja han posat la lupa sobre la gestió de Ciegsa. Segons l’Administració actual, l’opacitat, els sobrecostos i les irregularitats en les licitacions eren la norma en l’empresa.
A continuació, 10 dades que intenten explicar el col·lapse de Ciegsa, Construcciones y Infraestructuras Educativas de la Generalitat Valenciana S.A.
- L’empresa continua en funcionament –encara que sense gairebé activitat– i deixa un deute gegantí: 1.700 milions d’euros. Per posar la xifra en perspectiva: el pressupost d’Educació per al 2017 és de 4.300 milions. El de la Generalitat, de 17.800.
- Els auditors de la Generalitat han denunciat en un informe sobrecostos de 1.130 milions d’euros en la construcció de col·legis.
- Malgrat haver gastat quasi 3.000 milions d’euros, 15.000 estudiants de primària continuaven fent classe en barracons i hi havia 154 col·legis amb fibrociment el 2015.
- El forat de Ciegsa és quasi igual que un dels epítoms d’empresa públic fallida pel descontrol i el pes del deute, Canal 9, que es va tancar amb els creditors reclamant 1.300 milions d’euros.
- Segons el conseller d’Educació, Vicent Marzà, amb els diners “esfumats de Ciegsa” s’haurien pogut construir 200 col·legis i cobrir totes les necessitats dels centres actuals.
- Els col·legis es pagaven, segons Marzà, a preu d’or. El cost del metre quadrat era de 900 euros, preu semblant al de les cases en els temps de la bambolla immobiliària.
- Els col·legis fets per Ciegsa eren un 36% més cars que els fets directament des de la Generalitat.
- Ciegsa va gastar cinc milions d’euros en un programa informàtic –ÍTACA– “que no té cap relació amb les prestacions pròpies de l’equipament escolar ni amb l’objecte social de l’empresa”, segons els interventors de la Generalitat.
- Segons la Comissió Nacional de Mercats i la Competència (CNMC), cinc empreses van manipular les licitacions de Ciegsa del 2008 al 2012 per repartir-se les adjudicacions de barracons. Van ser multades amb cinc milions d’euros.
- La plantilla de Ciegsa tenia un sou mitjà anual de 55.914,62 euros, encara que a la Comunitat Valenciana no arribar al mileurisme és habitual. Javier García-Lliberós, gerent el 2005, va arribar a guanyar 84.000 euros, molt més que el president de la Generalitat.
