Maestrat Viu, “orgullosos” de reivindicar un territori “oblidat per l’Administració”

A l’estiu del 2011, a partir de les inquietuds de diferents persones i col·lectius de la zona del Maestrat, naix en l’ermita de Sant Pau d’Albocàsser el col·lectiu Maestrat Viu, encara que es va constituir oficialment el 2012. L’elecció d’aquest espai no és casual, sinó que es tria l’escenari en què el 1933 Carles Salvador, Enric Soler i Godes, Antoni Porcar i Francesc Boix van organitzar la I Colònia Escolar Valencianista.

L’objectiu de l’associació és treballar per la llengua i la cultura en una zona geogràfica que inclou més d’una trentena de poblacions de tres comarques valencianes (una macrocomarca funcional formada per l’Alt i el Baix Maestrat i l’Alcalatén), “una cruïlla de camins”, que suposen a penes el 3% de la població de la Comunitat Valenciana, des d’Ares del Maestrat a Vistabella i Vilanova d’Alcolea i des de Vinaròs a Alcalà de Xivert. “Posem al capdavant amb orgull un territori oblidat per l’Administració, la perifèria de la perifèria”, tal com explica Josep Meseguer, membre del col·lectiu, que explica que en el seu germen està contrarestar la política “de terra cremada” de les institucions amb el tancament d’escoles i de línies en valencià.

Des de Maestrat Viu pretenen “influir per mitjà d’accions positives” cap a la llengua i la cultura per “potenciar el sentiment de pertinença a la comarca del Maestrat, que s’ha diluït amb el pas dels anys en un problema de desmemorització i despersonalització”. “Volem situar el Maestrat en el mapa de l’actual País Valencià i de l’històric Regne de València tal com som, no com ens volen veure”, expliquen en el seu web: “Amb les nostres moltes virtuts i encants i els nostres defectes”. Una imatge que volen projectar no sols en el territori valencià, sinó també a Aragó i Catalunya, amb què “mantenim, com a veïns, llaços de tota mena”.

Meseguer lamenta les condicions en què està la comarca. “Per promocionar les nostres activitats hem de recórrer uns 400 quilòmetres per carreteres que no estan en les millors condicions, i així i tot no passem per totes les localitats”, i advoquen per potenciar una zona metropolitana en la costa, centrada en localitats com Vinaròs, Peníscola o Benicarló, i una sèrie de nuclis nodals a l’interior amb Atzeneta, Benassal o Albocàsser com a referència: “És una cosa que ja passa en educació, i és una manera d’evitar que es buide el territori”.

La Festa per la Llengua, primer projecte

Nombrosos són els projectes que han emprés en aquesta última dècada, des que el 2012 es va celebrar la primera Festa per la Llengua. Una de les característiques de tots aquests actes és la voluntat vertebradora gràcies a la seua itinerància, que recorre diferents enclavaments de la zona del Maestrat.

La Festa per la Llengua és “una expressió lúdica i reivindicativa del nostre poble, del poble que visualitza l’autoestima lingüística i que reclama als responsables institucionals que facen del valencià la llengua pròpia i oficial d’ús habitual per a tots i per a tot”. “Estem orgullosos d’impulsar-la cada any en els municipis del Maestrat”, relaten. L’última edició, celebrada el 2020 amb el condicionant de la pandèmia, es va celebrar a Albocàsser.

El 2014 es van organitzar els primers premis Maestrat Viu, que reconeixen persones i entitats que treballen pel territori. Aquests guardons van viure el mes de maig passat la huitena edició a Albocàsser i van resultar premiats Óscar Pérez Silvestre, la plataforma No al Yellowstone Europeu, Joaquim Arnau i Olis Cuquello.

Estiu literari i Conta’m

Una altra de les iniciatives dutes a terme, en aquest cas va començar el 2017, és l’Estiu literari, que té com a objectiu donar a conéixer el patrimoni literari comarcal i els seus valors, autors i obres que al llarg dels anys “han situat el Maestrat en el panorama” de la literatura en valencià. En aquesta cita s’inclouen rutes literàries, ponències... Fruit d’aquestes trobades va nàixer la revista Empelt, revista de lletres i humanitats del Maestrat, de la qual s’han editat tres números. “La quarta, corresponent a enguany, està a punt d’eixir”, comenta Meseguer, que afig que aquesta publicació “ve a suplir la inexistència d’una entitat preocupada per un territori oblidat, com el nostre”.

També compta amb tres edicions celebrades el festival de contes Conta’m, “el projecte que requereix més esforç econòmic (20.000 euros) i de gestió”. Entre les activitats que inclou hi ha la formació del professorat, trobades amb narradors i una fira del conte, que pretén compensar la falta de llibreries especialitzades i de biblioteques obertes a la comarca. Així mateix, se celebra una mena de marató popular de contes en què “qualsevol que vulga i s’inscriga pot contar la seua història, rebuda de manera oral de pares i avis. Té un valor incalculable com a patrimoni immaterial”.

Trobades

El 2016 va tindre lloc la jornada d’Estudis del Maestrat a Xert i es va convocar també la primera Trobada d’entitats, de la qual va eixir la Declaració de Xert: “Es tracta d’analitzar la situació del territori i d’entendre els dèficits evidents provocats per una situació d’oblit permanent agreujada pel condicionament perifèric”. El 2017 va tindre lloc la primera trobada de danses, en què van participar deu grups, mentre que el 2020 la participació es va ampliar a vint agrupacions, que van incloure mig miler de músics i dansaires.

D’altra banda, des del 2013 s’han celebrat trobades excursionistes que han recorregut Sant Mateu, Benicarló, Benassal, les Coves de Vinromà, Peníscola o Vistabella.