Orri, una mandarina gurmet protegida per “homes de negre”

L’Orri és una varietat de mandarina que té dos secrets: la qualitat del fruit especialment dolç que el converteixen en un producte gurmet i un control estricte del cultiu amb inspectors que vigilen que només arriben al mercat productes que paguen una llicència. Tot això la converteix en el cítric més car. Tant és així que la setmana passada es va conéixer la primera condemna amb sentència de presó per a un agricultor valencià que tenia una explotació sense llicència, el primer cas de les 115 accions legals que s’han emprés per part de l’empresa concessionària en exclusiva de la varietat.

La mandarina Orri és una varietat híbrida que té l’origen a Israel i que va ser desenvolupada per l’Agricultural Research Organization (ARO). Aquest institut està representat per l’organització d’agricultors hebrea Plants Production and Marketing Board (PPMB), que va patentar la varietat per protegir el negoci dels seus associats, i que ha estés el model de negoci a altres països.

A Espanya va arribar al gener del 2013 quan es va registrar per a tota la Unió Europea, proporcionant-li protecció i drets d’obtenció durant 30 anys, és a dir, tenen l’exclusiva d’aquest producte fins a l’any 2043. D’aquesta manera els agricultors que vulguen produir la varietat Orri han de pagar un royalty de 60 euros per planta i estar inscrits en l’Orri Runing Comitee (ORC). Aquest mateix model de pagament de royalties per al cultiu també s’ha implantat als Estats Units, Austràlia, l’Argentina, l’Uruguai, el Perú i Sud-àfrica.

A Espanya la PPBO va nomenar The Enforcement Organization, SL (TEO) llicenciatari màster exclusiu de la varietat Orri a Espanya i Portugal. Fins a abril del 2016 es va dur a terme un procés de regularització voluntària d’explotacions ja existents de la varietat Orri, que s’havien establit sense el consentiment exprés del seu titular. Per fer-ho, es van plasmar les condicions en un acord marc entre l’obtentor (ARO), el llicenciatari màster de la varietat (TEO) i el col·lectiu agrari local AVA-Asaja, que consistia en el fet que, per a poder optar a aquesta regularització les plantes, havien de ser anteriors al març del 2013, és a dir, tenia un efecte retroactiu des de l’obtenció dels drets exclusius. La sol·licitud s’havia de tramitar a través d’AVA-Asaja, la qual comprovaria el compliment de la condició anterior perquè es fera front al pagament del royalty de la varietat.

Vigilància de la producció

L’associació de productors, per a defensar la gallina dels ous d’or, té entre els seus objectius la seua vigilància i defensa. Això significa que ha d’haver-hi una producció controlada perquè siga rendible per als associats i implica una vigilància per part d’inspectors de l’ORC per a detectar tant plantacions que no estan inscrites en els registres de l’associació, com de la cadena de distribució amb l’objectiu de localitzar fruita no autoritzada.

El secretari general de la Unió de Llauradors, Carles Pérez, explica que aquests inspectors, uns autèntics “homes de negre” de la varietat, utilitzen també tecnologia digital per a la vigilància, i que tenen apps des de les quals es controlen totes les explotacions autoritzades i es poden identificar a l’instant les parcel·les il·legals.

D’aquesta manera, en cas de detectar-se explotacions que no paguen els royalties, l’empresa llicenciatària, TEO, es compromet a emprendre les accions legals. Des de l’any 2016, TEO ha iniciat un total de 115 accions en els tribunals de les quals 99 han sigut per explotació il·legal i que podrien afectar al voltant de 181 hectàrees (més de 80.000 arbres). La resta afecten punts de distribució. Per comunitats, el 85,4% dels casos corresponen a la Comunitat Valenciana, on afectarien uns 46.000 arbres.

En total ja s’han conclòs 45 accions legals entre acords extrajudicials i sentències condemnatòries per explotació il·legal. La conseqüència de totes les accions és l’eliminació del material vegetal, la prohibició de l’explotació dels arbres d’aquesta varietat i el pagament d’una indemnització compensatòria.

L’Orri en xifres

Perquè aquesta mandarina gurmet siga rendible per als seus productors, que paguen els 60 euros per planta esmentats, han de tindre una producció limitada que permet tindre el preu més car dels cítrics en el mercat. El preu mitjà en arbre se situa entre 0,80 i 1,10 euros/kg, amb la qual cosa quadruplica el preu d’altres varietats. Al consumidor l’Orri arriba per un preu de 3,60 euros/kg.

Segons l’associació de productors, la campanya del 2016 a Espanya va ser de 26 milions de quilograms recol·lectats, la qual cosa va suposar una facturació de 93,6 milions d’euros; per a la campanya actual es preveu que la xifra siga ja més del doble i s’eleve a 55 milions de quilograms, amb una facturació d’uns 198 milions d’euros. Però a més l’ORC també fixa un màxim de producció, i calcula que en el moment en què els arbres estiguen a ple rendiment hi haurà una producció pròxima a 80 milions de quilos que, a un preu de venda al públic de 3 euros, suposarien una facturació total de 240 milions d’euros.