Marina d’Or, la ciutat de vacances ‘guai’ de Castelló que intenta recuperar l’època daurada del començament de segle

A l’Espanya del final del segle passat i el començament d’aquest va sorgir al nord de Castelló, coincidint amb l’apogeu de la bambolla immobiliària, un projecte turístic que pretenia fer ombra al referent valencià i espanyol del sector per excel·lència, la ciutat de Benidorm. Es tractava de Marina d’Or, la ‘ciutat de vacances’ familiar i ‘guai’ ideada per l’empresari Jesús Ger –un comercial de matalafs i electrodomèstics– el 1983 que obria el seu primer hotel l’any 1997 i que aconseguiria la seua màxima esplendor en l’època de les majories absolutes del PP a la Comunitat Valenciana, amb Eduardo Zaplana i Francisco Camps al capdavant de la Generalitat i el totpoderós Carlos Fabra en la Diputació de Castelló, amb la Comunitat Valenciana bolcada en els grans projectes megalòmans (la Ciutat de les Arts i les Ciències, la Fórmula 1, la Copa de l’Amèrica, l’aeroport de Castelló...) i la sobreexplotació turística.

A poc a poc, Marina d’Or va anar emergint –les permissives legislacions urbanístiques d’aquells anys afavorien aquesta mena de projectes– sobre 1,4 milions de metres quadrats a la costa d’un poble, Orpesa, que el 1983 a penes tenia 2.000 habitants i que el 2008 arribaria a 11.000 –actualment són poc més de 8.000 les persones que viuen a la localitat de la Plana Alta, segons les dades de l’INE–. És una època en què Marina d’Or es passeja pel món, per París, Londres, el Marroc o la Xina, amb icones de la televisió nacional com Anne Igartiburu com a imatge i amb personatges com Gerard Depardieu, Daryl Hannah, Ana Obregón o David Bustamante com a ganxos.

El 2005, el grup Marina d’Or tenia unes vendes de 356 milions d’euros i guanyava 63 milions d’euros; un any després, el 2006 va facturar 457 milions d’euros i va anunciar uns beneficis de 117 milions –un apartament en Marina d’Or va arribar a costar 300.000 euros–. Aquest any, Ger va llançar el 2006 Marina d’Or Golf, una ampliació del projecte inicial sobre una superfície d’uns 19 milions de metres quadrats que havia d’incloure 48.000 habitatges, una pista d’esquí artificial, un parc temàtic, un camp de golf dissenyat pel mític jugador Greg Norman, un balneari científic d’aigua marina, sis grans hotels de luxe que recordarien ciutats o zones del món com Venècia, els Alps, París... Una ‘ciutat’ capaç d’acollir 200.000 persones a ple rendiment, una població superior a la de Castelló de la Plana. La inversió prevista arribava a 6.000 milions d’euros i es crearien 6.000 ocupacions.

Però llavors es va punxar la bambolla immobiliària. Marina d’Or va arribar a acumular un deute de 900 milions d’euros (2009) i va haver de reduir la plantilla (de 1.540 a 865 treballadors) per intentar pal·liar i capgirar les pèrdues que va experimentar també el 2009, de 26 milions d’euros. El 2012 el grup devia 680 milions i va perdre quasi 20 milions. El 2014, l’empresa dedicada a la construcció i venda d’apartaments va suspendre pagaments.

No obstant això, l’activitat del complex no es va veure afectada i Ger va continuar impulsant diferents iniciatives per a atraure públic nou. Per exemple, el 2012 el complex va arribar a acollir una eliminatòria de la Copa Davis de tennis, per a la qual es va habilitar una pista amb capacitat per a 11.000 espectadors. L’empresari també va intentar, sense èxit, acollir el fallit projecte d’Eurovegas o recuperar Marina d’Or Golf.

Fa tres anys, el fons Farallon es va apoderar del control del complex turístic, en assumir la major part del deute per més de 100 milions d’euros a través de les seues societats Orion Investors i Niseko Real Estate, un passiu que va executar l’exercici passat, convertint-se així en propietari del 99% del capital. Al final del 2022 va llogar la consultora Colliers per buscar potencials interessats en el complex.

Jesús Ger, condemnat per la mort d’una menor en el balneari

L’empresari Jesús Ger i cinc dels seus empleats van ser condemnats el gener del 2022 per un delicte d’homicidi imprudent entre un any i mig i dos anys de presó i una indemnització de 180.000 euros a la família d’una menor que va morir ofegada en una piscina del balneari Marina d’Or.

Els fets es remunten al 4 d’abril de 2015, en què una menor d’edat, llavors de 16 anys, es va submergir en la piscina del balneari d’aigua marina del complex i el braç se li va quedar atrapat a l’interior d’un orifici de succió d’aigua la boca del qual estava desprotegida. La sentència estableix que no hi havia cap pla de seguretat en la piscina del balneari que preveiera el risc d’ofegament dels usuaris ni un pla de manteniment preventiu de l’estat de les reixetes de protecció.

Una nova etapa

Aquesta setmana s’ha conegut la venda de Marina d’Or per part del fons nord-americà Farallon des del 2019. Els nous propietaris seran, quan s’obtinga l’autorització de Competència i es completen els tràmits pendents, Grupo Fuertes –societat murciana propietària de la coneguda empresa alimentària El Pozo– i Hoteles Magic Costa Blanca de Benidorm –que té sis establiments a Benidorm, un a Finestrat, un altre a l’Alfàs del Pi i un altre a Gandia, a més de quatre parcs aquàtics.

L’operació està xifrada en 70 milions d’euros i suposa l’adquisició de diversos hotels amb més de 1.200 habitacions, més de 160 apartaments, quatre parcs temàtics, aquàtics i d’oci i un balneari. A més, preveu una inversió de 20 milions d’euros més en el complex turístic.