El Consell descarta implantar el Sistema de Tornada d'Envasos en la present legislatura
El sistema de tornada d'envasos (SDDR), una de les iniciatives estrella de la conselleria de Medi ambient a principi de legislatura, ha quedat aparcat 'sine die'. Així ho ha confirmat la consellera, Elena Cebrián, qui ha assegurat que s'ha fet tot el treball tècnic i d'estudi però que no hi ha “consens, ni recursos, ni les garanties perquè funcione”.
La també responsable d'Agricultura ha insistit en l'existència de “dificultats tècniques que feien impossible la seua implantació aquesta legislatura”, a pesar que l'SDDR, el principal valedor del qual va ser l'exsecretari autonòmic Julià Álvaro, estava inclòs en el Pla Integral de Residus -es contemplaven multes de fins a 17 milions d'euros per a les empreses que es resistiren a la seua implantació-. “Fa falta molta conscienciació i molta explicació”, ha explicat Cebrián.
La consellera ha volgut puntualitzar que no es descarta de forma definitiva: “cal estudiar totes les alternatives, apostant per la reducció al màxim de la generació de residus en origen i per una millor separació i recollida selectiva”. “Hem de treballar perquè tots els sistemes que actualment tenim funcionen de forma correcta”, ha incidit.
El PIR, en 2018
L'objectiu de laconselleria és que la revisió del Pla Integral de Residus (PIR) estiga finalitzat en 2018, encara que mai abans de l'estiu: “volem que siga un instrument senzill que puga adaptar-se a la normativa vigent”. El document contempla un pla “molt ambiciós” de segellat d'abocadors “a molt llarg termini” amb una inversió “molt substancial”. De moment, més d'un milió d'euros anuals.
Entre les novetats que inclou l'esborrany del PIR es troba una disposició sobre els residus d'un sol ús, com les càpsules de cafè, els bastonets de les oïdes o dels caramels, els coberts de plàstic. Tal com succeeix a Balears o a França, es prohibiran l'ús d'aquests materials sempre que existisca una alternativa més sostenible.
També es contempla la implantació del quart contenidor, el marró per a residus orgànics, que en l'actualitat ja s'utilitza de manera experimental en algunes localitats de la Comunitat Valenciana, incloses algunes zones de la capital. “Gran part dels residus orgànics no són reutilitzables en l'actualitat per a la fabricació de compost per a ús agrícola perquè no es pot separar”, ha apuntat Cebrián, qui reconeix que encara queda “molt per fer”, ja que el límit de rebuig marcat per la Unió Europea per a 2020 és del 40% mentre que a la Comunitat Valenciana en l'actualitat se situa per sobre del 60%.
Prevenció d'incendis
Pel que fa a la gestió forestal, la consellera ha posat l'accent en què ha d'estar vinculada a la prevenció d'incendis: “el seixanta per cent del nostre territori està compost per superfície forestal”. Per açò, es pretén que els boscos siguen més resistents i resilients davant els incendis.
El Govern valencià destinarà entre 2017 i 2020, amb la participació de fons europeus, més de 73 milions d'euros a polítiques de prevenció, incloent accions per a contrarestar les retallades que es van realitzar la passada legislatura. “Ha de ser una prioritat”, ha dit Cebrián, qui ha ressenyat: “estem treballant per a evitar els incendis de la pròxima dècada”.
Així, s'estan desenvolupant programes per a la recuperació d'hàbitats forestals afectats pels grans incendis dels noranta -un projecte preveu la restauració de 7.000 hectàrees de sòl cremat entre 1994 i 2005- o els de 2012 d'Andilla i Corts de Pallàs, que van cremar 20.000 hectàrees.
La conselleria està elaborant un mapa de risc actualitzat, que es podrà consultar a partir de final d'any en el Sigif (Sistema Integrat de Gestió de *Incendis Forestals), per a conèixer aquelles zones més vulnerables en el territori valencià i saber com actuar.
