El primer ecobarri creat pels veïns té ADN valencià

Ens trobem en algunes urbs en una contradicció semblant a la del despotisme il·lustrat: tot per al poble, però sense el poble. L’autoproclamada nova política va portar entre les seues premisses i va reintroduir en el discurs municipalista l’impuls a la participació ciutadana. Des de les últimes eleccions, s’han multiplicat les regidories de transparència i participació.

Si les ciutats són espais per a les persones, per què les persones no haurien de participar en el seu disseny? Aquests projectes, encara experimentals, comencen a proliferar a Europa. L’exemple patri el trobem en la Pinada, un barri en l’àrea metropolitana de València, a cavall entre la capital i Paterna, on els veïns dissenyen el seu barri sota els paràmetres de l’ecologisme.

El procés de cocreació va començar al maig passat i ha anat adquirint rellevància. No sols per ser el primer ecobarri de creació col·lectiva, sinó per la iniciativa que porta aparellada, de construcció de districtes sostenibles intel·ligents, en línia amb les ciutats intel·ligents (smart cities). El projecte es constitueix al voltant de la creació d’un col·legi de currículum acadèmic britànic, que busca “potenciar el talent amb què naix cada xiquet”, també obra de la mateixa empresa emergent (start-up) que impulsa la Pinada. La superfície inclou 25 hectàrees entre pinades, que donen nom al barri, on s’instal·laran aproximadament les mil famílies que hi participen. Per a concloure la primera fase, caldrà esperar al 2021, encara que la iniciativa va fer prou soroll per a acudir a la principal trobada de la Unió Europea sobre innovació contra el canvi climàtic, EIT-Climate KIC, amb districtes de Berlín, Londres, París, Utrecht...

Darrere de la iniciativa hi ha Zubi Labs, firma amb què l’empresari valencià Iker Marcaide inverteix en start-up, integrada en el patronat de la Càtedra de Cultura Empresarial a València. L’empresari va tornar dels Estats Units, on va fundar la seua primera organització i en la capital valenciana va ser copresident de l’Iberian Tech Tour 2014, un fòrum d’empreses de capital risc. Les seues iniciatives s’enfoquen a obtenir rendibilitat mediambiental, a part de la financera. “Zubi Labs cocrea empreses que busquen generar un impacte positiu en el nostre entorn més pròxim utilitzant l’empresa com a instrument per a aconseguir una rendibilitat econòmica, social i ambiental”, diuen en la seua web. Darrere de la marca ‘La Pinada’, com es veu en el seu domini, hi ha la societat Sustainable Towns SL, amb seu a Montcada i l’administrador de la qual és Zubi Labs, que va comprar el terreny on s’ubicarà el barri a la immobiliària Solvia.

La construcció del barri es fa taller a taller, en unes trobades en què els futurs veïns aporten noves perspectives. També mitjançant jornades en què participen empreses amb projecció social i associacions com Avasen, que va participar en taules sobre mobilitat, l’energia, els residus, l’aigua, el comerç i la innovació social, principals discussions del model urbanístic.

La investigadora i pionera en aquest model de gestió Nadine Kuhla reflexiona en una entrevista sobre la importància per a les ciutats de replantejar-se la manera com enfrontaran el futur, objectivant un creixement més sostenible. En una entrevista de l’observatori d’empreses de Vodafone, l’alemanya, que explica Desenvolupament Urbà Sostenible en la Universitat Tècnica de Berlín, analitza el projecte valencià: “Tenim l’ambició de convertir la Pinada en el primer ecobarri d’Espanya. Estem treballant en uns quants fronts, com aconseguir una gestió sostenible de l’aigua, models de mobilitat del futur, models compartits... el front més ambiciós se centra en la participació ciutadana. Hi ha un procés paral·lel al de les solucions tècniques que està basat en un grup que han creat i es basa en el diàleg amb els futurs veïns”.

Kuhla insisteix també en la digitalització com a mecanisme de desenvolupament i impuls de la comunicació entre administració i ciutadà, encara que assenyala que sovint els veïns i els ajuntaments són reticents a pesar que el model que persegueixen molts països del nord d’Europa té cada vegada més seguidors. “Aquesta idea ha anat creixent cada vegada més i es va convertint en un debat sobre com vull viure, on vull aparcar el cotxe o si vull deixar els meus fills a 20 metres d’on visc i convertir açò en un lloc on els meus fills puguen jugar És interessant veure com la gent està traçant acord perquè és un procés real de cocreació: crec que serem un gran exemple per a altres zones” conclou l’alemanya.