Més de mig centenar de municipis valencians han constituït comunitats energètiques per a l’autoconsum

L’any en què la factura de la llum i els preus energètics han marcat rècords constants, també ha sigut el del rècord de l’autoconsum. Les instal·lacions i les sol·licituds han duplicat les xifres en els últims dos anys, motivades per l’increment de preus, la sensibilitat mediambiental i la consciència cap a un model energètic menys dependent dels oligopolis.

A falta d’una fotografia de l’any complet, l’últim informe sobre autoconsum a la Comunitat Valenciana, corresponent al tercer trimestre del 2022, apunta que hi ha 35.000 instal·lacions d’autoconsum energètic, davant del mig miler que hi havia el 2019. Aquestes instal·lacions inclouen des d’habitatges i garatges a estructures agrícoles o industrials i de qualsevol tecnologia (biogàs, fotovoltaica, hidroelèctrica o cogeneració, aquesta última una quarta part de la potència total instal·lada). La xifra va començar a créixer significativament al final de la primavera del 2021, segons mostren els gràfics de la Direcció General d’Energia. En potència total instal·lada hi ha 497 megavats en instal·lacions d’autoconsum, 92 més que l’any passat. Del total de potència instal·lada, 365 megavats procedeixen de fonts renovables, la gran majoria d’energia solar fotovoltaica. La xifra de fotovoltaica suposa un 34% del potencial real de la Comunitat Valenciana, segons la Direcció General, que pren com a referència el full de ruta del Ministeri de Transició Ecològica.

En el mateix període, una de les fórmules per a l’autoconsum que ha anat guanyant popularitat són les comunitats energètiques locals. A falta un cens exacte, que està en elaboració, la Conselleria d’Economia i l’agrupació de comunitats estima que n’hi ha entre 50 i 60 de posades en marxa, un 10% dels municipis valencians, i auguren que enguany la xifra puga duplicar-se. A principis del 2021, segons el registre del ministeri, només n’hi havia 8 a la Comunitat Valenciana, tres de les quals a la ciutat de València, impulsades a través de la fundació municipal València Clima.

Les comunitats energètiques són un model similar al cooperativista per a produir i distribuir energia procedent de fonts renovables per a l’autoconsum, en què tenen participació els ajuntaments, veïns, empreses i entitats locals. És un sistema “descentralitzat, just, eficient i col·laboratiu”, segons explica Juan Sacri, representant de Sapiens Energia i president de l’agrupació de comunitats energètiques valencianes (Avace), que agrupa set empreses. Des del 2021 les conselleries de Transició Ecològica i Economia Sostenible han posat en marxa ajudes i subvencions per a les instal·lacions col·lectives d’autoconsum, a fi d’obtindre un model energètic més sostenible i menys dependent de la volatilitat geopolítica. A més, enguany el Ministeri de Transició Ecològica en finançarà quatre a la Comunitat Valenciana, dels 29 projectes nacionals.

Segons el representant de Sapiens, actualment hi ha en la xarxa elèctrica uns 3 megavats d’energia fotovoltaica procedent de comunitats. La xifra creixerà significativament enguany, atés que hi ha diversos projectes en polígons i parcs industrials d’1,5 megavats cadascun. Enguany han impulsat 35 projectes, a què se sumen altres empreses com Enercoop, que a Crevillent completa una instal·lació de 120 quilovats per a proporcionar energia a uns 70 habitatges i ha sigut citada com a referent per la Generalitat Valenciana.

Sacri explica que “hi ha un interés clar per estalviar en la factura elèctrica dels ciutadans, mostrar que hi ha una alternativa al model tradicional”. L’estalvi mitjà estimat era d’un 30% el 2021, però amb les variacions del mercat elèctric s’ha arribat a estimar fins al 50%, indica. A més dels avantatges econòmics, el responsable creu que part de la població busca “una energia més humana i en mans de les persones. Un model més just, més sostenible”. El responsable de Sapiens advoca per instal·lar plaques solars en les cobertes dels edificis, públics o privats, per al model d’autoconsum. “Intentem aprofitar infraestructura existent”, indica.

Sobre el conflicte recent en matèria de plantes solars, el responsable creu que la qüestió principal és “quin el model de desenvolupament” de la transició energètica. “Necessitem renovables”, sosté, però “el conflicte és on i com de grans són les plantes. És el model empresarial i la implantació territorial”. “Cal acostar la generació al consum per a fer coses que tinguen sentit humà”, defensa. Sobre el consum industrial, apunta que enguany han iniciat projectes en parcs industrials i polígons, com a Gandia. “És totalment possible desenvolupar plantes menudes pròximes al consum. És el model que defensem, la generació de proximitat”

El model de comunitat energètica integra els agents socials i reparteix l’electricitat per coeficient, en funció de la participació, reservant un marge per a unitats familiars vulnerables o usuàries dels serveis socials. “La finalitat és generar beneficis socials. La idea és autoproveir-se d’energia o de serveis com ara mobilitat elèctrica compartida”, conclou.