El ‘mewing’: la pseudoteràpia que ressorgeix en les xarxes pels joves
La necessitat de seguir un estereotip de bellesa continua perpetuant-se en les xarxes socials. Els adolescents consumeixen mètodes o tips (segons el llenguatge d’aquestes plataformes) que es fan virals amb imatges o vídeos enganyosos de l’abans i el després del procés.
Segons un article publicat en Research Gate, el mewing, epònim de John Mew, és una tècnica que consisteix a situar la llengua en el paladar, tancar la boca, alinear les dents i fer pressió. El doctor va tindre l’audàcia de difondre les seues pròpies teories per a corregir la maloclusió (alineació incorrecta de les dents) a través de la postura de la llengua, denigrant així la cirurgia ortognàtica, procediment quirúrgic per a modificar problemes en els ossos maxil·lars i la mandíbula, i l’ortodòncia convencional.
Després de la nul·la evidència científica de les hipòtesis de Mew, el Consell Dental General del Regne Unit li va retirar la llicència per a exercir de dentista. Malgrat això, n’hi ha qui decideixen donar suport a aquesta teoria no fonamentada, especialment les persones influents en les xarxes socials que aconsegueixen persuadir amb el seu discurs milers d’usuaris.
Jorge Martínez és una de les “víctimes” d’aquesta tendència. Fa un any, mentre feia scroll en la xarxa social de moda, Tik Tok, li va aparéixer un vídeo d’un xic jove que feia aquesta pràctica i prometia canvis visibles en mesos escassos.
“Era una persona reconeguda en xarxes, perquè tenia milers de seguidors i m’agrada. Mostrava resultats de l’abans i del després, cosa que em va fer confiar en la seua experiència”, assegura Martínez. Aquest fet s’enquadra dins d’un paradigma en què els joves tenen una certa “autopercepció” ajustada a la seua edat. Així és com ho explica Claudia Blasco Cánovas, sociòloga del Col·legi de Politologia i Sociologia de la Comunitat Valenciana.
L’experta incideix en l’opinió crítica d’aquest grup generacional: “Els joves sempre seran més vulnerables i febles que els adults a l’hora de creure’s una tècnica viral que els puga perjudicar, perquè estan en procés de construir les seues pròpies idees i desenvolupar experiències”.
Martínez té 20 anys i estudia física. El mewing li va suposar un abans i un després en la salut i el benestar: va haver d’acudir a una clínica odontològica perquè es despertava amb dolors de mandíbula. “Em van diagnosticar bruxisme i ara he de dormir amb una fèrula. El dentista em va dir que la pressió que exercia sobre la mandíbula repercutia en el sistema nerviós, cosa que em provocava mal de queixal i de cap”, concreta.
El doctor Agustín Pascual, cirurgià maxil·lofacial, assegura que a la seua consulta han acudit pacients amb problemes derivats d’aquesta tècnica: “He tingut casos de dolor mandibular, canvis indesitjats en l’alineació dental i trastorns temporomandibulars”. El doctor Óscar Castro Reino, president del Consell General de Dentistes d’Espanya, explica que mantindre la llengua en pressió constant provoca dolor, tensió i “espetecs en obrir o tancar la boca”, i en casos extrems, pot “arribar a dificultar la respiració i la deglució normal.
Regulació escassa de continguts falsos
El cirurgià maxil·lofacial subratlla la necessitat de conscienciar sobre la salut “facial i bucal” amb la finalitat de previndre aquesta mena tipus de situacions. La regulació sobre aquesta mena de tècniques és un dels punts en què el cirurgià advoca perquè es protegisca amb més eficàcia els joves que confien en continguts que manquen d’aprovació científica.
De la mateixa manera opina Castro, que destaca que, des de l’organització, “ja fa anys” que sol·liciten l’entrada en vigor d’una llei de publicitat sanitària més contundent que prohibisca missatges enganyosos en qualsevol mitjà.
La Llei general de publicitat preveu en l’article 5 el castic a les persones que difonguen continguts de caràcter material o productes sanitaris, de reglaments tecnicosanitaris, activitats, serveis o béns que “puguen generar riscos per a la salut o la seguretat de les persones”. Espanya és un dels països en què no s’ha formalitzat cap sanció a influenciadors que difonen publicitat enganyosa en les seues xarxes socials amb milers de seguidors.
“Hem vist com s’ha incitat a seguir mètodes, com raspallar-se les dents amb bicarbonat i llima o carbó activat, blanquejar-se les dents en la llar o posar-se ortodòncia per compte propi i sense cap control odontològic. Fins i tot hi ha gent que practica el bonesmashing per a definir-se els ossos de la cara, una tendència perillosa que comporta diversos riscos”, concreta Castro.
Tal com defensen els doctors, la falta de suport científic i estudis clínics verificats evidencien que el mewing no permet marcar la mandíbula ni tampoc fa desaparéixer la papada. “Reconec que la forma i l’estructura facial estan influïdes per una combinació de factors genètics i ambientals, i canviar la forma de la mandíbula de manera significativa sense cirurgia pot ser poc realista”, destaca Pascual, mentre que el president del Consell General de Dentistes insisteix en la importància d’acudir a un facultatiu col·legiat quan es vol modificar l’aspecte físic.
El domini del digital
Les xarxes socials han propiciat que aquesta falsa tècnica de fa més de 20 anys reaparega entre el públic més jove. La sociòloga se centra en el fenomen dels algorismes: “S’adapten als gustos d’aquest sector de la població i els mostren quasi sempre el mateix contingut dia rere dia. A més, també incideix en el temps que cadascun d’ells dedica a aquests continguts”. “Tots aquests missatges que escolten durant hores acaben repercutint en la seua ment i el seu estat emocional, així com en la seua manera de pensar, interactuar i viure”, destaca.
Seguint amb el fil de les declaracions de l’experta, tal com mostra l’informe de Qustodio, l’ús de TikTok entre els joves entre 4 i 18 anys a Espanya va ascendir a 96 minuts per dia, 16 més respecte del 2021. La mitjana nacional se situaria com a última en el rànquing que componen països com Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units.
“Tant les famílies com les escoles són els verdaders protagonistes en el creixement dels joves i seran sempre els encarregats de proporcionar-los les eines suficients perquè sàpien gestionar la seua vida digital”, explica Cánovas. A això, afig que els vincles fràgils entre progenitor i fill provoquen que aquests creguen amb més facilitat l’opinió d’un personatge destacat en xarxes abans que “les persones que conviuen en la mateixa llar per a emplenar una sensació de buit existencial”.
A l’hora d’identificar els biaixos de com afecta un contingut depenent de la regió d’un individu, s’hauria de fer una investigació sociològica en profunditat sobre la base del territori nacional, tal com declara la sociòloga. “A grans trets, podem dir que les zones més afectades seran aquelles amb un nombre més alt de població jove i les més industrialitzades, com Catalunya, Madrid o la Comunitat Valenciana, i segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), on resideixen les persones que més hores passen visualitzant aquesta mena de continguts”, destaca.
0