Miguel Soler: “Em sembla impresentable que la directora de Personal Docent s’absentara del seu despatx en ple caos”

El socialista Miguel Soler (València, 1954) ha sigut durant els huit anys de Govern del Pacte del Botànic secretari autonòmic d’Educació. Gran coneixedor de les interioritats del sistema públic educatiu, Soler ha viscut amb perplexitat el caòtic procés d’adjudicació de places en la nova Conselleria d’Educació, dirigida pel popular José Antonio Rovira.

“És un signe de prepotència, sectarisme i desconeixement”, afirma en aquesta entrevista amb elDiario.es.

Què li ha semblat tot el procés d’adjudicació de places?

En un procés en què participa tanta gent que sempre es produeix algun tipus d’error, bé informàtic o manual. L’única fórmula de resposta és estar-hi, escoltar a tothom i mirar sempre el procediment menys roí per al sistema educatiu per a poder actuar. Això passa tots els anys. Des del punt de vista tècnic com polític, el que no es pot fer és entrar com un elefant en una botiga de plats-i olles. És un signe de prepotència, sectarisme i desconeixement.

Què li sembla que la nova directora general de Personal Docent, Sonia Sancho, s’absentara del seu despatx en ple caos?

Em sembla, sincerament, bastant impresentable. He confirmat, parlant amb gent d’allí, que l’anterior directora general va cessar el divendres 28 de juliol, ella va anar aquell divendres a recollir les seues andròmines personals i no estava la nova directora general. Va anar el dilluns, no sé el temps que hi va estar, i ja no va tornar fins al 10 d’agost. En un procés d’aquestes característiques, i més quan es produeix un canvi de Govern, no és explicable que un desaparega. Una cosa és qui grava les dades [en l’aplicació informàtica] i una altra és qui pren les decisions davant els problemes. No es pot entendre que es produïsca el cessament en aquest cas i el nou nomenament no aparega. I si tenia una història personal impossible de resoldre, que a qualsevol li pot passar, crec que la cosa més raonable hauria sigut que el conseller demanara a l’anterior directora general de Personal que, si no li importava, continuara fins al 10 d’agost. Estic absolutament convençut que hauria acceptat.

Com va ser el procés de traspàs de carteres?

L’endemà de perdre les eleccions, vam tindre una reunió la consellera [Raquel Tamarit] i jo amb els directors generals per a organitzar tot el procediment. Es va demanar a cada direcció general un informe en què constara tota la normativa en tramitació, el tema de l’inici del curs i l’execució pressupostària. Les diferents direccions generals van preparar l’informe. Personal, com que tenia més processos en marxa, el va lliurar uns dies després. La cosa més normal és tindre una reunió amb la persona que estava ocupant el teu lloc. Jo la vaig tindre d’unes quantes hores amb l’anterior secretari autonòmic el 2015. Li vaig telefonar, em vaig asseure amb ell i vam estar tot un matí parlant i comentant quines coses considerava ell que estaven pendents i com funcionaven les direccions generals.

I enguany com ha sigut?

Enguany no s’ha produït. En cap de les set direccions generals de la Secretaria Autonòmica d’Educació s’ha produït cap reunió amb els successors. Únicament, la directora general de Personal es va reunir 10 minuts amb el nou secretari autonòmic d’Educació. Però crec que en dir 10 minuts, ja diu prou... No és una xifra aproximada. El dia del traspàs de carteres, la directora general de Personal va dir al conseller que, quan volgueren, s’asseien i no li van dir res fins al 26 de juliol. Aquell dia la va cridar el nou secretari autonòmic, es va asseure amb ella 10 minuts; el 28 va ser destituïda, va recollir els seus papers igual que la resta dels directors generals i cap d’ells ha tingut cap contacte. Dubtem que siga producte de la casualitat, ha sigut una actitud que no entenem, no ho havia viscut mai. Crec que no és raonable que t’incorpores a un lloc de treball d’una entitat i un volum com és una Conselleria d’Educació i que no t’assegues amb l’anterior responsable per saber en viu i en directe les coses.

El conseller d’Educació afirma que la Direcció General de Tecnologies de la Informació i la Comunicació va demanar el 2020 actualitzar l’aplicació informàtica de les plantilles docents i que vostés van desestimar la petició. Què opina?

Si l’informe existeix no ho sé, perquè jo mai l’he vist. El que sí que puc assegurar amb rotunditat és que mai s’ha produït una resposta d’Educació dient que no. Aquest programa informàtic tan antic, del 1999, fins al 2015 van passar 16 anys i des que es va començar a aplicar l’adjudicació telemàtica, tampoc es va actualitzar. Per què ha funcionat del 2015 al 2023 el mateix programa obsolet?

També sosté que el procés d’enguany era més complex. Què hi respon vosté?

Era una mica més complex. Simplement introduïa dos col·lectius nous en canvi de situació administrativa: els que havien participat en el procés d’estabilització (interins que passen a ser funcionaris de carrera) i els professors tècnics de Formació Professional. Són dues novetats. Que això complica una mica més el procés? Sí, però estava preparat. Són excuses de mal pagador. Les dates que han donat són radicalment falses, han parlat de la publicació de llistes definitives, però un no treballa en la planificació informàtica amb llistes definitives, treballa amb conceptes. El llistat del procés d’estabilització estava acabat el 4 de juliol; el llistat de professors tècnics de Formació Professional, l’11 de juliol, i la llista d’interins ja definitiva, el 17 de juliol. La llista de les oposicions estava pràcticament sencera, menys un tribunal de catedràtics de música que era l’únic que faltava, al voltant del 25 de juliol, i com que aquest tribunal va costar més, se’n va anar al 28 o 29 i es va publicar el 30. La gent, ni en Personal ni en Informàtica, no comença a treballar amb llistes definitives. Si el 4 de juliol, ja tens tot el procés d’estabilització fet, l’única cosa que falta són les reclamacions, que normalment després s’introdueixen a mà, per entendre’ns.

És clar que en un col·lectiu tan gran sempre es produeixen errors, encara que l’aplicació informàtica siga supermoderna, perquè la mateixa persona que grava les dades es pot equivocar. El que demanem els ciutadans a l’Administració és que, quan es produeix un error, la gent estiga en el seu lloc de treball, analitze com resoldre’l i el resolga. No que es dedique a dir que les coses roïnes les van fer els anteriors o que la culpa la tenen altres serveis.

Què opina de l’acusació del conseller sobre el pretés abandó dels seus llocs de determinats funcionaris?

És curiós que el conseller diga: tenien dret a demanar el cessament a petició pròpia, però ho portarem a l’Advocacia. L’Advocacia farà ara una valoració ètica? Demanarem la petició d’informe i la resposta de l’Advocacia. Evidentment, no té sentit.

Creu que sobren professors, tal com va afirmar el conseller Rovira?

És la primera vegada en la història que conec un conseller d’Educació que diu que sobren profes. Crec que és bastant evidentment que els serveis públics cal dimensionar-los bé, però és una barbaritat conceptual, no política, pensar que en un centre sobra professorat. Hi ha unanimitat en tots els sectors socials que cal reduir la ràtio quant al nombre d’alumnes per aula.

Què li sembla l’informe que va anunciar el conseller sobre les plantilles?

Hem augmentat 16.000 professors en huit anys [de Govern del Pacte del Botànic] i la nova ordre de plantilles en suposava uns 3.000 per a enguany i uns 2.000 per a l’any que ve. Considerem que és necessari per a millorar la qualitat de l’Educació i l’atenció a l’alumnat. No conec cap centre que tinga excés de professorat. En canvi, sí que conec algun centre que requereix suport específic, perquè té unes característiques determinades que requereixen més atenció.

Aquesta mena de declaracions crec que defineixen en quina posició arriba un a la Conselleria d’Educació. Però no s’ha d’oblidar que l’endemà va dir que faria un estudi minuciós de la concertada, perquè s’havien produït greuges en el sentit que se’ls havia maltractat en termes comparatius amb la pública. Per a això farà un estudi, però per a la pública, ja, d’entrada, va dir que sobrava professorat. Si afirma que hi ha instituts que no saben què fer amb el professorat, que diga el nom d’un. Perquè, si no, demostrarà de nou que menteix.