Mónica Oltra i el precedent d'Ángel Luna: els socialistes valencians no van cessar el seu portaveu, imputat i absolt després

La imputació de la vicepresidenta Mónica Oltra per la gestió en la seua conselleria dels abusos per part del seu exmarit a una menor tutelada per la Generalitat Valenciana ha tibat la relació entre el PSPV-PSOE i Compromís en el si de l’executiu autonòmic a un any de les eleccions autonòmiques. Com a rerefons, la conveniència que un càrrec públic dimitisca o no quan és imputat. La formació valencianista ha avalat sense fissures Oltra –encara que amb silencis significatius, com el de l’exconseller i pes pesant de Compromís Vicent Marzà– mentre que el president Ximo Puig ha plantejat a les tres forces que conformen el Pacte del Botànic (el PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem) obrir una “reflexió col·lectiva” arran de la interlocutòria de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV), que veu “indicis plurals” d’una pretesa maniobra de Mónica Oltra per a “beneficiar la situació processal” del seu exmarit, condemnat per abusos a la menor tutelada, o per a “protegir” la seua pròpia carrera política. Els socialistes no han ocultat la seua perplexitat per la inquietant deriva judicial de la número dos del Govern valencià, a la qual només el president Ximo Puig podria apartar del lloc.

No obstant això, el PSPV-PSOE compta amb un antecedent que qüestiona la dimissió d’un aforat després de la seua imputació pel TSJ-CV. El portaveu socialista llavors en les Corts Valencianes, Ángel Luna, va ser investigat el 2010, processat, portat a judici davant la Sala Civil i Penal arran d’una denúncia del PP i finalment absolt el 2011 per un pretés delicte d’encobriment per haver exhibit en seu parlamentària un informe policial del cas Gürtel que estava sota secret de sumari.

La sentència de la Sala, formada per la presidenta del TSJ-CV, Pilar de la Oliva i els magistrats José Flors i Juan Climent, considerava que hi havia elements probatoris que permeteren afirmar la “concreta finalitat d’impedir el descobriment del delicte que el tipus penal pel qual s’acusa exigeix”.

Si bé l’informe policial, sota secret de sumari, ja s’havia publicat en diversos mitjans de comunicació, el socialista Ángel Luna el va exhibir en la cambra autonòmica durant un debat parlamentari celebrat el 24 de març de 2010, amb Francisco Camps encara de president. Luna va al·legar que desconeixia qui li havia fet arribar el document. El PSPV-PSOE, en el context de la instrucció del cas Gürtel, que afectava de ple el PP valencià, va fer costat al seu portaveu parlamentari, que va acabar asseient-se en el banc dels acusats.

En el cas d’Ángel Luna, la Fiscalia demanava la lliure absolució, mentre que en la causa que afecta Mónica Oltra el ministeri públic considera, en un escrit contundent, que els fets atribuïts a la vicepresidenta podrien ser constitutius dels presumptes delictes de prevaricació, abandó de menors i omissió del deure de perseguir delictes.

Luna també es va deslliurar d’una querella del PP a causa de les obres de reforma en el seu habitatge per part del constructor Enrique Ortiz, un dels principals protagonistes del cas Brugal del qual el portaveu socialista havia sigut advocat. Una setmana després que el polític socialista declarara davant el jutge Juan Climent, el TSJ-CV va dictar una interlocutòria de sobreseïment lliure i arxivament de la causa en què assumia la tesi de la Fiscalia que el pretés suborn estava, en tot cas, prescrit.