El ‘narcocapellà’ de València s’enfronta a un judici per estafa a un altre religiós: “La meua funció era sempre treballar i resar”

Vicente Cristóbal Almalé, un excapellà d’una congregació no reconeguda per l’Església catòlica detingut per narcotràfic, s’ha assegut dijous en el banc dels acusats per un pretés delicte d’estafa contra un altre religiós del seu orde. L’home, actualment a la presó, era l’ecònom i l’administrador de la congregació religiosa, alhora que participava com a soci en la mercantil Gimidavi SL, dedicada a obres i construcció. Un religiós del convent dels Missioners Apostòlics de Maria Immaculada (MAMI), vinculats a l’orde d’El Palmar de Troya, va vendre tres finques a la mercantil lliures de càrregues i gravàmens per un preu de 360.000 euros a tornar en un any. Dels diners, mai més se’n va saber res.

L’empresa, segons l’escrit d’acusació del ministeri fiscal, “mai va tindre voluntat de complir allò a què s’obligava” i “va actuar amb ànim d’obtindre un lucre injust”. El ‘pare Vicente’, a més, va hipotecar les tres finques, una de les quals acollia l’església i la congregació religiosa, i malgrat els nous gravàmens hipotecaris “no va pagar el preu pactat”, per la qual cosa “mantenint l’engany” va pactar amb el pretés estafat un contracte privat per a la resolució de la venda de les finques per la impossibilitat de satisfer el preu, ocultant a més que el Jutjat d’Instrucció número 1 de Torrevella, que instruïa la causa per narcotràfic, li havia prohibit disposar dels terrenys. 

La Fiscalia sol·licita una pena de quatre anys de presó pel pretés delicte d’estafa agreujada, a més d’inhabilitació especial per a l’exercici d’activitats d’administració, així com una indemnització al seu antic company de congregació de 360.000 euros (la quantitat per la qual es van vendre inicialment). L’acusat va ser detingut al gener de 2011 per integrar una pretesa xarxa de narcotràfic dedicada a introduir cocaïna a través del port de València, situat a tocar del barri de Natzaret, on estava la seu de la congregació. Pel que sembla, fins i tot va ser retingut a Colòmbia per grups paramilitars, segons les punxades policials del cas que va publicar El País.

Vicente Cristóbal Almalé ha explicat davant la secció tercera de l’Audiència Provincial de València, on ha comparegut emmanillat i escortat per dos agents de la Policia Nacional, que va entrar en el convent missioner als 16 anys, al qual va tornar als 21 després d’ingressar en l’exèrcit. “La meua funció era sempre la de treballar i resar, bàsicament més treballar que resar”, ha declarat. Allí exercia d’ecònom i administrador, a més de director d’una llar social. “Proporcionava a la comunitat i al convent els recursos per a exercir les seues lloables funcions”, afirma l’acusat. 

Almalé ha al·legat que l’adquisició de les finques es va fer per cobrir les despeses del convent i que es dedicava a la construcció, a la venda de cotxes i a “rebre comissions d’altres coses”. “Tenia una gran activitat econòmica, amb obres en diferents indrets d’Espanya”, ha dit. Amb la crisi econòmica, el presumpte estafador es va quedar “sense capital” i va proposar al seu company de congregació, teòleg, l’adquisició de les finques per reagrupar les parcel·les i construir-hi un hotel en benefici del convent. 

Així doncs, “un bon amic del convent”, amb qui col·laborava en la construcció d’una església a Màlaga, segons ha assegurat, li va oferir un “negoci d’altíssima rendibilitat”, sobre el qual no ha sigut capaç de detallar més dades. “No soc economista, soc obrer; em diuen quatre coses i me les crec”, ha dit. Segons la seua versió dels fets, el pretés negoci va ser una estafa de la qual no va poder recuperar els diners. 

L’acusat assegura que el seu company de congregació va rebre diverses quantitats “fins que, per altres circumstàncies, vaig ingressar a la presó”. En eixir de la presó en llibertat condicional després d’any i mig entre reixes, “la meua única funció i necessitat era buscar mitjans econòmics per a sustentar la comunitat”, ha declarat. “Vaig fer coses que no estaven bé i estic pagant-les”, afig. 

El pretés estafat ha comparegut com a testimoni amb l’hàbit de religiós i ha contat que va conviure durant anys amb l’acusat: “Per a mi és una persona estimada, no hi tinc enemistat en absolut”. El religiós ha precisat que les finques estaven a nom seu, però eren de la congregació i s’havien adquirit per mitjà de benefactors i “alguns amics que ens ajudaven en l’orde”, que també feia tasques d’assistència social. 

El testimoni assegura que no es va assabentar de les hipoteques ni del pretés fons d’inversió fins que el banc el va avisar: “Em van dir que era morós, em vaig angoixar i ho vaig passar fatal”, ha lamentat. El 2012, ha relatat, ningú sabia on estava el ‘pare Vicente’. Mentrestant, els béns romanien embargats pel banc. “Continuava fiant-me del pare Vicente i encara crec en ell com a persona”, ha manifestat davant el tribunal.