Neutralitat climàtica, renaturalització i mobilitat sostenible: per què València és capital verda europea

De projectar la urbanització d’un Parc Natural com l’Albufera o una autovia en el vell llit del Túria en els anys 70 a promoure polítiques que han possibilitat que València haja sigut elegida capital verda europea l’any 2024 davant de Càller, l’altra finalista, cosa que fins ara a Espanya només havia aconseguit Vitòria el 2012.

Així ho va posar en valor l’alcalde, Joan Ribó, en el seu discurs d’agraïment en el Palau dels Esports de Grenoble, instants després d’anunciar-se el guardó: “Estem hui ací gràcies als valencians que van lluitar i van guanyar per tindre un Saler per al poble, un riu Túria que siga un gran parc i un jardí on abans era l’espai de Jesuïtes, gràcies a ells estem ací”, va dir en valencià.

Aquest guardó de la Comissió Europea, més enllà dels 600.000 euros que comporta, suposa un suport a les polítiques en matèria de sostenibilitat impulsades especialment l’any 2015 pel nou Govern municipal progressista liderat per Ribó, integrat llavors per Compromís, PSPV i València en Comú, i en aquest últim mandat per valencianistes i socialistes.

Unes polítiques avalades d’aquesta manera per les autoritats europees, però no obstant això han sigut (i continuen sent-ho) durament criticades per la dreta, tant pel PP com per Ciutadans i Vox, malgrat que els dos primers partits han donat suport a la candidatura de València.

Les fortaleses de València que han donat forma a la seua candidatura es basen en quatre pilars: Infraestructura verda i biodiversitat urbana, missió climàtica, mobilitat sostenible i recuperació de l’espai públic, i horta i alimentació sostenible.

Infraestructura verda

València compta amb quatre grans actius naturals que, de manera simultània, no es donen en cap altra ciutat europea: el Parc Natural de l’Albufera (amb 21.120 hectàrees d’ecosistema natural de gran valor ecològic), el Parc Natural del Túria (amb 4.684 hectàrees que acullen tres grans masses boscoses), l’horta (una de les més rellevants d’Europa) i la mar Mediterrània.

En aquesta línia, l’Ajuntament ha apostat per una naturalització de la ciutat a escala de barri, amb l’objectiu de dissenyar una ciutat del segle XXI feta a la mesura de les persones i no de l’automòbil, i que facilite estils de vida actius i saludables en contacte amb la natura.

Entre els projectes més destacats, la ciutat compta en aquests moments amb el Parc de Desembocadura, el corredor verd que s’articularà al sud de la ciutat amb el soterrament de l’accés ferroviari o la renaturalització del llit nou del Túria.

Neutralitat climàtica

El mes d’abril passat, la Comissió Europea va anunciar que València era designada com una de les 100 ciutats europees que assumiran el repte de convertir-se en climàticament neutres i intel·ligents el 2030.

Dins d’aquest projecte, la transició energètica justa és un element fonamental i, per fer-ho, es treballa per impulsar un canvi del model energètic de la ciutat, avançant en l’autoconsum i aprofitant les oportunitats que representa la figura de les comunitats energètiques a escala de barri.

Com a exemple de projecte innovador destaca la instal·lació de 7.000 plaques solars en les cobertes dels nínxols dels cementeris, una iniciativa que contribuirà a proporcionar energia a les persones en risc d’exclusió.

Mobilitat sostenible

La descarbonització de la mobilitat és un altre dels punts forts de la candidatura, un objectiu en què ja fa temps que es treballa i que ha aconseguit que els desplaçaments no mecanitzats (a peu o amb bici) suposen quasi el 50% dels moviments interns a la ciutat.

La ciutat ha aconseguit també un descens del trànsit motoritzat del 4,27% en els seus accessos i del 6,48% en les vies principals; i es treballa en el procés d’electrificació de la flota de vehicles, públics i privats, i en un model de ciutat de 15 minuts.

Del 2015 al 2021 s’han recuperat més de 150.000 metres quadrats d’espai per als vianants, incloent-hi 2.182 metres quadrats en els entorns de 13 centres escolars, juntament amb les places de l’Ajuntament, de la Reina o del Mercat i de Bruges.

Horta periurbana

Finalment, València té una fortalesa i un element distintiu que l’han feta valedora d’aquest reconeixement: la seua horta, un espai de gran valor que des de l’Ajuntament s’esforcen a protegir.

L’horta de València és una de les hortes mediterrània més rellevants d’Europa i ha sigut declarada com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial per l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura.

A més, la ciutat a través de la FAO (Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura), va ser designada com a Capital Mundial de l’Alimentació per a l’any 2017 i el 2019 es va convertir en l’epicentre mundial de la lluita contra la fam i el canvi climàtic amb l’obertura del Centre Mundial de València per a l’Alimentació Urbana Sostenible (Cemas) que està en la Marina de València.