Nomenaments a dit i xoc amb els col·lectius feminista i LGTBi: els problemes de la vicepresidenta Susana Camarero

La vicepresidenta segona de la Generalitat Valenciana, Susana Camarero, acumula un historial conflictiu amb les entitats socials en el seu primer any en el Govern valencià. La número tres del Consell de Carlos Mazón va ser promocionada com un contrapés a la ultradreta. Atés el seu treball com a secretària d’estat de Serveis Socials entre el 2014 i el 2016 i presidenta de la Confederació Nacional de Dones en Igualtat, l’exdiputada en el Congrés va ser escollida per a portar una de les àrees de més pes: la Conselleria d’Igualtat i de Serveis Socials.

La seua trajectòria, en què destaca l’elaboració del pacte d’estat contra la violència de gènere, no és prou per a tranquil·litzar a les entitats socials, que veuen amb preocupació l’acció de l’extrema dreta en el Govern autonòmic. Camarero ha exercit habitualment d’escut del Consell. És ella qui respon en les sessions de control parlamentàries a les crítiques contra Vox en matèria de violència de gènere; també ella qui es reuneix amb els col·lectius que protesten.

En les últimes setmanes col·lectius feministes i LGTBi han alçat la veu contra les polítiques impulsades per Vox, el seu soci de Govern, però també contra les mesures impulsades des de la mateixa vicepresidenta. Primer va ser el nomenament dels vocals en el Consell d’Inclusió, en què les entitats LGTB van denunciar que s’ha nomenat un alcalde del PP –i trànsfuga de Ciutadans– com si haguera sigut proposat pel Consell Trans, sense haver passat per aquest òrgan. Una vintena de col·lectius van firmar un document en què van denunciar el nomenament a dit, “de manera irregular”, considerant que la titular d’Igualtat “usurpa” les seues competències. “És el Consell Trans, no trànsfuga”, li va retraure també el portaveu socialista José Muñoz.

Les entitats també van comunicar la seua desvinculació dels actes de l’Orgull d’enguany per les “ingerències” del director general d’Igualtat, dependent de la seua conselleria. L’associació Lambda ha suspés la festa posterior a la manifestació per no participar d’un pinkwashing (l’emblanquiment de les polítiques ultres sota el paraigua LGTB) i denunciar la regressió en polítiques públiques.

La resposta de la conselleria a la denúncia va ser assegurar que la Generalitat treballa “sense sectarisme ideològic” i que s’ha reunit amb totes les entitats. Tot això mentre en l’executiu hi ha disputes sobre els actes de visibilitat del col·lectiu i en les Corts Valencianes es rebutja organitzar jornades contra la discriminació. L’entitat recorda “l’eliminació de la formació en diversitat LGTBI a més de 20.000 joves a la província de València, la censura de llibres infantils sobre diversitat familiar i LGTBI i la negació de la discriminació que pateix el col·lectiu LGTBI per part de membres del Govern valencià”.

Dijous, en la sessió de control al Consell, la titular d’Igualtat va carregar directament contra Lambda, acusant-los d’estar molestos per la “pèrdua de privilegis” i vinculant l’associació a Compromís. Malgrat que Lambda es va constituir el 1986, la consellera ha assegurat que “naix i creix” de la coalició valencianista –que es crea el 2011 ja separats d’Esquerra Unida–, que va nodrir les seues files i els seus alts càrrecs els “donaven subvencions milionàries”. “No confonguen perdre drets amb el fet que les seues associacions amigues perden privilegis”, ha etzibat a preguntes de la coalició valencianista.

Evita pronunciar-se sobre l’associació d’homes maltractats

En la mateixa sessió parlamentària, la vicepresidenta va ser interrogada en dues ocasions pel PSPV sobre la fundació d’homes maltractats que s’ha registrat amb l’aval de la Conselleria de Justícia, que dirigeix Vox. La titular d’Igualtat va evitar pronunciar-se sobre aquesta qüestió i va contestar amb un atac directe a la diputada Rosa Peris, que va ser directora general d’Igualtat el 2004. “Ja està bé d’utilitzar les dones. Ni una marxa arrere, ni un pas arrere en els avanços concedits, tolerància zero és el que aplica aquest Govern”, va dir, i va assegurar que “un relat fals està ple d’incertesa” i va apuntar que aquell any es van inscriure associacions de pares maltractats. Però una associació no és el mateix que una fundació, recorden els socialistes. Una fundació, que pot rebre subvencions públiques, es considera d’interés general. Registrar-la implica donar prestigi a un col·lectiu que defensa acusats de violència de gènere i tergiversa les dades de violència masclista, recorden els socialistes.

Per aquesta mateixa qüestió, van sol·licitar una trobada una desena de col·lectius feministes amb la consellera. En la reunió, celebrada dimarts, Camarero els va esbroncar per un discurs que considera alarmista. Segons les assistents, els va retraure fer publicitat a l’entitat i va considerar un “relat fals” que puguen rebre ajudes públiques o que hi haja un retrocés en igualtat amb l’executiu de PP i Vox. En el comunicat difós després de la trobada, la conselleria afirma que hi ha “una línia roja” per al Govern valencià, que és que la violència contra la dona “no es toca”.