Òrfenes de sostre: què passa amb les persones que ocupen il·legalment un habitatge social
És un dels barris més pobres de València i l’acompanya l’estigma de la delinqüència i la marginació. La Coma, a Paterna, està “a tres quilòmetres de tot”. A una banda, l’autovia d’Ademús talla les comunicacions a peu; a l’altra, urbanitzacions de luxe com a trinxeres. Murs de ciment embolcallen un barri creat per a donar recer als que vivien en barraques i que va acabar convertint-se en una mena de gueto que, per als de fora, es veu com un focus de criminalitat.
Créixer a la Coma és fer-ho en un entorn hostil que no millora quan un intenta eixir-ne. Ho és tant que fins i tota l’associació que capitaneja les reivindicacions del barri porta aquest nom. Quan arriben a la majoria d’edat, expliquen alguns veïns, intenten buscar un habitatge protegit o un pis públic en què poder començar un projecte vital.
Precisament en aquest barri hi ha uns quants centenars d’habitatges de lloguer social. La seua funció primària és també la seua disputa. Després de dècades d’abandó, sense execució de les adjudicacions dels pisos, algunes famílies van decidir instal·lar-se pel seu propi compte en els pisos buits. Els executius anteriors no van demostrar massa interés a mantenir una política d’habitatge públic que garantira l’accés dels ciutadans a un sostre, com han reconegut totes les fonts consultades.
Després de tanta espera, uns quants grups de dones van ocupar els pisos i els van anar rehabilitant pel seu compte, fins que el 2015 van començar a rebre les cartes de desallotjament, perquè aqueixos habitatges anaven a rehabilitar-los per al parc públic. “Hi ha gent que fa 5 anys que espera una adjudicació, que estan en la llista, i no saben res”, conta Aurora, una de les veïnes dels blocs. Almenys en una vintena de casos, expliquen des de l’associació, està tramitant-se el desallotjament per a reincorporar aquests pisos a la llista d’adjudicacions d’habitatge social.
Atesos els problemes d’ocupació il·legal en un parc públic pràcticament abandonat, la Conselleria d’Habitatge, en una resolució del 4 d’abril de 2017 va donar validesa a les ocupacions dels edificis de la Coma abans del 2015, mentre començava la rehabilitació de la resta. De moment, ha invertit prop de 2 milions d’euros en el barri, ha rehabilitat 100 habitatges i n’ha adjudicat les primeres desenes. L’executiu del Botànic reconeixia en la resolució que, atés l’escàs interés d’administracions anteriors per mantenir en bones condicions aquest barri de Paterna, no era d’estranyar que els veïns en situació d’emergència social hagueren buscat un sostre. “Atés l’alt nombre d’habitatges del parc públic de la Generalitat ocupats sense títol i la repercussió social que això implica, ja que molts dels ocupants compleixen les condicions per a ser adjudicataris d’habitatges de promoció pública, i, a més, en alguns casos estan en situació de vulnerabilitat social, es considera prioritari regularitzar la seua situació, no solament per a normalitzar el patrimoni de promoció pública, sinó per a evitar el desallotjament forçós dels ocupants dels habitatges esmentats, quan no tenen alternativa per a accedir a un altre habitatge del mercat lliure”, diu una part de la resolució.
Aquesta normativa oferia unes quantes solucions als ocupants, per a això havien d’acreditar que residien al pis abans del 2015, quan canvia la política d’Habitatge. Aquestes persones han d’acreditar situació de vulnerabilitat, temps d’ocupació de l’habitatge i que es tracta de la seua llar habitual i permanent abans de juliol del 2015. “També han d’assumir el pagament d’una renda adequada a la seua situació econòmica i les despeses de comunitat i no han de tenir problemes de convivència amb la resta del veïnat”, indica la Conselleria. No obstant això, no totes les famílies compleixen els requisits i, per tant, no estan autoritzades a quedar-s’hi.
Aurora, amb 25 dones més, denuncia aquesta situació en el documental ‘Hijas de La Coma’, una producció amateur de diversos estudiants i de tècniques que col·laboraven amb l’associació Crecer en La Coma. “Creiem que pot ser una eina per a donar a conéixer la lluita de les veïnes”, diu Jaume, un dels autors. “Són situacions contradictòries i alarmants: es queden famílies amb fills al carrer i estan excloses de les taules de negociació”, afig Aina, també productora del documental.
En 50 minuts, l’audiovisual narra la història de les dones del barri, que han anat protagonitzant reivindicacions per a paralitzar els seus desallotjaments, mostrant una realitat que, denuncien, no apareix en els mitjans. “No volem una mansió, ni una casa bonica, només volem un sostre digne”, clama Aurora. Les veïnes no entenen per què des de la Conselleria no omplin primer els habitatges buits en compte de desallotjar els que es van prendre pel seu compte.
El problema, assenyalen les veïnes, ve a l’hora de sol·licitar l’habitatge protegit una vegada arriba la carta de desallotjament. O, fins i tot, per a acollir-se a la proposta de la Conselleria, ja que entre els requisits demana que es justifique la residència en aqueixos anys, amb alguna factura de llum o de gas, per exemple. Algunes manquen de documentació, perquè no han seguit els tràmits per a tenir subministrament, mentre que unes altres, amb tots els papers a la mà, veuen amb desesperació la lentitud administrativa.
“No hem robat la casa a ningú, no l’hem destrossada, eren pisos buits i abandonats”, explica Aurora, que reconeix que no va ser la millor opció ocupar-la, però que en alguns casos no els queda més remei. Sense empadronament, per exemple, no poden portar els xiquets al col·legi.
La Conselleria defensa que no estan desnonant-se famílies, sinó que es desallotgen pisos que han estat ocupats il·legalment i que no s’ajusten a la normativa d’abril del 2017. A més, assenyalen, les famílies que estan en situació de vulnerabilitat han d’acudir a InfoHabitatge (l’oficina d’Habitatge per a casos d’emergència) on s’assigna un pis temporal a les sol·licitants. “Algunes de les persones que ocupen irregularment un habitatge, en els registres de la Conselleria consta que resideixen en altres pisos públics de la Coma, alguns amb els seus progenitors, que es beneficien de bonificacions en el lloguer per això i s’apliquen per nombre de membres de la unitat familiar i ingressos. Això implica una irregularitat important que podria produir la resolució del contracte inicial de l’habitatge públic o la pèrdua de la bonificació, després de la tramitació del procediment administratiu corresponent”, assenyalen des d’Habitatge a eldiario.es.
En el cas de Paterna, la llista de sol·licitants d’habitatge ascendeix a 272, segons les dades de la Generalitat. “Les persones que ocupen a hores d’ara irregularment un habitatge del parc públic priven del seu dret altres famílies necessitades que sí que compleixen la legalitat establida en el sistema d’adjudicacions. A més, impedeixen la rehabilitació de l’habitatge i suposen un risc per al mateix ocupant i la resta dels veïns, per tal com, en la majoria dels casos, les ocupacions van acompanyades de connexions il·legals a les xarxes de subministraments”, argumenta la Conselleria.
En l’associació insisteixen que es donen casos incomprensibles per a les habitants. Com que el procés de desallotjament i de regularització de l’habitatge vagen paral·lels i a les veïnes els arriben ambdues cartes. L’assessoria jurídica del col·lectiu –que, assenyalen, valoren l’acció del Consell en el barri– ha aconseguit paralitzar per la via judicial almenys cinc desallotjaments, atesa l’extrema situació d’algunes veïnes –hi ha, entre altres, una dona malalta de càncer i una altra que necessita un domicili per a mantenir la llibertat condicional, a més de mares d’uns quants xiquets que estan en atur–.
En un informe de Fiscalia a què ha tingut accés eldiario.es, el fiscal informa desfavorablement de l’execució d’un d’aquests desallotjaments d’una persona en un estat de salut delicat, perquè considera que “no consta per part de l’Administració que s’haguera valorat cap mesura per a garantir a la persona ocupant el dret a un habitatge assequible, digne i adequat”, apel·lant a la Llei de funció social de l’habitatge i a la carta de drets socials.
De moment, l’entitat que gestiona l’habitatge públic (EVHA, anterior EIGE) ha constituït una mesa amb l’Ajuntament de Paterna per a donar solució a les persones que siguen desallotjades d’aquests pisos. L’ajuntament treballat en l’elaboració d’un pla local d’inclusió que busca treballar la cohesió social a través de metodologies participatives en l’àmbit comunitari.
